Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Palau Requesens. Acadèmia de les Bones Lletres

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
5
Codi d'illa:
1418
Adreces:
Carrer Bisbe Caçador 3
Carrer Sotstinent Navarro 4-6
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431336,00000 | UTM Y: 4581628,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Palau Requesens. Acadèmia de les Bones Lletres

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Davant dels resultats obtinguts amb el sondeig fet al 1960 al pati del Palau Requesens (veure fitxa 043/1959-60) es va plantejar una segona actuació. Aquesta tenia com objectiu esbrinar la relació del mur localitzat en el primer sondeig amb les restes de la muralla, la qual delimitava l’edifici per la zona nord-est. En un principi es volia realitzar una excavació estratigràfica, però es va haver de renunciar a aquest propòsit i es va practicar una rasa perpendicular a la muralla, seguint el traçat del mur descobert, amb una fondària determinada pel subsòl geològic.
Aquesta rasa va ocupar tota l’amplada del pati des de la muralla fins el vestíbul de la casa, on es va optar per excavar la rasa per sota, a modus de túnel fins el fons del carrer sense sortida. No obstant es va haver d’abandonar i tapar el sondeig en la zona del carrer, i es van centrar l’excavació a tots dos costats del mur al sector més proper a la muralla. Es pretenia realitzar una excavació en extensió, seguint els nivells estratigràfics que s’anaven documentant en el tall de la rasa. Però es va haver de descartar aquest propòsit perquè els arcs que limitaven el costat sud-est del pati tenia molt poca fonamentació i resultava perillós descalçar-los.
El mur es va documentar en un llargada d’uns 11 m. No es va localitzar cap obertura en l’alçat conservat que era de més d’un metre sense comptar els fonaments. El seu parament estava definit per trams d’uns 1,90 m. de longitud de maçoneria de pedra poc regular, encara que més o menys escairades i alineades, lligat amb morter de calç. Entre cada tram es disposava verticalment uns carreus paral•lelepípedes tallats en pedres de Montjuïc. Els fonaments estaven conformats per una banqueta que sobresortia uns 10 o 15 cm. i per tres fileres de carreus regulars amb una alçada de 50 cm. Els carreus verticals no sobrepassaven la banqueta i es van localitzar restes d’enlluït groller per ambdues bandes. No es va observar cap resta de pis o paviment d’un possible carrer que discorrés paral•lel a la muralla. Possiblement, amb la construcció del mur perpendicular es van destruir els vestigis de la via.
Aquest mur era posterior al tram de muralla romana, al qual es va adossar. Aquí, el llenç de la construcció defensiva presentava una filades inferiors desiguals adaptades a la irregularitat del terreny. Per damunt continuava el parament de carreus fins unes 23 filades, a partir del qual la muralla ja no es conservava en tan bon estat. A aquesta alçada se li adossava el mur perpendicular. A l’alçada del sòl, les refeccions fetes al mur eren tan abundants que pràcticament no quedaven carreus antics, i fins i tot alguns que quedaven tenien les juntes lligades amb morter de pòrtland.
Cal destacar la presència d'una claveguera romana que creua el pati del Palau Requesens. Se suposa que aquesta claveguera s'uneix amb una altra ubicada al subsòl de l'edifici de l'Arxiu Administratiu, a partir d'on creua la muralla i desguassa a l'exterior de la ciutat romana.
A mode de conclusió, es va apuntar la següent seqüència cronològica:
-El vestigi més antic estava constituït per la muralla. Per la seva construcció es va excavar una rasa d’uns 50 cm de fondària. Dins es va col•locar les pedres irregulars de cimentació. Per damunt continuava el parament de carreus amb les juntes lligades amb morter, que era la part visibles de l’obra.
-Més tard, es va construir un edifici del qual només es conservava el mur descrit que s’adossava a la muralla. En aquest moment, el terreny va quedar sobrealçat uns 80 cm. per damunt del nivell que hi havia quan es va iniciar la construcció de la muralla.
-El mur de l’edifici es va considerar que havia estat enderrocat intencionadament, ja que s’havia mantingut fins l’alçada exacta dels carreus verticals inferiors de las cadenes de grans pedres que el reforçaven. Això es va considerar que hauria passat cap l’any 1000, desprès de la destrucció d’Almansur, que va comportar un replanteig urbà, amb l’enderroc de certs elements i l’anivellació intencionada del terreny. En aquest moment, el nivell del sòl quedaria fixat a 1 m. per damunt del nivell de construcció de la muralla.
-Desprès es va documentar un període de dos segles sense construccions, però es van realitzar algunes sitges de gran fondària.
-Més tard en aquesta zona es van anar succeint les diverses construccions des d’època medieval fins el segle XIX.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Desconeguda

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Desconegut

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
28-06-1975
Núm. BOE:
25-07-1975
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Palau Requesens
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
1961
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josep de Calassanç Serra i Ràfols - MHC
Motivació:
Estudi de la muralla romana
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • UDINA MARTORELL, F. , 1967. “Campaña de las excavaciones arqueológicas llevadas a cabo por el Museo de Historia de la Ciudad de Barcelona en 1961 -1962”, Cuadernos de Arqueología e Historia, XI, Ajuntament de Barcelona – Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-30.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona