Descripció:

Davant dels resultats obtinguts amb el sondeig fet al 1960 al pati del Palau Requesens (veure fitxa 043/1959-60) es va plantejar una segona actuació. Aquesta tenia com objectiu esbrinar la relació del mur localitzat en el primer sondeig amb les restes de la muralla, la qual delimitava l’edifici per la zona nord-est. En un principi es volia realitzar una excavació estratigràfica, però es va haver de renunciar a aquest propòsit i es va practicar una rasa perpendicular a la muralla, seguint el traçat del mur descobert, amb una fondària determinada pel subsòl geològic.
Aquesta rasa va ocupar tota l’amplada del pati des de la muralla fins el vestíbul de la casa, on es va optar per excavar la rasa per sota, a modus de túnel fins el fons del carrer sense sortida. No obstant es va haver d’abandonar i tapar el sondeig en la zona del carrer, i es van centrar l’excavació a tots dos costats del mur al sector més proper a la muralla. Es pretenia realitzar una excavació en extensió, seguint els nivells estratigràfics que s’anaven documentant en el tall de la rasa. Però es va haver de descartar aquest propòsit perquè els arcs que limitaven el costat sud-est del pati tenia molt poca fonamentació i resultava perillós descalçar-los.
El mur es va documentar en un llargada d’uns 11 m. No es va localitzar cap obertura en l’alçat conservat que era de més d’un metre sense comptar els fonaments. El seu parament estava definit per trams d’uns 1,90 m. de longitud de maçoneria de pedra poc regular, encara que més o menys escairades i alineades, lligat amb morter de calç. Entre cada tram es disposava verticalment uns carreus paral•lelepípedes tallats en pedres de Montjuïc. Els fonaments estaven conformats per una banqueta que sobresortia uns 10 o 15 cm. i per tres fileres de carreus regulars amb una alçada de 50 cm. Els carreus verticals no sobrepassaven la banqueta i es van localitzar restes d’enlluït groller per ambdues bandes. No es va observar cap resta de pis o paviment d’un possible carrer que discorrés paral•lel a la muralla. Possiblement, amb la construcció del mur perpendicular es van destruir els vestigis de la via.
Aquest mur era posterior al tram de muralla romana, al qual es va adossar. Aquí, el llenç de la construcció defensiva presentava una filades inferiors desiguals adaptades a la irregularitat del terreny. Per damunt continuava el parament de carreus fins unes 23 filades, a partir del qual la muralla ja no es conservava en tan bon estat. A aquesta alçada se li adossava el mur perpendicular. A l’alçada del sòl, les refeccions fetes al mur eren tan abundants que pràcticament no quedaven carreus antics, i fins i tot alguns que quedaven tenien les juntes lligades amb morter de pòrtland.
Cal destacar la presència d'una claveguera romana que creua el pati del Palau Requesens. Se suposa que aquesta claveguera s'uneix amb una altra ubicada al subsòl de l'edifici de l'Arxiu Administratiu, a partir d'on creua la muralla i desguassa a l'exterior de la ciutat romana.
A mode de conclusió, es va apuntar la següent seqüència cronològica:
-El vestigi més antic estava constituït per la muralla. Per la seva construcció es va excavar una rasa d’uns 50 cm de fondària. Dins es va col•locar les pedres irregulars de cimentació. Per damunt continuava el parament de carreus amb les juntes lligades amb morter, que era la part visibles de l’obra.
-Més tard, es va construir un edifici del qual només es conservava el mur descrit que s’adossava a la muralla. En aquest moment, el terreny va quedar sobrealçat uns 80 cm. per damunt del nivell que hi havia quan es va iniciar la construcció de la muralla.
-El mur de l’edifici es va considerar que havia estat enderrocat intencionadament, ja que s’havia mantingut fins l’alçada exacta dels carreus verticals inferiors de las cadenes de grans pedres que el reforçaven. Això es va considerar que hauria passat cap l’any 1000, desprès de la destrucció d’Almansur, que va comportar un replanteig urbà, amb l’enderroc de certs elements i l’anivellació intencionada del terreny. En aquest moment, el nivell del sòl quedaria fixat a 1 m. per damunt del nivell de construcció de la muralla.
-Desprès es va documentar un període de dos segles sense construccions, però es van realitzar algunes sitges de gran fondària.
-Més tard en aquesta zona es van anar succeint les diverses construccions des d’època medieval fins el segle XIX.