Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: RSU Santa Caterina

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Avinguda Francesc Cambo
Carrer Giralt el Pellisser
Carrer Gombau
Carrer Fonollar
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431330,00000 | UTM Y: 4582043,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: RSU Santa Caterina

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica de caràcter preventiu que es va efectuar a la perllongació de l’Avda. Cambó (Porta Cambó) es va fer en tres fases:
La fase I va consistir en l’obertura d’una rasa en sentit nord-sud, RSU1 (23,75 m. de llarg per aproximadament 3,35 m. d’amplada), la seva posterior ampliació (7 m. de llarg per entre 1,20 i 3 m. d’ample segons la zona), l’excavació d’una cala (4,30 m. de llarg per 2,38 m. d’ample) i l’excavació d’un dipòsit i un ramal, RD, (16,25 m. de llargada per 4,18 m. d’ample).
La fase II va consistir en l’obertura d’una rasa en sentit nord-sud, RSU2, (40,59 m de llarg per 3,65 m. d’ample) que era la continuació de la rasa ja oberta a la Fase I (RSU1).
La Fase III va consistir en l’ampliació d’una part de la rasa d’RSU2 per la banda est, (23,88 m. de llarg per 6,58 m. d’ample) amb l’objectiu de veure la continuació de determinades estructures. Amb aquesta intervenció es va posar al descobert un conjunt de restes arqueològiques que es van ubicar cronològicament en diverses fases.
D’època tardoromana es va documentar la necròpolis i diversos retalls de funció no determinada. Pel que fa a la necròpolis, es van exhumar un total de 23 enterraments (17 en fossa simple, 4 amb coberta de tegulae a doble vessant i 2 en àmfora). Totes aquestes sepultures formarien part de la necròpolis tardoromana (segles III-V dne) situada fora de les muralles que encerclaven la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, és a dir, al suburbium de la ciutat.
Època alt medieval. L’única estructura documentada d’aquest període era un mur, el qual, donat que es tractava d’una troballa aïllada sense cap estructura associada, va ser molt difícil d'interpretar. La manca d’indicis arqueològics només va permetre formular algunes hipòtesis: en primer lloc, formaria part d’una construcció anterior a la gran reforma del segle XIV del Convent de Santa Caterina i, a més, la presència d’una cara vista al cantó oest podria indicar que es tractaria d’un possible edifici que prendria una direcció en sentit est, o bé podria tractar-se d’un mur de tancament i de delimitació d’un espai agrari.
D’època baixmedieval, es van localitzar diversos murs que podrien pertànyer a les construccions anteriors a l’antic parcel•lari i que serien reutilitzats o enderrocats per edificar-ne de nous. Aquests constituirien les primeres evidències de la urbanització en aquesta època i demostrarien l’existència d’una trama urbana a la zona. De fet l’articulació urbana al voltant del carrer Mestres Casals Martorell, que es va anar afirmant en les èpoques posteriors, serien una continuació de la vertebració medieval. Al llarg dels segles XIII-XIV començà una època important d’edificació de grans palaus i assentaments de nous ordes eclesiàstics, entre els que cal destacar els dominics, que fundaren el Convent de Santa Caterina. Alguns dels murs podrien pertànyer a una de les delimitacions de les dependències annexes a l’anomenat convent, com serien la fusteria i la letrina.
D’època moderna destacarien les estructures construïdes entre els segles XVI-XVIII, formades per murs i altres restes d’edificacions, que en molts casos eren restes d’antigues cases que s’assentaven principalment al cantó nord de l’excavació, a la banda del carrer Fonollar, i es tractaven de vivendes que es van articulant al voltant del carrer Fonollar i del carrer Mestres Casals Martorell. A l’altra banda, al cantó sud, només es varen localitzar restes de fonamentacions del que podrien ser algun tipus de compartimentació d’alguna dependència annexa del Convent de Santa Caterina. A l’edificar les cases del segle XIX aquestes van ser enderrocades quedant només les estructures localitzades com a testimonis. Un fet a destacar en la urbanització d’aquesta àrea era la gran quantitat de serveis de sanejament que es van localitzar, concretament clavegueres i pous morts o fosses sèptiques. D'altra banda, l’ocupació successiva del territori fora del recinte conventual es va fer palesa en l’aprofitament continuat de les estructures.
D’època contemporània es va documentar la troballa de murs de diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponien a l’antic parcel•lari del segle XVIII que ocuparia la illa emmarcada pels carrers Álvarez de Castro, Gombau, Fonollar i Mestres Casals i Martorell. Aquestes edificacions van ser enderrocades durant els anys 2000-2001 amb l’objectiu de fer la perllongació de l’avinguda Cambó des de la Via Laietana -Plaça Antoni Maura fins al carrer Fonollar, anomenada també com a Porta Cambó.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1275

    Data final de la construcció de l'església del convent de Santa Caterina.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1243

    Construcció del nou convent de l'orde dels predicadors Santa Caterina.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1837

    Enderrocament del convent.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1844

    Inici de la construcció del mercat de Santa Caterina o d’Isabel II.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1023

    Consagració de l'esglèsia de Sant Cugat del Rec

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1627

    Es refé de nou l'església de Sant Cugat del Rec.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1835

    Assalt i incendi del convent.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
5 de desembre del 2002 - 19 de setembre del 2003
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Joan Piera Sancerni / Vanesa Camarasa Pedraza - UTE CODEX/ATICS SL
Motivació:
Projecte d’infrastructures troncals des del carrer Carders a la central de RSU, en el Mercat de Santa Caterina
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella, S.A.

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • SUAU, L.; et alii. , 2007. “Intervencions a la porta Cambó de Barcelona 2002-2005”, III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sabadell, 2006), Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 278-288.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona