Descripció:

La intervenció arqueològica de caràcter preventiu que es va efectuar a la perllongació de l’Avda. Cambó (Porta Cambó) es va fer en tres fases:
La fase I va consistir en l’obertura d’una rasa en sentit nord-sud, RSU1 (23,75 m. de llarg per aproximadament 3,35 m. d’amplada), la seva posterior ampliació (7 m. de llarg per entre 1,20 i 3 m. d’ample segons la zona), l’excavació d’una cala (4,30 m. de llarg per 2,38 m. d’ample) i l’excavació d’un dipòsit i un ramal, RD, (16,25 m. de llargada per 4,18 m. d’ample).
La fase II va consistir en l’obertura d’una rasa en sentit nord-sud, RSU2, (40,59 m de llarg per 3,65 m. d’ample) que era la continuació de la rasa ja oberta a la Fase I (RSU1).
La Fase III va consistir en l’ampliació d’una part de la rasa d’RSU2 per la banda est, (23,88 m. de llarg per 6,58 m. d’ample) amb l’objectiu de veure la continuació de determinades estructures. Amb aquesta intervenció es va posar al descobert un conjunt de restes arqueològiques que es van ubicar cronològicament en diverses fases.
D’època tardoromana es va documentar la necròpolis i diversos retalls de funció no determinada. Pel que fa a la necròpolis, es van exhumar un total de 23 enterraments (17 en fossa simple, 4 amb coberta de tegulae a doble vessant i 2 en àmfora). Totes aquestes sepultures formarien part de la necròpolis tardoromana (segles III-V dne) situada fora de les muralles que encerclaven la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, és a dir, al suburbium de la ciutat.
Època alt medieval. L’única estructura documentada d’aquest període era un mur, el qual, donat que es tractava d’una troballa aïllada sense cap estructura associada, va ser molt difícil d'interpretar. La manca d’indicis arqueològics només va permetre formular algunes hipòtesis: en primer lloc, formaria part d’una construcció anterior a la gran reforma del segle XIV del Convent de Santa Caterina i, a més, la presència d’una cara vista al cantó oest podria indicar que es tractaria d’un possible edifici que prendria una direcció en sentit est, o bé podria tractar-se d’un mur de tancament i de delimitació d’un espai agrari.
D’època baixmedieval, es van localitzar diversos murs que podrien pertànyer a les construccions anteriors a l’antic parcel•lari i que serien reutilitzats o enderrocats per edificar-ne de nous. Aquests constituirien les primeres evidències de la urbanització en aquesta època i demostrarien l’existència d’una trama urbana a la zona. De fet l’articulació urbana al voltant del carrer Mestres Casals Martorell, que es va anar afirmant en les èpoques posteriors, serien una continuació de la vertebració medieval. Al llarg dels segles XIII-XIV començà una època important d’edificació de grans palaus i assentaments de nous ordes eclesiàstics, entre els que cal destacar els dominics, que fundaren el Convent de Santa Caterina. Alguns dels murs podrien pertànyer a una de les delimitacions de les dependències annexes a l’anomenat convent, com serien la fusteria i la letrina.
D’època moderna destacarien les estructures construïdes entre els segles XVI-XVIII, formades per murs i altres restes d’edificacions, que en molts casos eren restes d’antigues cases que s’assentaven principalment al cantó nord de l’excavació, a la banda del carrer Fonollar, i es tractaven de vivendes que es van articulant al voltant del carrer Fonollar i del carrer Mestres Casals Martorell. A l’altra banda, al cantó sud, només es varen localitzar restes de fonamentacions del que podrien ser algun tipus de compartimentació d’alguna dependència annexa del Convent de Santa Caterina. A l’edificar les cases del segle XIX aquestes van ser enderrocades quedant només les estructures localitzades com a testimonis. Un fet a destacar en la urbanització d’aquesta àrea era la gran quantitat de serveis de sanejament que es van localitzar, concretament clavegueres i pous morts o fosses sèptiques. D'altra banda, l’ocupació successiva del territori fora del recinte conventual es va fer palesa en l’aprofitament continuat de les estructures.
D’època contemporània es va documentar la troballa de murs de diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponien a l’antic parcel•lari del segle XVIII que ocuparia la illa emmarcada pels carrers Álvarez de Castro, Gombau, Fonollar i Mestres Casals i Martorell. Aquestes edificacions van ser enderrocades durant els anys 2000-2001 amb l’objectiu de fer la perllongació de l’avinguda Cambó des de la Via Laietana -Plaça Antoni Maura fins al carrer Fonollar, anomenada també com a Porta Cambó.