Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Torre Romana número 6

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1219
Adreces:
Avinguda de la Catedral
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431121,00000 | UTM Y: 4581784,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Torre Romana número 6

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta intervenció es va realitzar un cop enfortits els paraments de la muralla descoberta amb l’enderroc de les cases del carrer Corríbia (actual avinguda de la Catedral) en els anys 1948-49. Es tractava d’explorar els fonaments i es va procedir al rebaix del nivell de la zona ocupada pels edificis. Entre la runa i el rebaix es va poder recuperar restes de materials ceràmics del segle XVII.
Per altre banda, es va realitzar un rebaix més profund al peu del mur romà que va deixar al descobert el parament de la base i va poder ésser comprovada la tècnica constructiva de la torre. Així, es va veure que la base del mur s’assentava damunt del subsòl geològic; que s’havia anivellat la superfície per tal d’obtenir una zona horitzontal a partir de la qual començar a construir i que la línea exterior del fonament s’havia alçat a partir de grans pedres treballades procedents de construccions anteriors, posades aquestes de tal manera que la cara més llisa presentés un front compacte i sense cap morter que les lligués. Per damunt d’aquesta primera filada del fonament es va documentar un anivellament fet amb pedruscall irregular i abundant morter fins a l’alçada de la torre que ja quedava visible. Damunt encara es documentà una filada de grans carreus ben escairats, en els quals descansaven els blocs del sòcol, que a la torre poligonal eren motllurats. Aquesta torre presentava una base circular per continuar després en forma poligonal de cinc cares, de les quals tan sols eren visibles tres.
Es va extreure una a una les pedres treballades de la primera filada de fonament, tant les del pany de muralla com les de la torre. No es va poder arribar més endins del massís de la base donades les precàries condicions de seguretat. Amb aquesta tasca es va recuperar una vintena de pedres, entre les quals nou eren peces terminals de torres o de clausures sepulcrals sense decoració i dues més amb el rostre de la Gorgona. Altres tres eren ares, una d’elles presentava un lloc destinat a la llàntia, i una altra es podia llegir una inscripció frontal. Entre la resta de les pedres retirades del fonament també hi havia un cimaci d’un pedestal que devia portar una inscripció per les traces que presentava; dos fragments de motllurats de sòcols i dues pedres de funcionalitat indeterminada. També entre les pedres del fonament de la muralla es van recuperar fragments ceràmics contemporanis a la seva construcció.
Per últim, un cop es va enderrocar tots els edificis que s’adossaven a la construcció, es va poder comprovar la presència de dos merlets que coronaven la muralla i que fins aquell moment no s'havien documentat en cap més pany. A més, a l’altura del segon sostre damunt la cornisa de la torre, aparegué una nova finestra de doble arc semblant a la que ja s’havia observat abans de les obres de restauració. En aquesta li faltava el mainell central, trobat posteriorment en un indret proper juntament amb una imposta quadrangular motllurada i en la qual era visible el rastre d’una única columna. Es va procedir a la restauració de les dues finestres. Sembla ser que la torre poligonal tindria a cadascun dels tres panys visibles una finestra d’arc semicircular fet d’obra cuita en els dos sostres superiors a la cornisa.
Un cop acabada la restauració es va tancar el reclau format pel sortint de les torres amb una reixa protectora d’un petit jardí. Aquí foren deixades les pedres treballades més característiques a excepció de l’ara més petita que es va traslladar al Museu d’Història de la Ciutat.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Restaurat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1952-53
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere - MHC i Arxiu Municipal de Barcelona
Motivació:
Adeqüació i estudi de la muralla romana
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • DURAN I SANPERE, A., 1969. "La torre poligonal (nº 6) de la muralla romana", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, XIII, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 51-67.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • MARINER BIGORRA, S., 1961. "Los conjuntos epigráficos romanos del Museo de Historia de la Ciudad", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, II; Barcelona.
  • BALIL, A., 1961. "Las murallas bajoimperiales de Barcino", Anejos de Archivo Español de Arqueología II, C.S.I.C. - Instituto Español de Arqueología, Madrid.
  • ,
  • FLORENSA, A., 1958. Las murallas romanas de la ciudad, Ayuntamiento de Barcelona, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • ,
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona