Descripció:

Aquesta intervenció es va realitzar un cop enfortits els paraments de la muralla descoberta amb l’enderroc de les cases del carrer Corríbia (actual avinguda de la Catedral) en els anys 1948-49. Es tractava d’explorar els fonaments i es va procedir al rebaix del nivell de la zona ocupada pels edificis. Entre la runa i el rebaix es va poder recuperar restes de materials ceràmics del segle XVII.
Per altre banda, es va realitzar un rebaix més profund al peu del mur romà que va deixar al descobert el parament de la base i va poder ésser comprovada la tècnica constructiva de la torre. Així, es va veure que la base del mur s’assentava damunt del subsòl geològic; que s’havia anivellat la superfície per tal d’obtenir una zona horitzontal a partir de la qual començar a construir i que la línea exterior del fonament s’havia alçat a partir de grans pedres treballades procedents de construccions anteriors, posades aquestes de tal manera que la cara més llisa presentés un front compacte i sense cap morter que les lligués. Per damunt d’aquesta primera filada del fonament es va documentar un anivellament fet amb pedruscall irregular i abundant morter fins a l’alçada de la torre que ja quedava visible. Damunt encara es documentà una filada de grans carreus ben escairats, en els quals descansaven els blocs del sòcol, que a la torre poligonal eren motllurats. Aquesta torre presentava una base circular per continuar després en forma poligonal de cinc cares, de les quals tan sols eren visibles tres.
Es va extreure una a una les pedres treballades de la primera filada de fonament, tant les del pany de muralla com les de la torre. No es va poder arribar més endins del massís de la base donades les precàries condicions de seguretat. Amb aquesta tasca es va recuperar una vintena de pedres, entre les quals nou eren peces terminals de torres o de clausures sepulcrals sense decoració i dues més amb el rostre de la Gorgona. Altres tres eren ares, una d’elles presentava un lloc destinat a la llàntia, i una altra es podia llegir una inscripció frontal. Entre la resta de les pedres retirades del fonament també hi havia un cimaci d’un pedestal que devia portar una inscripció per les traces que presentava; dos fragments de motllurats de sòcols i dues pedres de funcionalitat indeterminada. També entre les pedres del fonament de la muralla es van recuperar fragments ceràmics contemporanis a la seva construcció.
Per últim, un cop es va enderrocar tots els edificis que s’adossaven a la construcció, es va poder comprovar la presència de dos merlets que coronaven la muralla i que fins aquell moment no s'havien documentat en cap més pany. A més, a l’altura del segon sostre damunt la cornisa de la torre, aparegué una nova finestra de doble arc semblant a la que ja s’havia observat abans de les obres de restauració. En aquesta li faltava el mainell central, trobat posteriorment en un indret proper juntament amb una imposta quadrangular motllurada i en la qual era visible el rastre d’una única columna. Es va procedir a la restauració de les dues finestres. Sembla ser que la torre poligonal tindria a cadascun dels tres panys visibles una finestra d’arc semicircular fet d’obra cuita en els dos sostres superiors a la cornisa.
Un cop acabada la restauració es va tancar el reclau format pel sortint de les torres amb una reixa protectora d’un petit jardí. Aquí foren deixades les pedres treballades més característiques a excepció de l’ara més petita que es va traslladar al Museu d’Història de la Ciutat.