Descripció:

Aquesta torre conservava tot el cub d’obra romana i no només la base com altres torres, d’aquí el seu interès en excavar-la per tal de comprovar si els materials arqueològics aprofitats es trobaven tan sols a la base o a tot el seu volum. En l’espai en el qual havia desaparegut el parament exterior de grans carreus, es va practicar un forat a nivell de carrer per procedir al seu buidatge. En la perforació horitzontal no es van documentar elements arquitectònics o esculturals en la part alta de la torre. Davant d’aquests resultats es va procedir al buidatge vertical fins la base de la torre. D’aquesta manera, a uns 1-1,20 m. de fondària van aparèixer restes arquitectòniques. Aquestes, a diferència d’altres torres, no es trobaven en el farciment de manera aleatòria, sinó que es va documentar un llit de grans pedres, quasi totes de forma semicilíndrica, com les que s’utilitzaven per delimitar els mausoleus de les necròpolis. Aquestes pedres es trobaven intencionadament col•locades, donat que totes presentaven la part semicircular a la part alta i la cara plana a la part baixa, i ocupaven pràcticament tota la superfície interna de la torre. Per sota s’havia anivellat el terreny d’argiles vermelles amb un morter molt poc consistent. Entre les pedres s’havien disposat pedres petites, runa i el mateix tipus de morter. Aquest conjunt de pedres constituiria el basament de la torre. Cap el fons, alguns dels desnivells naturals del sòl es van farcir de carreus i d’una base de columna en posició horitzontal. Per damunt d’aquest llit de pedres es localitzava l’opus caementicium que farcia tota la torre, que si bé es podia diferenciar diversos nivells d’uns 60 cm de gruix, aquests eren de caràcter purament constructiu i no cronològic. Només es va excavar parcialment.
A nivell de material arqueològic, la torre va proporcionar una ara anepígrafa. Però el més destacat va ser la troballa d’un mil•liari que es va localitzar col•locat paral•lelament en el sentit de la seva longitud al front de la torre, darrera dels carreus del revestiment exterior. Estava situat en un nivell superior al de les altres peces localitzades, i l’extrem de dues d’aquestes la sostenien. La inscripció del mil•liari va permetre datar-lo al voltant de l’any 23 – 6 aC. Es va relacionar amb el camí que sortia de Barcelona i es dirigia cap el nord-est, via que amb la construcció de la muralla, passava per la Porta Major segons la bibliografia medieval.