Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Torre Romana número 23

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
5
Codi d'illa:
14181
Adreces:
Carrer Sotstinent Navarro 6-4
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431340,00000 | UTM Y: 4581641,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Torre Romana número 23

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta torre conservava tot el cub d’obra romana i no només la base com altres torres, d’aquí el seu interès en excavar-la per tal de comprovar si els materials arqueològics aprofitats es trobaven tan sols a la base o a tot el seu volum. En l’espai en el qual havia desaparegut el parament exterior de grans carreus, es va practicar un forat a nivell de carrer per procedir al seu buidatge. En la perforació horitzontal no es van documentar elements arquitectònics o esculturals en la part alta de la torre. Davant d’aquests resultats es va procedir al buidatge vertical fins la base de la torre. D’aquesta manera, a uns 1-1,20 m. de fondària van aparèixer restes arquitectòniques. Aquestes, a diferència d’altres torres, no es trobaven en el farciment de manera aleatòria, sinó que es va documentar un llit de grans pedres, quasi totes de forma semicilíndrica, com les que s’utilitzaven per delimitar els mausoleus de les necròpolis. Aquestes pedres es trobaven intencionadament col•locades, donat que totes presentaven la part semicircular a la part alta i la cara plana a la part baixa, i ocupaven pràcticament tota la superfície interna de la torre. Per sota s’havia anivellat el terreny d’argiles vermelles amb un morter molt poc consistent. Entre les pedres s’havien disposat pedres petites, runa i el mateix tipus de morter. Aquest conjunt de pedres constituiria el basament de la torre. Cap el fons, alguns dels desnivells naturals del sòl es van farcir de carreus i d’una base de columna en posició horitzontal. Per damunt d’aquest llit de pedres es localitzava l’opus caementicium que farcia tota la torre, que si bé es podia diferenciar diversos nivells d’uns 60 cm de gruix, aquests eren de caràcter purament constructiu i no cronològic. Només es va excavar parcialment.
A nivell de material arqueològic, la torre va proporcionar una ara anepígrafa. Però el més destacat va ser la troballa d’un mil•liari que es va localitzar col•locat paral•lelament en el sentit de la seva longitud al front de la torre, darrera dels carreus del revestiment exterior. Estava situat en un nivell superior al de les altres peces localitzades, i l’extrem de dues d’aquestes la sostenien. La inscripció del mil•liari va permetre datar-lo al voltant de l’any 23 – 6 aC. Es va relacionar amb el camí que sortia de Barcelona i es dirigia cap el nord-est, via que amb la construcció de la muralla, passava per la Porta Major segons la bibliografia medieval.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Museitzat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
20-04-1949
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1960-61
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Josep de Calassaç Serra i Rafòls - MHC
Motivació:
Adquació i estudi de la Torre Romana número 23
Promotor/propietari:
MHC

Documentación

Bibliografia:

  • ,
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F., 1999. "Ciutat i muralla de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 84-86.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2007. "Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación", Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio (Lugo, 2005), pp. 597-630.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Notas sobre el sector nordeste de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, V, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-64.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1967. "Balanç i estat actual de l’estudi de la muralla romana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 129-148.
  • SERRA RÀFOLS, J. de C., 1964. "Un nuevo miliario barcelonés", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad VI, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 93-100.
  • UDINA MARTORELL, F. , 1967. “Campaña de las excavaciones arqueológicas llevadas a cabo por el Museo de Historia de la Ciudad de Barcelona en 1961 -1962”, Cuadernos de Arqueología e Historia, XI, Ajuntament de Barcelona – Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 5-30.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona