Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Illa Robador

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
34
Codi d'illa:
7134
Adreces:
Carrer Riera Alta 1-15,14-16
Carrer Carme 102-104,75-79
Carrer Riera Baixa 1,15-23
Carrer Maria Aurèlia Capmany 1-15, 2-24
Carrer Hospital 86-112
Rambla Raval 2,1-21
Carrer Sant Rafael 2,1-17
Carrer Robador 1-47,2-23
Plaça Salvador Seguí 2-27
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430572,00000 | UTM Y: 4581199,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Illa Robador

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Entre els anys 2005 i 2007, arran de les obres que es dugueren a terme per tal d’instal•lar la xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU) que havia de discórrer pels carrers Riera Alta, Carme, Riera Baixa, Mª Aurèlia Capmany, Hospital, Rambla del Raval, Sant Rafael, Robador i Plaça Salvador Seguí, s'efectuà una intervenció arqueològica de control dels treballs i excavació, a fi d’exhaurir la seqüència arqueològica afectada per les obres de canalització de la xarxa.
Fruit dels treballs d’excavació es documentaren quatre fases d’ocupació a la zona; prehistòrica, medieval, moderna i contemporània.
Pel que fa a les estructures prehistòriques, atorgables al bronze inicial, cal relacionar-les amb les documentades a les intervencions prèvies al sud-est del jaciment 125/04 i 069/05: un seguit de cubetes i estructures de combustió a les quals es relacionaven acumulacions de tovots i abocaments de carbons i cendres que podrien estar relacionats amb la neteja d’aquestes estructures.
La fase medieval, amb estructures documentades al carrer Robador dels segles XIII i XIV, consistí en una trama de murs identificats com les parets mestres de les cases medievals. Eren habitatges amb una tipologia típica, bastides amb una o dues crugies i pati a la part posterior. Les restes conservades no donaren indicis per poder dir si posseïen una o varies plantes. Normalment aquest tipus de construccions tenien fins a tres pisos. La morfologia de les cases era rectangular amb un pati a la part posterior on es documentaren pous de captació d’aigua i fosses sèptiques, ja que el pati es destinava a petites tasques d’autoconsum, hort o petits corrals. La trama bàsica que es va dissenyar en època medieval va perviure fins l'època contemporània tal i com s'observà a les cases dels segles XVIII-XIX que varen ser enderrocades a principis del segle XXI i que s’encaixaven al parcel•lari d’època medieval.
En època moderna la ocupació de la zona es va donar bàsicament a la zona on ja estava urbanitzada en el període anterior. Es constatà allò que ja es va documentar a les intervencions efectuades l'any 2004 i 2005 al sector Illa Robador (Veure fitxa 125/04 i 069/05(280/05) es farà molt poca obra nova i només s’ampliarà o es segmentarà la preexistent. Aquest fet, que ja es coneixia per les fonts escrites, continuarà fins a finals del segle XVIII, quan es comenci a urbanitzar tot l’espai que estava destinat a camps de conreu.
Pel que fa a la tècnica constructiva d’aquest període es pot dir que els murs estaven obrats amb carreuons tallats i units amb morter de calç de matriu sorrenca d’un color que va del taronja al beige, força diferent de l’obra gòtica preexistent i dels morters de color blanquinós que s’emprarà en èpoques posteriors. Tanmateix es pogué constatar un manteniment del sistema constructiu medieval –en quant a materials, tècniques i disseny espacial (mòdul d’entre 4 i 5 m.)-, més enllà dels recursos formals que podrien ajudar-nos a distingir l’obra del s. XIV de la del XV, del XVI o del XVII.
A la zona de Riera Alta i Carme les restes estructurals d’aquesta època corresponien a la urbanització de finals d’època moderna, entre els segles XVII i XVIII: la factura dels murs semblava correspondre a aquesta època i l’estratigrafia apareguda ens oferia materials d’aquest moment, possiblement relacionats amb el moviment de terres necessari per a les obres d’urbanització. S’ha de dir però, que s’ha trobat alguna estructura, molt malmesa, de possible atribució medieval, moment en que s’urbanitzaria per primera vegada la zona.
D’altra banda al carrer Robador, entre St. Josep Oriol i St. Pau, es registraren les fonamentacions muràries i part del sistema d’evacuació de residus d’una presó erigida en època moderna. Es tracta de la presó de dones “La Galera”.
Finalment d’època contemporània – finals del s. XVIII i s. XIX- ressaltaria la localització de murs dels diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a l’antic parcel•lari.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer del Carme

    Pel convent del Carme, on estaven establerts, ja d'abans de l'any 1294, els religiosos de l'orde de la Verge del Mont Carmel (carmelites calçats). En l'edifici, després de l'exclaustració, s'hi establí la Universitat Literària.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de l'Hospital

    Per l'Hospital de la Santa Creu (Hospital General de Barcelona, aixecat els anys 1401-1406) que tenia en aquest carrer la seva porta principal.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1900

    Carrer de la Riera Alta

    Antiga riera que conduïa les aigües de Valldonzella. Un document de l'any 1498 parla d'unes cases que confronten 'amb lo carrer que va a la muralla nova per on antigament passava la riera de Valldonzella'.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Carrer de la Riera Baixa

    Continuació inferior de la Riera Alta.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data:

    Carrer d'en Robador

    Un nom de família catalana. Una escriptura de l'any 1363 ja cita el carrer amb el nom actual, carrer que és anterior a 1265.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Altres

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Presó

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Sínia

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases

Actuacions:

Data:
28 de novembre del 2005 - 30 d'abril del 2007
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Iñaki Moreno Expósito - ATICS SL
Motivació:
Projecte d'urbanització i infraestructures troncals. Projecte modificat de la xarxa Recollida pneumàtica de Residus Sòlids Urbans
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • PIERA, J.; BORDAS, A.; MORENO, I. , 2007. “Intervenció a l’Illa Robador de Barcelona 2004-2005”, III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sabadell, 2006), Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 393-403.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona