Descripció:

Entre els anys 2005 i 2007, arran de les obres que es dugueren a terme per tal d’instal•lar la xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU) que havia de discórrer pels carrers Riera Alta, Carme, Riera Baixa, Mª Aurèlia Capmany, Hospital, Rambla del Raval, Sant Rafael, Robador i Plaça Salvador Seguí, s'efectuà una intervenció arqueològica de control dels treballs i excavació, a fi d’exhaurir la seqüència arqueològica afectada per les obres de canalització de la xarxa.
Fruit dels treballs d’excavació es documentaren quatre fases d’ocupació a la zona; prehistòrica, medieval, moderna i contemporània.
Pel que fa a les estructures prehistòriques, atorgables al bronze inicial, cal relacionar-les amb les documentades a les intervencions prèvies al sud-est del jaciment 125/04 i 069/05: un seguit de cubetes i estructures de combustió a les quals es relacionaven acumulacions de tovots i abocaments de carbons i cendres que podrien estar relacionats amb la neteja d’aquestes estructures.
La fase medieval, amb estructures documentades al carrer Robador dels segles XIII i XIV, consistí en una trama de murs identificats com les parets mestres de les cases medievals. Eren habitatges amb una tipologia típica, bastides amb una o dues crugies i pati a la part posterior. Les restes conservades no donaren indicis per poder dir si posseïen una o varies plantes. Normalment aquest tipus de construccions tenien fins a tres pisos. La morfologia de les cases era rectangular amb un pati a la part posterior on es documentaren pous de captació d’aigua i fosses sèptiques, ja que el pati es destinava a petites tasques d’autoconsum, hort o petits corrals. La trama bàsica que es va dissenyar en època medieval va perviure fins l'època contemporània tal i com s'observà a les cases dels segles XVIII-XIX que varen ser enderrocades a principis del segle XXI i que s’encaixaven al parcel•lari d’època medieval.
En època moderna la ocupació de la zona es va donar bàsicament a la zona on ja estava urbanitzada en el període anterior. Es constatà allò que ja es va documentar a les intervencions efectuades l'any 2004 i 2005 al sector Illa Robador (Veure fitxa 125/04 i 069/05(280/05) es farà molt poca obra nova i només s’ampliarà o es segmentarà la preexistent. Aquest fet, que ja es coneixia per les fonts escrites, continuarà fins a finals del segle XVIII, quan es comenci a urbanitzar tot l’espai que estava destinat a camps de conreu.
Pel que fa a la tècnica constructiva d’aquest període es pot dir que els murs estaven obrats amb carreuons tallats i units amb morter de calç de matriu sorrenca d’un color que va del taronja al beige, força diferent de l’obra gòtica preexistent i dels morters de color blanquinós que s’emprarà en èpoques posteriors. Tanmateix es pogué constatar un manteniment del sistema constructiu medieval –en quant a materials, tècniques i disseny espacial (mòdul d’entre 4 i 5 m.)-, més enllà dels recursos formals que podrien ajudar-nos a distingir l’obra del s. XIV de la del XV, del XVI o del XVII.
A la zona de Riera Alta i Carme les restes estructurals d’aquesta època corresponien a la urbanització de finals d’època moderna, entre els segles XVII i XVIII: la factura dels murs semblava correspondre a aquesta època i l’estratigrafia apareguda ens oferia materials d’aquest moment, possiblement relacionats amb el moviment de terres necessari per a les obres d’urbanització. S’ha de dir però, que s’ha trobat alguna estructura, molt malmesa, de possible atribució medieval, moment en que s’urbanitzaria per primera vegada la zona.
D’altra banda al carrer Robador, entre St. Josep Oriol i St. Pau, es registraren les fonamentacions muràries i part del sistema d’evacuació de residus d’una presó erigida en època moderna. Es tracta de la presó de dones “La Galera”.
Finalment d’època contemporània – finals del s. XVIII i s. XIX- ressaltaria la localització de murs dels diferents edificis que formarien part de les últimes construccions i reformes que corresponen a l’antic parcel•lari.