Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
Descripció:
L'estudi documental de l'illa on se situava l'antiga Seca de la Ciutat de Barcelona versa sobre les finques dels carrers de Flassaders, núm. 40, i de la Seca, núm. 2 C. Si bé la historiografia moderna situava la Seca al carrer homònim a les darreries del segle XIII (vers 1284), les dades documentals semblen donar unes cronologies posteriors. En efecte, la primera referència documental precisa sobre el seu emplaçament data de 1441, any en què s'esmenta el carrer de les Mosques com a límit de l'edifici d'auxili reial. Per tant, aquest estava ubicat originàriament a la cantonada dels carrers de les Mosques i de la Seca(?). Tal vegada, cap a la fi del segle XV, l'antic edifici de la Seca va ser eixamplat en direcció oest. Tanmateix, les seves característiques arquitectòniques són pròpies de les construccions siscentistes. A més, les notícies històriques del segle XVI són poc aclaridores pel que fa el creixement parcel·lari de l'edifici suara citat. L'augment de demanda de moneda, conjuntament amb el canvi de tecnologia en el procés de batiment, va provocar la compravenda de les finques del redós. Aleshores, la Seca ocupava també la finca núm. 2 C del carrer homònim. No obstant això, els consellers van plantejar un altre creixement parcel·lari vers la finca del carrer Flassaders propietat de Llorenç Fàbregas. Es desconeix la fisonomia i dimensions d'aquesta construcció medieval, tot i que originàriament ocuparia la totalitat de l'edifici del carrer Flassaders, núm. 40 (les cales muràries apunten restes estructurals baix-medievals), així com les finques emplaçades al mateix carrer, núm. 36, 38 i 42 (aquesta darrera és una construcció vuitcentista amb afegits del segle XIX). Les estructures edilícies que conformaven l'antiga Seca foren disgregades i dividides entre els segles XVIII i XIX: Flassaders, núm. 40, i Seca, núm. 2 A, 2 B i 2 C.
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
