Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Carrer Flassaders 40

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Ciutat Vella
Pend: prop_148:
5
Pend: prop_149:
17201
Pend: prop_95:
Carrer Flassaders 40
Pend: prop_151:
UTM X: 431631,00000 | UTM Y: 4581835,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_33: Positius. Sense rebaix del subsòl

Pend: prop_34:

L'estudi documental de l'illa on se situava l'antiga Seca de la Ciutat de Barcelona versa sobre les finques dels carrers de Flassaders, núm. 40, i de la Seca, núm. 2 C. Si bé la historiografia moderna situava la Seca al carrer homònim a les darreries del segle XIII (vers 1284), les dades documentals semblen donar unes cronologies posteriors. En efecte, la primera referència documental precisa sobre el seu emplaçament data de 1441, any en què s'esmenta el carrer de les Mosques com a límit de l'edifici d'auxili reial. Per tant, aquest estava ubicat originàriament a la cantonada dels carrers de les Mosques i de la Seca(?). Tal vegada, cap a la fi del segle XV, l'antic edifici de la Seca va ser eixamplat en direcció oest. Tanmateix, les seves característiques arquitectòniques són pròpies de les construccions siscentistes. A més, les notícies històriques del segle XVI són poc aclaridores pel que fa el creixement parcel·lari de l'edifici suara citat. L'augment de demanda de moneda, conjuntament amb el canvi de tecnologia en el procés de batiment, va provocar la compravenda de les finques del redós. Aleshores, la Seca ocupava també la finca núm. 2 C del carrer homònim. No obstant això, els consellers van plantejar un altre creixement parcel·lari vers la finca del carrer Flassaders propietat de Llorenç Fàbregas. Es desconeix la fisonomia i dimensions d'aquesta construcció medieval, tot i que originàriament ocuparia la totalitat de l'edifici del carrer Flassaders, núm. 40 (les cales muràries apunten restes estructurals baix-medievals), així com les finques emplaçades al mateix carrer, núm. 36, 38 i 42 (aquesta darrera és una construcció vuitcentista amb afegits del segle XIX). Les estructures edilícies que conformaven l'antiga Seca foren disgregades i dividides entre els segles XVIII i XIX: Flassaders, núm. 40, i Seca, núm. 2 A, 2 B i 2 C.

Pend: prop_74:

  • Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 01/01/1865

    Carrer de la Seca

    Casa destinada a l'encuny de moneda. La Seca de Barcelona té una de les seves façanes sobre aquest carrer. Ja existia el 1056, tota vegada que un tal Marcús fou contractat per la fàbrica de la moneda.


Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Pend: prop_164:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Protecció Física

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Protecció Legal
Pend: prop_58:
Clases
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Protecció Legal
Pend: prop_141:
Clases

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:
2003
Pend: prop_115:
Documentació / Estudi històric
Pend: prop_116.:
Preventiva
Pend: prop_117:
Francesc Caballé / Xavier Cazeneuve / Reinald Gonzàlez / Núria Nolasco - Veclus, S.L.
Pend: prop_118:
Rehabilitació(?)
Pend: prop_119:
Foment Ciutat Vella, S.A./ Barcelona

Pend: view_attach_documentation

Pend: No_Content

Pend: No_attach_documentation


Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona