Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
L’església, el claustre i alguna dependència és el que resta avui de l’antic Monestir de Sant Pau del Camp. El seu origen és poc precís. Va ser fundat primerament pel comte Guifré-Borrell l’any 900. Tanmateix, el recinte monacal va quedar destruït a conseqüència de l’atac d’Al-mansur el 985. El 1096 va començar la restauració de l’edifici i s’hi va instaurar una nova comunitat. Amb tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després, el matrimoni format per Geribert Guitard i Rotlendis, entroncats amb el llinatge dels Bell•lloc, en van fer una nova restauració, i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de San Cugat del Vallès. El 1617 va unir-se definitivament al Monestir de la Portella (Berguedà), i va esdevenir abadia.
El 1672 va emparar el Col•legi-seminari de la Congregació Claustral i els seus noviciats, motiu pel qual el conjunt monacal prengué una nova embranzida constructiva. Posteriorment, aquest va ser objecte de les vicissituds polítiques i històriques de la ciutat. En efecte, el monestir va ser ocupat per les tropes franceses i italianes entre els anys 1808 i 1814. A més, durant el trienni liberal (1820-1823) va passar a ser parròquia i l’ajuntament va prendre la possessió de la resta del conjunt arquitectònic, per bé que la propietat seguia essent de la comunitat i del bisbat. A partir de la desamortització de Mendizábal, els edificis que configuraven el conjunt de Sant Pau del Camp (exceptuant l’església) va passar a ser propietat de l’Estat (Ram de la Guerra) i es convertiren en caserna militar. El 1931 el Ram de la Guerra, a través de la Junta Mixta d’Urbanització i Aquarterament (1927), va cedir al consistori els terrenys allerats per la caserna suara citada. Poc després, entre els anys 1932 i 1936, Josep Goday, arquitecte en cap del servei municipal, va endegar la restauració de l’església i del claustre. En aquests temps, s’inicià l’enderroc dels edificis annexes (la casa rectoral...), per una banda, i la construcció del Grup Escolar “Collasso i Gil”, per l’altra. La resta del solar va ser transformat en jardí públic (1942-1948).
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1163
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona