Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Sant Pau del Camp

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
16
Codi d'illa:
6105
Adreces:
Carrer Sant Pau 99
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430557,00000 | UTM Y: 4580870,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Sant Pau del Camp

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

L’església, el claustre i alguna dependència és el que resta avui de l’antic Monestir de Sant Pau del Camp. El seu origen és poc precís. Va ser fundat primerament pel comte Guifré-Borrell l’any 900. Tanmateix, el recinte monacal va quedar destruït a conseqüència de l’atac d’Al-mansur el 985. El 1096 va començar la restauració de l’edifici i s’hi va instaurar una nova comunitat. Amb tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després, el matrimoni format per Geribert Guitard i Rotlendis, entroncats amb el llinatge dels Bell•lloc, en van fer una nova restauració, i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de San Cugat del Vallès. El 1617 va unir-se definitivament al Monestir de la Portella (Berguedà), i va esdevenir abadia.
El 1672 va emparar el Col•legi-seminari de la Congregació Claustral i els seus noviciats, motiu pel qual el conjunt monacal prengué una nova embranzida constructiva. Posteriorment, aquest va ser objecte de les vicissituds polítiques i històriques de la ciutat. En efecte, el monestir va ser ocupat per les tropes franceses i italianes entre els anys 1808 i 1814. A més, durant el trienni liberal (1820-1823) va passar a ser parròquia i l’ajuntament va prendre la possessió de la resta del conjunt arquitectònic, per bé que la propietat seguia essent de la comunitat i del bisbat. A partir de la desamortització de Mendizábal, els edificis que configuraven el conjunt de Sant Pau del Camp (exceptuant l’església) va passar a ser propietat de l’Estat (Ram de la Guerra) i es convertiren en caserna militar. El 1931 el Ram de la Guerra, a través de la Junta Mixta d’Urbanització i Aquarterament (1927), va cedir al consistori els terrenys allerats per la caserna suara citada. Poc després, entre els anys 1932 i 1936, Josep Goday, arquitecte en cap del servei municipal, va endegar la restauració de l’església i del claustre. En aquests temps, s’inicià l’enderroc dels edificis annexes (la casa rectoral...), per una banda, i la construcció del Grup Escolar “Collasso i Gil”, per l’altra. La resta del solar va ser transformat en jardí públic (1942-1948).


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Monestir

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Hospital

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Caserna

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Restaurat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Conjunt històric
Data Declaració:
18-07-1879
Núm. BOE:
30-07-1879
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51- 0000025 - 00000
Comentari:
Església de Sant Pau del Camp.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Sant Pau del Camp

Actuacions:

Data:
2008
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez / Mònica Maspoch - Veclus, S.L.
Motivació:
Documental
Promotor/propietari:
Foment Ciutat Vella, S.A./ Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • GUASCH, N. et alii. , 2015. “Geologia, arqueologia i restauració. L’anàlisi estratigràfica de morters i l’arqueologia de l’arquitectura: un exemple de col•laboració en la recerca” a V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Barcelona, 22-25 de maig del 2014. Actes, Vol I, monogràfic: La ciutat, Barcelona. p. 289-298

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona