Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Sant Pau del Camp

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
16
Codi d'illa:
6105
Adreces:
Carrer Sant Pau 99
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430557,00000 | UTM Y: 4580870,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Sant Pau del Camp

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

L’església, el claustre i alguna dependència és el que resta avui de l’antic Monestir de Sant Pau del Camp. El seu origen és poc precís. Va ser fundat primerament pel comte Guifré-Borrell l’any 900. Tanmateix, el recinte monacal va quedar destruït a conseqüència de l’atac d’Al-mansur el 985. El 1096 va començar la restauració de l’edifici i s’hi va instaurar una nova comunitat. Amb tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després, el matrimoni format per Geribert Guitard i Rotlendis, entroncats amb el llinatge dels Bell•lloc, en van fer una nova restauració, i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de San Cugat del Vallès. El 1617 va unir-se definitivament al Monestir de la Portella (Berguedà), i va esdevenir abadia.
El 1672 va emparar el Col•legi-seminari de la Congregació Claustral i els seus noviciats, motiu pel qual el conjunt monacal prengué una nova embranzida constructiva. Posteriorment, aquest va ser objecte de les vicissituds polítiques i històriques de la ciutat. En efecte, el monestir va ser ocupat per les tropes franceses i italianes entre els anys 1808 i 1814. A més, durant el trienni liberal (1820-1823) va passar a ser parròquia i l’ajuntament va prendre la possessió de la resta del conjunt arquitectònic, per bé que la propietat seguia essent de la comunitat i del bisbat. A partir de la desamortització de Mendizábal, els edificis que configuraven el conjunt de Sant Pau del Camp (exceptuant l’església) va passar a ser propietat de l’Estat (Ram de la Guerra) i es convertiren en caserna militar. El 1931 el Ram de la Guerra, a través de la Junta Mixta d’Urbanització i Aquarterament (1927), va cedir al consistori els terrenys allerats per la caserna suara citada. Poc després, entre els anys 1932 i 1936, Josep Goday, arquitecte en cap del servei municipal, va endegar la restauració de l’església i del claustre. En aquests temps, s’inicià l’enderroc dels edificis annexes (la casa rectoral...), per una banda, i la construcció del Grup Escolar “Collasso i Gil”, per l’altra. La resta del solar va ser transformat en jardí públic (1942-1948).


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Monestir

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Hospital

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Caserna

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Restaurat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Conjunt històric
Data Declaració:
18-07-1879
Núm. BOE:
30-07-1879
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51- 0000025 - 00000
Comentari:
Església de Sant Pau del Camp.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Sant Pau del Camp

Actuacions:

Data:
2008
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez / Mònica Maspoch - Veclus, S.L.
Motivació:
Documental
Promotor/propietari:
Foment Ciutat Vella, S.A./ Barcelona

Documentación

Bibliografia:

  • GUASCH, N. et alii. , 2015. “Geologia, arqueologia i restauració. L’anàlisi estratigràfica de morters i l’arqueologia de l’arquitectura: un exemple de col•laboració en la recerca” a V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Barcelona, 22-25 de maig del 2014. Actes, Vol I, monogràfic: La ciutat, Barcelona. p. 289-298

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona