Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
La finca es localitza al barri de la Ribera, i delimita amb els carrers Pou de la Cadena (nord), Princesa (est), Civader (sud) i plaça de la Llana (oest). La seva façana principal (pl. Llana, 23) presenta sis nivells d’alçat (pb + ent + 4p) amb tres obertures en cadascun d’ells (exeptuant la planta baixa) i terrat transitable.
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió, agrupació i segregació de la propietat entre els segles XIII i XIX.
SEGLES XIII-XV
Les notícies històriques sobre la finca són força antigues i remunten a la segona meitat del segle XIII, quan Barcelona s’havia fortificat amb les primeres muralles medievals. En relació, les fonts documentals adverteixen de la preexistència d’una botiga (~1278), a més d’una casa senyorial (segle XIV); ambdós propietat de la Pia Almoina. Posteriorment, els edificis van passar a mans de Bartomeu Alzina (o Olzina). Aquest va establir-hi l’Hostal de Sant Pere als volts del segle XV.
D’aquest període són:
-La paret del costat sud-oest de la finca (1484)
-L’arc de la mitgera oriental
-Els elements estructurals (brancals, pilastres…) de la mitgera septentrional de l’entresòl i segon pis.
SEGLES XVI-XVII
L’antic Hostal de Sant Pere va deixar de funcionar a inicis del segle XVI. En aquest temps, els edificis van ser objecte d’una redistribució espaial interna (divisió i segregació dels diferents àmbits). Pere Joan Grimosachs, aleshores propietari de la finca, va endegar obres de reformes cap al 1549.
1715-1797
La configuració parcel•lària actual va produir-se a inicis del segle XVIII. Les antigues cases de la família Grimosachs amenaçaven ruïna com a conseqüència dels estralls de la guerra de Successió. El 1715 Jerònima de Masdeu i Grimosachs va dividir la propietat en tres conjunts edilicis diferents, i va establir un d’ells al batifullers Miquel Mas. Poc després, el 1717, aquest va cedir part de la seva propietat a Jaume Nualart (pl. de la Llana, 23). Aleshores, Nualart va reedificar l’edifici preexistent. Tanmateix, l’edifici suara citat no formava part de la propietat veïna fins el 1773 (c/ Civader, 3). D’altra banda, els documents apunten diferents reformes entre els anys 1736 i 1797.
D’aquest període són:
-L’arranjament general de la façana.
-L’esgrafiat de la façana del carrer Civader.
1824-1873
La fesomia actual de l’edifici data del segle XIX. Efectivament, Josep Serra, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a realitzar obres de millora l’any 1825 (sobretot a nivell de façana).
D’aquest període són:
-El revestiment de la façana plaça de la Llana.
-Els forjats.
-La caixa d’escala.
Es tracta d’una construcció senzilla i funcional, fruit d’un tipus arquitectònic comú a la Barcelona decimonònica. No obstant això, hi ha elements que excel•leixen per damunt d’altres com, per exemple, els esgrafiats florals i geomètrics del carrer Civader, les estructures metàl•liques de pilars i jàsseres de la planta baixa, i les estructures medievals de les mitgeres sud-oest i oriental de la finca.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Plaça de la Llana
Es té constància que la plaça tenia ja aquest nom l'any 1513. Antigament hi existí el mercat públic de llanes.
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/1059
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona