Pend: prop_34:

La finca es localitza al barri de la Ribera, i delimita amb els carrers Pou de la Cadena (nord), Princesa (est), Civader (sud) i plaça de la Llana (oest). La seva façana principal (pl. Llana, 23) presenta sis nivells d’alçat (pb + ent + 4p) amb tres obertures en cadascun d’ells (exeptuant la planta baixa) i terrat transitable.

Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió, agrupació i segregació de la propietat entre els segles XIII i XIX.

SEGLES XIII-XV
Les notícies històriques sobre la finca són força antigues i remunten a la segona meitat del segle XIII, quan Barcelona s’havia fortificat amb les primeres muralles medievals. En relació, les fonts documentals adverteixen de la preexistència d’una botiga (~1278), a més d’una casa senyorial (segle XIV); ambdós propietat de la Pia Almoina. Posteriorment, els edificis van passar a mans de Bartomeu Alzina (o Olzina). Aquest va establir-hi l’Hostal de Sant Pere als volts del segle XV.
D’aquest període són:
-La paret del costat sud-oest de la finca (1484)
-L’arc de la mitgera oriental
-Els elements estructurals (brancals, pilastres…) de la mitgera septentrional de l’entresòl i segon pis.

SEGLES XVI-XVII
L’antic Hostal de Sant Pere va deixar de funcionar a inicis del segle XVI. En aquest temps, els edificis van ser objecte d’una redistribució espaial interna (divisió i segregació dels diferents àmbits). Pere Joan Grimosachs, aleshores propietari de la finca, va endegar obres de reformes cap al 1549.

1715-1797
La configuració parcel•lària actual va produir-se a inicis del segle XVIII. Les antigues cases de la família Grimosachs amenaçaven ruïna com a conseqüència dels estralls de la guerra de Successió. El 1715 Jerònima de Masdeu i Grimosachs va dividir la propietat en tres conjunts edilicis diferents, i va establir un d’ells al batifullers Miquel Mas. Poc després, el 1717, aquest va cedir part de la seva propietat a Jaume Nualart (pl. de la Llana, 23). Aleshores, Nualart va reedificar l’edifici preexistent. Tanmateix, l’edifici suara citat no formava part de la propietat veïna fins el 1773 (c/ Civader, 3). D’altra banda, els documents apunten diferents reformes entre els anys 1736 i 1797.
D’aquest període són:
-L’arranjament general de la façana.
-L’esgrafiat de la façana del carrer Civader.

1824-1873
La fesomia actual de l’edifici data del segle XIX. Efectivament, Josep Serra, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a realitzar obres de millora l’any 1825 (sobretot a nivell de façana).
D’aquest període són:
-El revestiment de la façana plaça de la Llana.
-Els forjats.
-La caixa d’escala.

Es tracta d’una construcció senzilla i funcional, fruit d’un tipus arquitectònic comú a la Barcelona decimonònica. No obstant això, hi ha elements que excel•leixen per damunt d’altres com, per exemple, els esgrafiats florals i geomètrics del carrer Civader, les estructures metàl•liques de pilars i jàsseres de la planta baixa, i les estructures medievals de les mitgeres sud-oest i oriental de la finca.