1714

ARQUEOLOGIA D'UN SETGE  

Si voleu saber com era la ciutat, abans, durant i després del conflicte, s’ha preparat una nova aplicació de la carta arqueològica de Barcelona, on s’han agrupat les restes arqueològiques de cada període per un fil conductor: la vida diària, l’economia i el comerç, el conflicte bèl·lic, i la religió i mort. L’objectiu és poder explicar com es vivia a Barcelona en aquell moment històric, a través de les restes arqueològiques i la cultura material. Volem posar a l’abast del ciutadà el patrimoni arqueològic del moment, com deia Narcís Feliu de la Penya “Les ciutats no les componen les pedres, sinó els seus habitants”. Ara podeu començar a cercar, nosaltres hem preparat unes recomanacions singulars.  

 

Barcelona

ABANS DEL SETGE Barcelona, a partir de la baixa edat mitja inicia una transformació que, ja en època moderna, la portarà a esdevenir una ciutat comercial i artesana. Exercint les funcions de capitalitat, i de motor del comerç tant marítim com el de la vella Europa, va evolucionar a nivell urbà i va potenciar les seves defenses, amb les diverses línees de muralla, i els primers baluards. Com a tret destacat no podem oblidar la importància del Rec Comtal, com a element vertebrador del territori i productor de riquesa, tant a nivell agrícola com artesà i manufacturer. Pre 1714: Plànol de Barcelona de 1714, signat per Joseph Cardoso, 1760 (ETSAB, Càtedra Gaudí)  

 

Barcelona

DESPRÉS DEL SETGE Barcelona, es va alçar a l’endemà de l’onze de setembre de 1714, i va reprendre la voluntat de ser la capital de Catalunya, ara en el marc de la corona borbònica al tron d’Espanya, sabent que havia arribat “la fi de la nació catalana”.

El primer gran canvi, va ser la desaparició d’una bona part del barri mariner i comercial de la ciutat, la Ribera, per tal de construir una gran Ciutadella, que mirava cap a la ciutat.

Malgrat els diversos atzucacs que va patir la ciutat, com ara nous fets bèl·lics, epidèmies i altres complicacions, de mica en mica Barcelona es va anar industrialitzant, abandonant els conreus, i esdevenint un centre comercial, amb el port com a epicentre d’intercanvi a través de la Mediterrània.

Serà tot un procés, on la ciutat medieval i moderna, s’anirà transformant en una metròpoli contemporània.
Post 1714: Plano geométrico de la ciudad de Barcelona levantado por el arquitecto mayor de la misma Dn. José Mas y Vila, 1848 (AHCB, R. 8100)  

 

1888

L'EFERVESCENT RENAIXENÇA Barcelona al segle XIX pateix una gran revolució urbana, que l’ha portat a ser el que és ara, una gran capital.

Podem dir que es tanca un cercle. En aquests moments, la ciutadania no vol les muralles, ja que empresonen la ciutat i no deixen que creixi i evolucioni. Per la qual cosa s’enderroquen les muralles, els baluards i la Ciutadella, provocant un gran canvi a la trama urbana similar al canvi que anys enrere va suposar la seva construcció.

No podem oblidar que és el moment de les annexions, i els diversos pobles de l’entorn, passen a formar part d’aquesta gran Barcelona. Sant Andreu, Sant Martí, Horta, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià.

Així mateix, les grans obres urbanes que volen modernitzar la ciutat, comporten una mirada i un descobriment del passat romà de Barcelona.
Exposició: Plano de Barcelona. 1888. Gravé par: R. Hausermann. Paris. Ed. Alfonso Piaget. (AHCB)  

 

Carta Arqueològica de Barcelona

La Carta Arqueològica de Barcelona és un inventari del passat històric de la ciutat que té com a objectiu oferir tota la documentació del seu patrimoni arqueològic. Així doncs, la carta és un inventari d’intervencions i llocs amb interès arqueològic. Es parteix de la idea que Barcelona és un jaciment únic amb diversos punts d’interès arqueològic, és un territori que ha evolucionat al llarg del temps, transformat per l’home. A banda de les intervencions, es treballa en unitats, tant temàtiques com temporals, ara s’ha elaborat “1714, arqueologia d’un setge”.

Accediu i descobriu la Carta Arqueològica de Barcelona Carta Arqueològica de Barcelona

amb la col·laboració de:
Arxiu Històric de Barcelona

Crèdits

Direcció de projecte
Carme Miró - Servei d'Arqueologia BCN
Producció executiva BCN Cultura
Marc Hernàndez Güell - BCN Cultura
Textos i continguts
Marta Fàbregas - Atics / Carme Miró - Servei d'Arqueologia BCN
Concepte i disseny
David Solà - edittio
Programació
Carles Bagudà / Ramón Roldán
Kml Mapes històrics
Alex Moreno - Atics
Documentació Mapes
Encarna Cobo - Servei d'Arqueologia BCN / Josefa Huertas