1714

TOTS

A continuació presentem una selecció de punts d'intererès arqueològic corresponents al període anterior a 1714. Podeu seleccionar-los prement a sobre per conèixer els detalls de les intervencions arqueològiques dutes a terme

 

TROPES DE FELIP IV

L’excavació arqueològica realitzada arran de les obres de la LAV, a l’actual Rambla Prim, va posar al descobert 182 individus, enterrats en 7 fosses d’inhumació, tots ells adults, d’entre 20 i 30 anys d’edat i de sexe masculí, que s’han relacionat amb el Setge de Barcelona (1651-1652), el qual vingué acompanyat d’una epidèmia de Pesta.

 

BORN

Un dels jaciments arqueològics urbans més grans d’Europa. 8000 m2 d’una part del Barri de Ribera, enderrocat després de l’onze de setembre. Es pot passejar per diversos carrers de la trama urbana, i observar habitatges i comerços, de diferents classes socials de l’època. No podem oblidar el Rec Comtal com element que vertebra la zona.

 

MURALLA MEDIEVAL

Barcelona va ser una ciutat emmurallada des de la seva fundació i al llarg de la història es van anar construint diversos recintes. Els reis de la corona d’Aragó varen bastir els diversos trams de la muralla medieval, i aquí volem presentar el límit occidental de la ciutat medieval encerclada per la muralla, que coincideix amb l’actual Rambla de Barcelona.

 

PLAÇA JOAQUIM XIRAU

Un dels trams més ben conservats de la muralla medieval de Barcelona és el proper al Portal de Trentaclaus (Carrer Escudellers- Plaça del Teatre). Tot i que resta amagat en el subsòl, encara es pot observar avui en dia. Només cal entrar a l’aparcament d’aquest punt de la Rambla de Santa Mònica i podreu contemplar un tram del llenç de l’antiga muralla.

Fou descobert durant els treballs necessaris per a la construcció de l’aparcament soterrani i la urbanització de la Plaça de Joaquim Xirau,

 

CONVENT DE SANTA CATERINA

El convent de Santa Caterina té els seus orígens al segle XIII, en el marc de l’ordre dels predicadors, tot i què hi ha restes d’un nucli anterior d’època alt medieval. És en els segles XIV i XV quan el convent pren més força, constituint un dels nuclis religiosos més influents de la ciutat de Barcelona.

 

DRASSANES REIALS DE BARCELONA

Un dels edificis emblemàtics barcelonins que reflecteix la política expansiva per la Mediterrània de la corona catalano-aragonesa en època medieval. L’edifici primigeni fou bastit durant els últims anys de regnat de Pere II el Gran i caigué en desús al segle XVIII quan s’usà com a fàbrica d’armes i caserna militar. El terreny escollit per a construir les drassanes reials havia estat un camí envoltat de necròpolis des d’època romana.

 

EL BALUARD DEL MIGDIA

En una zona propera a l’Estació de França s’han localitzat diverses restes d’estructures defensives d’èpoques diferents, que protegien la ciutat, per una de les zones més difícils de defensar, el mar. S’ha documentat el Baluard de Migdia, construït al segle XVI, un tram de la muralla de la mateixa època, i un tram de la contramuralla. També la muralla del segle XIX, construïda conjuntament amb el Portal de Mar.

Cal destacar així mateix, la documentació d’una canalització procedent de la derivació del Rec Comtal, feta després de l’any 1735. El Rec va ser desviat arran de la construcció de la Ciutadella.

 

EL PORT D’ÈPOCA MODERNA. DOS VAIXELLS TINGLATS

Un dels trets que defineix Barcelona al llarg del temps és el seu port, i el comerç pel Mediterrani. En època medieval es fa una remodelació i ampliació d’aquest port.

A la intervenció arqueològica del carrer Dr. Aiguader es van localitzar les restes de dos vaixells tinglats, ara en procés de restauració, i que aviat podran ser exposats per què tothom els pugui veure. Es poden situar dins la família de vaixells rodons de dimensions mitjanes i grans: coques, naus, baleners, caravel·les, etc.

Aquests vaixells es varen enfonsar a finals del segle XV, i la seva construcció es situa cap al primer quart del segle XV, tot i que és molt difícil de precisar una data exacta. Són vaixells del cantàbric, i que varen tenir gran expansió degut al seu tonatge mitjà que permetia de completar la càrrega de forma ràpida, així com admetre partides més petites. Pel que fa a la càrrega era variada, com per exemple peix sec, comí i ametlles, armes, etc.

 

UNA CASA BOMBARDEJADA

S’han detectat restes d’alguns dels milers d’episodis bèl·lics anteriors a l’11 de setembre de 1714. Per a posar un exemple, el que succeí a l’actual carrer Doctor Aiguader, 15-25: una construcció de gran qualitat, de mitjan segle XVII, que va quedar totalment enderrocada per les obres de delimitació de l’esplanada de la ciutadella entre 1716 i 1720. Cal destacar que aquest edifici va patir danys durant la guerra a inicis del segle XVIII, tal i com posa en evidència la troballa d’una bala de canó entre els blocs caiguts de la paret de tàpia.

 

TOTS

A continuació presentem una selecció de punts d'intererès arqueològic corresponents al període 1714-1888. Podeu seleccionar-los prement a sobre per conèixer els detalls de les intervencions arqueològiques dutes a terme

 

PORTAL DE SANT DANIEL

Intervenció arqueològica on es va poder documentar el setge dia a dia, amb els parapets, i el tapiat progressiu de la porta per què no entressin les tropes borbòniques. Va ser totalment arrasat amb la construcció de la Ciutadella.

 

FOSSAR DE LES MORERES

Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor. Diverses intervencions arqueològiques han tret a la llum nombroses restes humanes, algunes de les quals pertanyen als individus que defensaren la ciutat.

 

LES MASIES DE L’ENTORN DE LA CIUTAT

La ciutat emmurallada ens és ben coneguda, no així la resta de nuclis que envoltaven Barcelona. L’arqueologia ha permès documentar gran nombre de masies, actualment moltes desaparegudes, per la qual cosa es pot afirmar que l’entorn de la ciutat treballava el camp, era agricultor i ramader, economia que era un motor per a la ciutat, a l’igual que el comerç transoceànic. Al llarg del conflicte, i un cop acabada la guerra, algunes d’aquestes masies varen ser remodelades com a cases de les famílies benestants que havien recolzat els borbons.

 

EL CASTELL DE MONTJUÏC

És possible que al cim de Montjuïc ja hi hagués una torre de guaita des d’època romana, però les primeres referències documentals de la seva existència són del segle X. Al llarg dels anys, aquesta torre o farell va ser reformada i ampliada, fins esdevenir un fortí.

Però, després de l’onze de setembre de 1714, pateix un gran canvi, fins esdevenir el castell que coneixem ara. Juan Martín Cermeño entre 1751 i 1779 va ser l’enginyer militar que va dissenyar la remodelació, va fer-hi excavar el fossar i va construir-hi els baluards que li donen la característica forma pentagonal que caracteritzava les grans fortaleses de l'Edat Moderna.

El castell ha estat íntimament relacionat amb la història de Barcelona, sovint, amb un record tràgic, pel seu ús com a presó i lloc d’afusellament. Víctimes cèlebres varen ser Ferrer i Guàrdia i el president Lluís Companys.

 

TOTS

A continuació presentem una selecció de punts d'intererès arqueològic corresponents al període posterior a 1888. Podeu seleccionar-los prement a sobre per conèixer els detalls de les intervencions arqueològiques dutes a terme

 

DOROTEA CHOPITEA

L’any 2009 gràcies a una troballa fortuïta es va poder revifar la història de l’antic Hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor, que s’hauria construït entre el 1880 i el 1883. Aquest hospital fou promogut per la Sra. Dorotea de Chopitea, coneguda a l’època per les seves obres de caritat. La troballa consisteix en una escultura, de marbre de Carrara, que representa, probablement, la filla de la Sra. Chopitea.

 

LA DESCOBERTA DEL PASSAT DE LA CIUTAT

Des de que l’any 1835, es fa la primera descoberta arqueològica a Barcelona, va creixent la consciència i l’interès pel passat. És precisament en el marc de les primeres remodelacions urbanes, com l’obertura de la Via Laietana i l’Exposició Universal de l’any 1888 que el municipi es planteja redescobrir i estudiar els seus orígens.

 

BARCELONA FABRIL

El segle XIX culmina el procés d’industrialització de Barcelona, que ja havia arrencat a finals del segle XVIII. Des de Ciutat Vella fins a Sant Martí, van sorgint nuclis fabrils, amb una gran varietat de producció, on la indústria tèxtil hi té un gran pes. Cal ressaltar indrets emblemàtics com la Fabra i Coats.

 

EXPOSICIÓ UNIVERSAL

L’exposició universal va donar sentit a tot el terreny guanyat per la ciutat arran de l’enderrocament de la Ciutadella, deixant pels barcelonins un gran Parc, que guarda al seu subsòl les empremtes d’una guerra. Així mateix, el Parc ha conservat elements de l’antiga ciutadella, alguns han canviat totalment d’ús, ja que el polvorí és l’actual Parlament, d’altres segueixen amb la mateixa funció pel que va ser bastit, com la capella.