Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Caserna de Sant Pau del Camp

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
13
Codi d'illa:
6112
Adreces:
Carrer Sant Pau 92
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430539,00000 | UTM Y: 4580970,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Caserna de Sant Pau del Camp

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La renovació de la caserna de la Guàrdia Civil del Raval, al carrer de Sant Pau, va comportar la realització d’una intervenció arqueològica. Aquesta va venir motivada per varies raons. En primer lloc, la caserna estava ubicada en una antiga construcció industrial que calia documentar; en segon lloc, la seva proximitat al monestir de Sant Pau del Camp, on s’havien efectuat diverses actuacions proporcionant restes arqueològiques de diverses cronologies, apuntava la possibilitat de localitzar-se també aquí. Per últim, la construcció d’un aparcament soterrani a la zona del parc durant els anys 1989 -1990, havia posat al descobert una important zona d’enterraments d’època romana, així com, uns nivells de l’edat del bronze, els quals es van interpretar com les restes d’un assentament de l’època.

La intervenció a la caserna es va iniciar amb una prospecció arqueològica (veure fitxa 302a/1990) que va donar resultats positius i que va desencadenar una segona fase en la qual es va realitzar una excavació en extensió de la zona afectada. D’aquesta manera, es va poder documentar diverses ocupacions i usos de l’àrea intervinguda.
Una primera fase (nivell IV) es situava cronològicament en el Neolític Antic i estava definida per un conjunt de 24 enterraments (tots individuals en fossa a excepció d’un doble) i diverses estructures d’hàbitat com eren les sitges (9) i estructures de combustió (26 fogars). Dins d’aquesta fase, a partir d’estudis més recents (Molist et alii, 2008) es va poder establir una seqüència cronològica més definida. En primer lloc, les datacions mitjançant el sistema AMS de dues restes òssies de les sitges (5360 – 5210 i 5310 – 5200 respectivament) va permetre ubicar una primera ocupació durant el Neolític Antic Cardial, mentre que els enterraments van proporcionar unes datacions més recents (4250 – 3700 a.C.) que es situaven entre el Neolític Postcardial i un Neolític Mig. També es va localitzar un nivell de cendres que es van interpretar com a nivells d’ús i més d’un centenar de retalls que correspondrien a possibles forats de pal d’alguna estructura aèria indeterminada.
La segona fase arqueològica (nivell II ) va proporcionar restes atribuïbles a l’edat del Bronze. En concret, en aquest nivell es va poder diferenciar dos horitzons culturals diferents. El més antic, datat al Bronze Antic, es trobava representat per 8 estructures de combustió i cinc estructures d’emmagatzematge, de les quals una va ser utilitzada com a enterrament secundari, es a dir, el individu no presentava cap disposició intencionada. També es va localitzar acumulacions de pedres, algunes de les quals formaven alineacions, i fins i tot algun angle recte, que es van determinar com restes d’estructures d’hàbitat. El bronze final III estava representat per indicis poc clars d’estructures d’hàbitat. Un aspecte interessant d’aquest moment va ser la constatació de l’existència d’una riera que travessava la zona excavada. El seu llit havia erosionat els nivells inferiors i presentava un petit embassament d’origen antròpìc, amb un muret de contenció realitzat amb pedres en disposició vertical clavades uns 20 cm. en l’estrat.
La tercera fase cronològica estava representada per l’ús de la zona com a necròpolis romana. En un sector del solar d’uns 100 m², es van localitzar un total de 34 tombes d’inhumació, de les quals trenta eren primàries i quatre secundàries, que es van datar entre els segles IV i el VI dC. Gairebé tots presentaven una coberta feta amb tegulae, de les quals la més freqüent era la de tègules inclinades a doble vessant. També es van documentar fosses simples sense estructura de coberta, però es van localitzar claus de ferros al voltant que podrien estar indicant l'ús de taüts de fusta que deurien contenir l'individu. Per últim, no es va trobar cap més evidència arqueològica fins l’època moderna i contemporània, amb la documentació de pous i murs de les fonamentacions de l’edifici enderrocat.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de la Riereta

    El carrer era antigament una torrentera.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1839

    Fàbrica Muntadas 'La España Industrial'

    La família Muntadas crea la societat “Pablo Muntadas y Hermanos” i agrupa aquests establiments en una nova seu a les immediacions dels carrers Santa Elena i Riereta, sota la direcció de l’arquitecte Joan Vilà i Geliu.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Cronologia final:

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Estructura de combustió

Cronologia inicial:
Cronologia final:

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Cronologia final:

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Estructura de combustió

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Estructura de combustió

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Altres

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Final. 1100 - 800 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Final. 1100 - 800 a.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Final. 1100 - 800 a.C.

Patrimoni Natural / Rieres

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Final. 1100 - 800 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Caserna

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Fàbrica

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
Juliol de 1990 - Febrer de 1991
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Robert Farré i Josefa Béa
Motivació:
Renovació dela caserna de la Guàrdia Civil
Promotor/propietari:
Direcció General de la Guàrdia Civil

Documentación

Bibliografia:

  • ALBIZURI, S.; NADAL, J., 1993. "Resultats de l’estudi arqueozoològic del jaciment Caserna de Sant Pau (Barcelona)", Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, 24, Institut d’Arqueologia i Prehistòria, Barcelona, pp. 79-85.
  • ALCUBIERRE, D; HINOJO, E; RIGO, A., 2011-12.”Primers resultats de la intervenció a la vil•la romana del Pont del Treball a Barcelona” . Tribuna d’Arqueologia. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. p. 372-398
  • ANFRUNS, ,J; OMS, J.I.; PÉREZ-PÉREZ, A. , 1996 “La dentición de la población neolítica de Catalunya: caracteres métricos y su significación evolutiva” . I Congres del Neolític a la Península Ibèrica. Rubricatum, Revista del Museu de Gavà, 1, Vol.2. p. 571-579.
  • ANFRUNS, J.; MAJÓ, T.; OMS, J. I., 1991. "Estudio preliminar de los restos humanos neolíticos procedentes del yacimiento de la calle Sant Pau (Barcelona)", Nuevas Perspectivas en Antropología, Granada, pp. 43-51.
  • ANFRUNS, J.; MAJÓ, T.; OMS, J. I., 1991. "Estudio preliminar de los restos humanos neolíticos procedentes del yacimiento de la calle Sant Pau (Barcelona)", Nuevas Perspectivas en Antropología, Granada, pp. 43-51.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • BOFILL, M.; CLOP. X.; MOLIST, M., 2008. "Utillatge macrolític en els nivells neolítics de l’assentament de la caserna de Sant Pau", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 48-56.
  • BORRELL TENA, F., 2008. "La indústria lítica tallada del jaciment neolític de la caserna de Sant Pau", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 36-45.
  • BORRELL, F.; BOSCH, J., 2012."Las minas de variscita de Gavà (Barcelona) y las redes de circulación en el Neolítico”, Congrés Internacional Xarxes al Neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mi•lenni aC). Rubricatum. Revista del Museu de Gavà, 5, pp.315-322 Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural, Ajuntament de Gavà.
  • COLOMINAS, L.; LLADÓ, E.; SAÑA, M.; TORNERO, C., 2008. "La gestió dels recursos animals durant les ocupacions de l’assentament de la caserna de Sant Pau", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 57-63.
  • ESTEBARANZ, F. et alii., 2008. "Anàlisi antropològica de les restes neolítiques de la caserna de Sant Pau (biometria, dentició, ADNA i microestriació dentària)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 76-87
  • ESTRADA, A.; NADAL, J., 2008. "Estudi de les restes malacofaunístiques del jaciment de la caserna de Sant Pau (nivells neolítics)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 64-69.
  • GIBAJA BAO, J. F., 2008. "La funció de l’utillatge lític tallat documentat al jaciment neolític de la caserna de Sant Pau", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 46-47.
  • GÓMEZ, A.; GUERRERO, E.; CLOP, X.; BOSCH, J. MOLIST, M., 2008. "Estudi de la ceràmica neolítica del jaciment de la caserna de Sant Pau", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 25-35.
  • GRANADOS GARCÍA, J.O.; PUIG, F.; FARRÉ, R., 1993. "La intervenció arqueològica a Sant Pau del Camp: un nou jaciment prehistòric al Pla de Barcelona", Tribuna d’Arqueologia (1991-1992), Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 27-38.
  • LAORDEN, V. de; PRADA, J. L.; MONSEÑÉ, F. J. M.; SERRA, J., 1993. "L’estudi geològic del solar de la Caserna de Sant Pau", Tribuna d’Arqueologia 1991-1992, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 33-35.
  • MOLIST, M., 2006, "El jaciment de Sant Pau del Camp" , Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 180 - 181.
  • MOLIST, M. , 2005."Emmagatzematge i consum dels aliments”, Història Agrària dels Països Catalans, (coord. E. Guitart),Volum 1 (coord. J. Guitart), pp. 165-178. Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Universitats dels Països Catalans. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona,
  • MOLIST, M. , 2005. "El marc històric del desenvolupament de les primeres societats agrícoles”, Història Agrària dels Països Catalans, (dtor E. Guitart),Volum 1 (coord. J. Guitart), pp. 115-132. Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Universitats dels Països Catalans. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona,
  • MOLIST, M., 2009. "Prehistòria del pla de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MuHBa, Barcelona, pp.217-230
  • MOLIST, M.; VICENTE, O.; FARRÉ, R., 2008. "El jaciment de la caserna de Sant Pau del Camp: aproximació a la caracterització d’un assentament del neolític antic", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 13-24.
  • MORALES, J.I; OMS, F.X. , 2012."Las últimas evidencias mesolíticas del Ne Peninsular y el vacío Pre-Neolítico”, Congrés Internacional Xarxes al Neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mi•lenni aC). Rubricatum. Revista del Museu de Gavà, 5, pp.35-41. Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural, Ajuntament de Gavà.
  • SANPERE I MIQUEL, S., 1890. Topografia antigua de Barcelona. La rodalia de Corbera. Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona