Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
La renovació de la caserna de la Guàrdia Civil del Raval, al carrer de Sant Pau, va comportar la realització d’una intervenció arqueològica. Aquesta va venir motivada per varies raons. En primer lloc, la caserna estava ubicada en una antiga construcció industrial que calia documentar; en segon lloc, la seva proximitat al monestir de Sant Pau del Camp, on s’havien efectuat diverses actuacions proporcionant restes arqueològiques de diverses cronologies, apuntava la possibilitat de localitzar-se també aquí. Per últim, la construcció d’un aparcament soterrani a la zona del parc durant els anys 1989 -1990, havia posat al descobert una important zona d’enterraments d’època romana, així com, uns nivells de l’edat del bronze, els quals es van interpretar com les restes d’un assentament de l’època.
La intervenció a la caserna es va iniciar amb una prospecció arqueològica (veure fitxa 302a/1990) que va donar resultats positius i que va desencadenar una segona fase en la qual es va realitzar una excavació en extensió de la zona afectada. D’aquesta manera, es va poder documentar diverses ocupacions i usos de l’àrea intervinguda.
Una primera fase (nivell IV) es situava cronològicament en el Neolític Antic i estava definida per un conjunt de 24 enterraments (tots individuals en fossa a excepció d’un doble) i diverses estructures d’hàbitat com eren les sitges (9) i estructures de combustió (26 fogars). Dins d’aquesta fase, a partir d’estudis més recents (Molist et alii, 2008) es va poder establir una seqüència cronològica més definida. En primer lloc, les datacions mitjançant el sistema AMS de dues restes òssies de les sitges (5360 – 5210 i 5310 – 5200 respectivament) va permetre ubicar una primera ocupació durant el Neolític Antic Cardial, mentre que els enterraments van proporcionar unes datacions més recents (4250 – 3700 a.C.) que es situaven entre el Neolític Postcardial i un Neolític Mig. També es va localitzar un nivell de cendres que es van interpretar com a nivells d’ús i més d’un centenar de retalls que correspondrien a possibles forats de pal d’alguna estructura aèria indeterminada.
La segona fase arqueològica (nivell II ) va proporcionar restes atribuïbles a l’edat del Bronze. En concret, en aquest nivell es va poder diferenciar dos horitzons culturals diferents. El més antic, datat al Bronze Antic, es trobava representat per 8 estructures de combustió i cinc estructures d’emmagatzematge, de les quals una va ser utilitzada com a enterrament secundari, es a dir, el individu no presentava cap disposició intencionada. També es va localitzar acumulacions de pedres, algunes de les quals formaven alineacions, i fins i tot algun angle recte, que es van determinar com restes d’estructures d’hàbitat. El bronze final III estava representat per indicis poc clars d’estructures d’hàbitat. Un aspecte interessant d’aquest moment va ser la constatació de l’existència d’una riera que travessava la zona excavada. El seu llit havia erosionat els nivells inferiors i presentava un petit embassament d’origen antròpìc, amb un muret de contenció realitzat amb pedres en disposició vertical clavades uns 20 cm. en l’estrat.
La tercera fase cronològica estava representada per l’ús de la zona com a necròpolis romana. En un sector del solar d’uns 100 m², es van localitzar un total de 34 tombes d’inhumació, de les quals trenta eren primàries i quatre secundàries, que es van datar entre els segles IV i el VI dC. Gairebé tots presentaven una coberta feta amb tegulae, de les quals la més freqüent era la de tègules inclinades a doble vessant. També es van documentar fosses simples sense estructura de coberta, però es van localitzar claus de ferros al voltant que podrien estar indicant l'ús de taüts de fusta que deurien contenir l'individu. Per últim, no es va trobar cap més evidència arqueològica fins l’època moderna i contemporània, amb la documentació de pous i murs de les fonamentacions de l’edifici enderrocat.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de la Riereta
El carrer era antigament una torrentera.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1839
Fàbrica Muntadas 'La España Industrial'
La família Muntadas crea la societat “Pablo Muntadas y Hermanos” i agrupa aquests establiments en una nova seu a les immediacions dels carrers Santa Elena i Riereta, sota la direcció de l’arquitecte Joan Vilà i Geliu.
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
