Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica es va dur a terme a les dues naus i a la rampa del baluard i va consistir en el seguiment dels rebaixos de terres efectuats als tres àmbits, així com en la documentació de l'estratigrafia afectada i de les estructures localitzades durant els mateixos.
Es practicaren rebaixos al subsòl de les dues naus que afectaren, la totalitat de la superfície de la nau occidental, i tres quarts de la superfície de la nau oriental. A més, foren practicats rebaixos de petites dimensions que assoliren majors profunditats. La realització d’aquestes cales fou necessària per a la instal•lació del nou clavegueram, de registres de claveguera, arquetes de llum i sabates de fonamentació d’estructures. Aquests rebaixos foren practicats tant a les naus com a la rampa d’accés als jardins, situats a la plataforma superior del baluard i variaren en funció de les necessitats de l’obra.
A l’interior de les naus del baluard es localitzaren i documentaren diversos sòls de circulació o nivells de pavimentació de tipologies diferents: de rajoles, de formigó, de llambordes, de morter de calç i un possible nivell de terra batuda. Els paviments més recents, instal•lats a finals del segle XX i a principis del segle XXI , eren de rajola quadrada i es documentaren a la nau oriental del baluard. A la nau occidental, fou documentat un hipotètic sòl de circulació de terra batuda datat del segle XIX. La resta de paviments documentats eren comuns a les dues naus; paviments de formigó i de llambordes que corresponen a finals del segle XIX i a la primera meitat del segle XX .
El paviment de morter de calç localitzat tant a les naus com a la rampa va ser instal•lat després de la construcció del baluard, que és de finals del segle XVIII , i es correspondria amb el nivell de circulació inicial de l’espai.
Posteriorment, durant la realització dels rebaixos de terres, foren documentades dues estructures muràries. Una a la nau occidental i una altra a la oriental. La primera estructura, localitzada a l'extrem meridional de la nau occidental del baluard, fou documentada parcialment i es tractava d’un mur format per una fonamentació de pedra i morter de calç i un alçat format per dues filades de maó ordinari que funcionava contemporàniament amb el nivell de circulació de morter de calç documentat a ambdues naus del baluard. Aquest mur, anul•lat entre finals del segle XIX i principis del segle XX, definiria, junt al mur meridional de la nau, un espai de petites dimensions amb una cota d’ús situada a una profunditat que no ha estat assolida.
Contemporàniament a l’amortització del mur, aquest espai va ser reblert amb argiles enfosquides pel foc, cendres i carbons, una gran quantitat de ceràmica de cuina i set bales de canó de poc calibre.
A la nau oriental del baluard fou localitzada una altra estructura corresponent a un mur que comptava amb una amplada de prop d’1’60 m. i una factura massissa. Aquesta estructura fou amortitzada a finals del segle XIX o a principis del XX, i havia estat parcialment retallada pels rebaixos de terres que van ser practicats durant la instal•lació de la xarxa de clavegueram del baluard, durant la primera meitat del segle XX. Per les seves característiques constructives, per la seva relació estratigràfica, i per la seva situació respecte a la resta del baluard, podria ser un hipotètic mur de façana d’un edifici defensiu anterior al baluard del segle XVIII. Concretament, podria tractar-se del baluard annex al Portal de Santa Madrona, que va ser construït a mitjan segle XVII .
L’observació dels paraments va permetre documentar dues obertures constructives, una a cada nau, situades al mur est de la nau occidental i al mur sud de la nau oriental. Eren obertures rectangulars que tenien la seva base a una cota inferior a l’actual. Arribaven a l’alçada de la imposta de la volta de coberta, no travessaven l’amplada del mur, i actualment estan paredades. A l’obertura situada a la nau oriental fou possible observar una sortida d’aire vertical que partia de la part alta i sortia cap a la plataforma superior del Baluard. Als plànols originals, es detallen unes obertures similars, situades pràcticament als mateixos llocs tant en planta com en secció, que corresponen a llars de foc de grans dimensions. Ateses les característiques constructives d’ambdues obertures, a la seva situació centrada dins la nau, a l’existència de paral•lels al castell de Montjuïc, i, sobretot, al fet d’aparèixer a la planimetria original, es pogueren identificar amb aquestes hipotètiques llars de foc o xemeneies de calefacció.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1776
El baluard de Santa Madrona ja era acabat.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/04/1995
Plaça de Blanquerna
En recordança de la Mútua Escolar Blanquerna, institució escolar fundada a Barcelona el 1923, com a resultat de la dissolució de la que fou l'Escola Graduada de la Mancomunitat. Paral·lelament foren creades les acadèmies Monturiol i Elisenda.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/988
+ 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.