Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica vingué motivada per la construcció d'un nou edifici d'habitatges amb una planta soterrani del qual s’havien de conservar les façanes. Consistí en la realització d’un total de 7 sondeigs, 5 d’ells ubicats en l’entresòl i 2 en el soterrani de la finca, per valorar les possibles restes arqueològiques conservades.
Arran de la intervenció es documentaren restes de fins a 2 fases:
FASE I (segles XV – XVIII ). Nivells anteriors a la construcció de l’edifici. S’exhumaren estrats (que serien de rebliment) que evidenciaven l’ocupació de l’indret entre els segles XV i XVIII, entre els que s’establiren dues fases diferenciades no associades a cap estructura o nivell d’ús.
Fase Ia (segles XV – XVI) . En aquest horitzó cronològic s’inclogueren dos estrats que oferiren ceràmiques vidriades blanques, blanques i blaves de Barcelona i un únic fragment de reflex metàl•lic.
Fase Ib (segle XVII - XVIII). Corresponent a aquest moment es documentaren 3 estrats que presentaven les mateixes característiques morfològiques. En conjunt foren interpretats com a nivells d’abandó i terraplenament, sobre els que s’edificà la finca. Els fragments ceràmics que permeteren datar aquests estrats, entorn els segles XVII – XVIII van ser les ceràmiques vidrades i la ceràmica blanca i blava de Barcelona. Tal i com s’esmenta en relació a la fase anterior, no es localitzà cap estructura o nivell d’ús associats a aquest període.
FASE II (segle XIX- actualitat). Construcció de l’edifici i reformes posteriors. Entorn aquest horitzó cronològic es situà la construcció de diverses estructures documentades a la finca pertanyents a l’edifici existent fins al seu recent enderroc. Majoritàriament aquests elements estaven vinculats als serveis i reformes de la finca. En concret corresponen a pavimentacions de rajoles i les estructures per a la conducció d’aigües (principalment clavegueres). Aquestes es trobaven situades per sota els nivells de circulació i foren amortitzades segurament al llarg del segle XX i substituïdes per d’altres més modernes, les quals donen pas a una fase posterior. Tanmateix, dins aquesta fase cal destacar l’aparició d’una estructura en el sondeig 4 pertanyent a la base d’un fonament adossat al mur perimetral sud de la finca, amb l’objectiu possiblement de reforçar-lo.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 07/03/1939
Plaça del Duc de Medinaceli
Luis de la Cerda y de la Vega (segle XVI). Comte i senyor de Medinaceli, Cogolludo i Arcos de Jalón. Ducat concedit pels reis Catòlics l'any 1479. Era descendent dels Montcada, que havien donat el terreny per a convent de Sant Francesc. En suprimir-se el convent va reivindicar aquest terreny. Antigament plaça de Sant Francesc, i després (segle XVI) plaça dels Framenors, per donar-hi davant el convent de franciscans establert allí al segle XIII.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de la Mercè
Per l'església i el convent de la Mercè. L'orde de la Mercè fou instituït el 1218 per sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i Jaume I. Segons la tradició per una aparició de la Mare de Déu la nit del 2 d'agost de 1218.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/984
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona