Descripció:

Relació dels edificis afectats pel projecte de regeneració del casc antic (obertura de l’Avinguda Cambó):

Àlvarez de Castro, 4
Antoni Coll, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges de nova planta l’any 1854, sota la direcció del mestre d’obres Josep Fontseré i Mestres. Es tractava d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa, entresòl, quatres pisos alts i terrat transitable. L’organització de la façana (en quan a disposició i tipologia de les finestres) és força similar a la construcció veïna d’Àlvarez de Castro, núm. 2. Cal destacar l’emmarcament de les finestres balconeres, els balcons de dibuix amb brèndoles i reganyols de ferro, i la cornisa amb motllura de taló i gola (sustentada per permòdols decoratius).

Àlvarez de Castro, 2
La història i la descripció de la finca objecte d’estudi deriven de l’edifici veí del carrer Àlvarez de Castro, núm. 4. Cal destacar els paviments de mosaic hidràulic (decorats a partir de motius geomètrics), i la font neoclàssica de secció semicircular emmarcada per un arc de triomf i escultura femenina exempta.
Recuperació material MUHBA: font d'estil neoclàssic.

Giralt el Pellisser, 28
No s’ha localitzat el projecte i el permís de construcció de l’edifici objecte d’estudi, però es coneixen algunes dades de la seva cronologia i autoria gràcies a una carta de pagament d’obres. En efecte, segons afirmen els signants de la carta de pagament, les obres de l’edifici s’iniciaren l’any 1849 per encomi de Joan Piquè, aleshores propietari de la finca (tal vegada la traça fos realitzada pel mestre d’obres Josep Nolla). Es tractava d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa, quatre pisos alts i terrat transitable. Cal destacar l’emmarcament de pedra escairada de les finestres balconeres (brancals i llindes), i els balcons de dibuix amb brèndoles de ferro.

Giralt el Pellisser, 26
Joan Piqué, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1856, sota la direcció de l’arquitecte Feliop Ubach. A poc després, el 1877, Joan Puigventós i Deu va endegar obres de reforma (addició de tres pisos alts), mitjançant la traça del mestre d’obres Josep Marimon i Cots. Es tractava d’un edifici entre mitgeres de planta baixa, entresòl, tres pisos alts i terrat transitable. Cal destacar l’emmarcament de les finestres i els balcons de dibuix amb brèndoles de ferro.

Giralt el Pellisser, 24
Gombau, 1
L’antic Convent de Santa Caterina disposava d’una propietat força extensa que, al marge de l’església, claustres, horts i construccions auxiliars, gaudia també de diferents casalots (adquirides per extreure-hi rendes a partir del seu lloguer). Tal vegada, l’edifici objecte d’estudi fos adquirit pel cenobi entre els anys 1716 i 1835. Isidre Puigcarbó va comprar aquest, mitjançant subhasta pública dels béns eclesiàstics del Convent, l’any 1838. A poc després, el 1848, va endegar obres de reedificació. El 1920 Amadeu Comangés va sol•licitar permís per addicionar un cinquè pis, sota la direcció de l’arquitecte Josep A. Capdevila. Es tractava d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa, cinc pisos alts i terrat transitable. Les façanes s’organitzaven a partir de les obertures (tres per cada nivell d’alçat).

Gombau, 3
La història i la descripció de la finca objecte d’estudi deriven de l’edifici veí dels carrers Giralt el Pellisser, núm. 24, i Gombau, núm. 1. Es tractava d’un edifici entre mitgeres amb diferents nivells d’alçat (fruit de les addicions posteriors).

Gombau, 5-7
Josep Vidal va adquirir l’edifici objecte d’estudi l’any 1722. Aleshores, aquest va endegar obres de reforma, ja que l’edifici amenaçava ruïna com a conseqüència dels bombardejos de 1713 i 1714(?). Tal vegada, l’edifici setcentista va quedar emmascarat per reformes o reedificacions posteriors (1864). La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb quatre obertures en cadascun d’ells (organitzades a partir de quatre eixos verticals).

Gombau, 9
Les primeres notícies històriques sobre la finca versen sobre la transmissió i segregació de la propietat entre els segles XVIII i XIX. No obstant això, no hi ha referències documentals posteriors al 1839, motiu pel qual no s’ha pogut resseguir la recerca a la sèrie d’Obreria de l’AHCB. La seva façana principal presentava quatre nivells d’alçat (pb + 4p) amb tres finestres balconeres en cadascun d’ells (organitzades a partir de tres eixos verticals).

Gombau, 11
Fonollar, 21
L’edifici objecte d’estudi era el resultat de l’agragació de dues parcel•les menors realitzades l’any 1784 per l’hostaler Oleguer Garrigosa. Aquest va sol•licitar permís per a construir un edifici d’habitatges l’any 1785. La seva façana principal (c/ Gombau, 1) presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb quatre obertures en cadascun d’ells (exceptuant la planta baixa).

Fonollar, 23
Magí i Agustí Cursell van comprar l’edifici objecte d’estudi l’any 1698. Aleshores, l’edifici, de planta baixa i pis amb porxada, amenaçava ruïna com a conseqüència dels bombardejos de les tropes franceses del duc Vendôme(?). Entre els anys 1711 i 1757 va ser propietari Francesc Metge; posteriorment va passar a mans de Joan Ferrer. A més, hi ha constància documental que Pere Sáez, espòs de la propietària Teresa Domènech, va sol•licitar permís per addicionar un quart pis l’any 1857, sota la direcció de Jeroni Granell. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb tres obertures en cadascun d’ells (exceptuant la planta baixa); la variació tipològica de les finestres són indicatius de diferents fases edificatòries (segles XVII-XIX).

Fonollar, 25
El 1828 Antoni Blanch va comprar l’edifici objecte d’estudi. A poc després, aquest va endegar obres de reformes per tal d’eixamplar la façana(?). Posteriorment, el 1868, Lluís Font, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a reedificar l’edifici preexistent sota la direcció del mestre d’obres Joan Soler Cortina. La seva façana principal presentava cinc nivells d’alçat (pb + 4p) amb dos obertures en cadascun d’ells (organitzats a partir de dos eixos verticals).

Fonollar, 27
Joan Francàs, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a reedificar l’edifici preexistent l’any 1863, sota la direcció del mestre d’obres Jeroni Granell. Edifici de planta baixa, cinc pisos alts i terrat transitable. La façana s’organitzava a partir de les obertures (dos per cada nivell d’alçat). Cal destacar l’emmarcament de pedra escairada de les finestres (brancals i llindes) i els balcons de dibuix amb brèndoles de ferro.

Fonollar, 29
Mestres Casals i Martorell, 1
Antoni Blanch i Oliba, curador dels béns del seu pare, Antoni Blanch i Margarit, va sol•licitar permís per a reedificar l’edifici preexistent l’any 1859, sota la direcció del mestre d’obres Joan Soler i Cortina. Es tractava d’un edifici cantoner de planta baixa, cinc pisos alts (essent el darrer pis una addició posterior al projecte original), i terrat transitable. La façana s’organitzava a partir de les obertures (quatre per cada nivell d’alçat).

Mestres Casals i Martorell, 3-5
Joan Simó, en representació del propietari de la finca, Jaume Missé, va sol•licitar permís per a enderrocar l’edifici preexistent i construir un altre l’any 1870, sota la direcció de Francesc Batlle i Selvas (la traça del nou edifici s’executà seguint les directrius de la finca veïna del carrer Mestres Casals i Martorell, núm. 7). Es tractava d’un edifici construït entre mitgeres, de planta baixa, entresòl, quatre pisos alts i terrat pla transitable. La façana s’organitzava a partir de les obertures (dos per cada nivell d’alçat).

Mestres Casals i Martorell, 7
Joan Simó, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a enderrocar l’edifici preexistent i construir un altre l’any 1868, sota la direcció de Francesc Batlle i Selvas. La reedificació de l’edifici objecte d’estudi guardava il•lació amb el projecte constructiu de la finca veïna del carrer Mestres Casals i Martorell, núm. 3-5. Així doncs, la seva façana principal presentava sis nivells d’alçat (pb + ent + 4p) amb dos obertures en cadascun d’ells.

Mestres Casals i Martorell, 9
Magí Vallvé, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a enderrocar l’edifici preexistent (que amenaçava ruïna) i construir un altre l’any 1855, sota la direcció del mestre d’obres Antoni Valls. Es tractava d’un edifici construït entre mitgeres, de planta baixa, entresòl, cinc pisos alts i terrat transitable. La seva façana s’organitzava a partir de les obertures (dos per cada nivell d’alçat). Cal destacar els balcons de dibuix amb brèndoles de ferro.

Mestres Casals i Martorell, 11
Magí Vallvé, aleshores propietari de la finca, va sol•licitar permís per a enderrocar l’edifici preexistent i construir un altre l’any 1858, sota la direcció del mestre d’obres Felip Ubach. Es tractava d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa, entresòl, quatre pisos alts i terrat transitable. La façana s’organitzava a partir de les obertures (dos per cada nivell d’alçat).

Mestres Casals i Martorell, 13
No hi ha constància documental del procés constructiu de l’edifici objecte d’estudi. Es tractava d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa, quatre pisos i terrat transitable. La façana s’organitza a partir de les obertures (dues per cada nivell d’alçat).