Situació geogràfica
- Context:
- Zona urbana
- Districte:
- Ciutat Vella
- Adreces:
- Carrer Call 3, 5, 7
- plaça Nova 1, 2
- Carrer Palla 10-10b
- Plaça Sant Felip Neri 4
- Carrer Sant Sever 1, 2, 3, 4
- Carrer Arc de Sant Ramon del Call 3, 5, 5b, 9, 11-11b
- Carrer Baixada de Santa Eulàlia 2, 3, 4
- Carrer Banys Nous 2, 4, 6, 8, 10,12, 14, 46, 20, 22
- Coordenades UTM fus 31N ED50:
- UTM X: 430985,00000 | UTM Y: 4581584,00000
Descripció, imatges i notes històriques
Nom singular: Muralla romana
Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
Descripció:
Estudi històric i documental dels edificis adossats a la muralla del sector del Call, Banys Nous i Palla. S’ha optat per fer una fitxa genèrica (2337/1990) i una fitxa específica per cadascun dels edificis amb una numeració alfanumèrica, tot mantenint el número general (per exemple 2237a1/1990) per tal de facilitar la seva compressió.
Notícies històriques:
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
31/12/1864 (Abans de 1865)
Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call
En homenatge a sant Ramon de Penyafort, barceloní confessor de Jaume I. Canonitzat a començament del segle XVII. L'any 1222 s'aposentaren en unes cases d'aquest carrer els frares dominicans, i fou lloc d'estada del futur sant Ramon.
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
01/01/1865
Carrer dels BAnys Nous
Hi eren antigament, cantonada amb el carrer de la Boqueria. Eren els anomenats banys àrabs (en realitat eren banys jueus). El 5 dels idus de juny de 1160, Ramon Berenguer IV féu contracte amb l'alfaquí Abraham per fer uns banys públics en un hort que aquell sobirà posseïa prop del nou castell vescomtal. Subsistiren fins a l'any 1716.
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
01/01/1865
Carrer del Call
En aquest carrer era on acostumaven a firar els gèneres els jueus. Carrer principal de l'antic barri jueu de la ciutat, embolcat pels carrers de la Baixada de Santa Eulàlia, Banys Nous, Call i Sant Honorat.
-
Tipus:
Toponímia / nomenclàtor
| Data:
01/01/1865
Carrer de la Palla
El nom data de l'any 1355, quan s'establí a la ciutat l'impost sobre la palla i el seu pes, pes que es realitzà, fins a l'any 1626, a la plaça Nova.
cronologia i tipologia de les troballes
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos
- Cronologia inicial:
- Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
- Cronologia final:
- Cronologia
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos
- Cronologia inicial:
- Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
- Cronologia final:
- Cronologia
Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos
- Cronologia inicial:
- Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
- Cronologia final:
- Cronologia
Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla
- Cronologia inicial:
- Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
- Cronologia final:
- Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Informació tècnica i legal
Estat de conservació:
- Estat:
- Parcialment eliminat / Amb control arqueològic
Protecció:
Proteccions existents:
- Protecció Fisica:
- Protecció Física
Proteccions legals:
Protecció Generalitat de Catalunya:
- Categoria:
- Declarat BCIN / BIC
- Classificació:
- Monument històric
- Data Declaració:
- 03-06-1931
- Núm. BOE:
- 04-06-1931
- Núm. Registre Estatal:
- (R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
- Comentari:
- Murtalles romanes.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
- Nivell de protecció:
- Nivell A
- Data aprovació:
- Clases
- Comentari:
- Conjunt de la muralla romana.
Actuacions:
- Data:
- 1993-2001
- Tipus:
- Desmuntatge / Enderroc
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Motivació:
- Rehabilitació/Reforma
- Promotor/propietari:
- Data:
- 1990
- Tipus:
- Documentació / Estudi històric
- Tipus admin..:
- Preventiva
- Director / Autor:
- Francesc Caballé
- Motivació:
- Documental
- Promotor/propietari:
- MUHBA - Promoció Ciutat Vella, S.A./ Barcelona
Documentació
Bibliografia:
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.
[Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
- GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
- PLADEVALL, A. (dir.), 1992. Catalunya Romànica, XX, El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
- PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010]
http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/957
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
