Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Muralla romana

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Call 3, 5, 7
plaça Nova 1, 2
Carrer Palla 10-10b
Plaça Sant Felip Neri 4
Carrer Sant Sever 1, 2, 3, 4
Carrer Arc de Sant Ramon del Call 3, 5, 5b, 9, 11-11b
Carrer Baixada de Santa Eulàlia 2, 3, 4
Carrer Banys Nous 2, 4, 6, 8, 10,12, 14, 46, 20, 22
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430985,00000 | UTM Y: 4581584,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Muralla romana

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

Estudi històric i documental dels edificis adossats a la muralla del sector del Call, Banys Nous i Palla. S’ha optat per fer una fitxa genèrica (2337/1990) i una fitxa específica per cadascun dels edificis amb una numeració alfanumèrica, tot mantenint el número general (per exemple 2237a1/1990) per tal de facilitar la seva compressió.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer dels BAnys Nous

    Hi eren antigament, cantonada amb el carrer de la Boqueria. Eren els anomenats banys àrabs (en realitat eren banys jueus). El 5 dels idus de juny de 1160, Ramon Berenguer IV féu contracte amb l'alfaquí Abraham per fer uns banys públics en un hort que aquell sobirà posseïa prop del nou castell vescomtal. Subsistiren fins a l'any 1716.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer del Call

    En aquest carrer era on acostumaven a firar els gèneres els jueus. Carrer principal de l'antic barri jueu de la ciutat, embolcat pels carrers de la Baixada de Santa Eulàlia, Banys Nous, Call i Sant Honorat.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de la Palla

    El nom data de l'any 1355, quan s'establí a la ciutat l'impost sobre la palla i el seu pes, pes que es realitzà, fins a l'any 1626, a la plaça Nova.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 31/12/1864 (Abans de 1865)

    Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call

    En homenatge a sant Ramon de Penyafort, barceloní confessor de Jaume I. Canonitzat a començament del segle XVII. L'any 1222 s'aposentaren en unes cases d'aquest carrer els frares dominicans, i fou lloc d'estada del futur sant Ramon.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
04-06-1931
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Murtalles romanes.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
1993-2001
Tipus:
Desmuntatge / Enderroc
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Motivació:
Rehabilitació/Reforma
Promotor/propietari:
Data:
1990
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé
Motivació:
Documental
Promotor/propietari:
MUHBA - Promoció Ciutat Vella, S.A./ Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona