Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
El projecte “Ciutat Construïda” versava sobre el patrimoni arquitectònic (existent i desaparegut) del barri del Raval de Barcelona. Es tractava, de dues-centes noranta-cinc fitxes arquitectòniques sobre diferents edificis d’aquest veïnat. S’ha optat per fer una fitxa genèrica (2336/1988) i una fitxa específica per cadascun dels edificis amb una numeració alfanumèrica, tot mantenint el número general (per exemple 2236a1/1988), per tal de facilitar la seva compressió.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 16/12/1854 ((segons Diari de Barcelona))
Carrer de l'Arc del Teatre
L'any 1597, l'Hospital de la Santa Creu començà a aixecar la Casa de Comèdies en una horta dita 'd'en Trenta Claus'. Destruït l'edifici per un incendi l'any 1787, al següent ja tornava a funcionar amb el nom de Teatro de la Santa Cruz, que més tard canvià pel de Principal. L'any 1915, després de desaparèixer l'històric teatre consumit per un altre foc, fou reconstruït amb el nom de Principal Palace. En el frontis del teatre es troba embeguda la volta que forma l'entrada al carrer.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1900
Plaça del Bonsuccés
Per l'església de la Mare de Déu del Bon Succés, amb el convent annex, abans dels religiosos servites establerts a Barcelona l'any 1576, que van edificar el convent i l'església el 1635. El 1835 passà a quarter d'invàlids, després a hospital militar i també fou caserna d'infanteria.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer del Carme
Pel convent del Carme, on estaven establerts, ja d'abans de l'any 1294, els religiosos de l'orde de la Verge del Mont Carmel (carmelites calçats). En l'edifici, després de l'exclaustració, s'hi establí la Universitat Literària.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de les Carretes
El carrer és ja citat l'any 1383 en una escriptura, com a camí que va del monestir de Sant Pau al carrer del Pedró. Una ordenació de l'any 1583 estableix els arbitris que devien pagar els carros, carretes i corrues per transitar per la ciutat 'per raó que malmeten els empedrats'. El nom del carrer és, evidentment, d'origen popular, i molt antic.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de la Cera
Segons sembla, el nom prové d'un establiment de blanqueig de cera que hi havia antigament al carrer.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer d'Elisabets
Pel convent que existí en el carrer, fundat l'any 1552 per Joana Forners d'Arbeca, ocupat per les monges de Santa Isabel d'Hongria, anomenades per la gent com a 'Elisabets'.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de Ferlandina
Corrupció de Fernandina, nom dels ducs que tenien un dels seus palaus al carrer. El més conegut fou García de Toledo, marquès de Vilafranca i duc de Fernandina, almirall de les galeres del rei d'Espanya, a qui els segadors, l'endemà del Corpus de Sang (1640), perseguiren, mataren els criats, i cremaren els seus palaus, per haver donat suport al comte de Santa Coloma.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de Guàrdia
Jaume de Guàrdia i d'Ardèvol, fou el darrer propietari de l'indret que dugué el cognom. El carrer fou obert al segle XVIII en terrenys propietat de la família Guàrdia i Aymerich. Jaume Guàrdia pagà l'empedrat i la claveguera del nou carrer. Uns documents informen que els Guàrdia provenen d'una noble família del Conflent.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data:
Carrer de l'Hort de la Bomba
A començament del segle XIX, la zona on es troba aquest carrer era plena d'horts provinents de la darrera partió de l'horta inferior de Sant Pau del Camp. Els hortolans treien l'aigua dels seus pous a braços. I fou notícia l'establiment en un hort contigu a aquest carrer d'una bomba per elevar l'aigua. El carrer s'obrí l'any 1806.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de l'Hospital
Per l'hospital de la Santa Creu (hospital general de Barcelona, aixecat els anys 1401-1406) que tenia en aquest carrer la seva porta principal.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de la Junta de Comerç
Institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana, creada a Barcelona l'any 1758. Contribuí a dotar la ciutat d'institucions de cultura, creant, entre d'altres, l'Escola de Nàutica (1769), l'Escola de Nobles Arts (1775), l'Escola de Química (1805), l'Escola de Taquigrafia (1805) i l'Escola de Botànica (1807).
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de la Lleialtat
Li donà origen, l'any 1832, la construcció del convent de Sant Sever i Sant Carles Borromeu, conegut vulgarment com 'el Seminari' de sacerdots seculars, que fou interrompuda l'any 1835, es destinà l'edifici a presó, la qual va ser inaugurada l'any 1838.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980 ((normalització))
Carrer del Notariat
Per haver-hi en el carrer l'edifici del Col·legi Notarial, que s'hi establí l'any 1881, poc després de la seva obertura. El Col·legi Notarial de Barcelona fou creat pel rei Joan I el 6 de maig de 1395, tot i que els notaris catalans actuen ja com a tals almenys des de l'any 1224, com ho testimonia el Catàleg de notaris catalans des de 1224 fins a 1456.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Plaça del Pedró
Pedró equival a obelisc o suport d'un monument. A la plaça hi ha, des de l'any 1673, el monument a santa Eulàlia, el qual substituí una antiga imatge de sant Hipòlit. Possiblement, el monument inicial fou una creu.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer del Peu de la Creu
Pel convent (segle XIII) dels Pares Trinitaris, conegut per convent del Peu de la Creu.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de les Ramalleres
Començà en aquest carrer, al segle XVI, la indústria de la preparació de ramells de flors. Les ramelleres que hi eren establertes, el 18 de maig de 1601 anaren en processó molt ben abillades a fer oració a Sant Ramon de Penyafort, que acabava de ser canonitzat.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
La Rambla
Passeig que separa el primer recinte emmurallat de Barcelona del Raval, i va des del Port fins a la plaça de Catalunya. S'inicia la urbanització a mitjan segle XVIII, quan era sols un camí i un torrent ocasional amb les muralles del rei Jaume a un costat i convents a l'altre.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1900
Carrer de la Riera Alta
Antiga riera que conduïa les aigües de Valldonzella. Un document de l'any 1498 parla d'unes cases que confronten 'amb lo carrer que va a la muralla nova per on antigament passava la riera de Valldonzella'.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de la Riera Baixa
Continuació inferior de la Riera Alta.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de la Riereta
El carrer era antigament una torrentera.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Ronda de Sant Antoni
Ronda oberta damunt de l'emplaçament dels glacis de la muralla construïda el 1377. Prengué el nom del portal del convent de Sant Antoni.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de Sant Llàtzer
Per un establiment benèfic establert al segle XII, posat sota l'advocació de sant Llàtzer (anomenat Hospital dels Mesells), que l'any 1401 fou agregat a l'Hospital d'en Colom. La capella romànica, encara existent a la plaça del Pedró, pertanyia a aquest establiment: la seva façana, mutilada parcialment, es troba encaixonada entre edificacions.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de Sant Vicenç
(Saragossa segle II). Màrtir. Nom donat pel propietari Vicenç Genovart, qui l'any 1846 parcel·là la seva finca, obrí el carrer i vengué solars per edificar-hi.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de les Sirges
En l'enllosat del carrer es distingien encara, al segle passat, les boques de les sitges que hi havia hagut i que encara servien a començament del segle XIX.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1900
Carrer dels Tallers
Els tallers foren un portal i un carrer. Quan es construïa la murada de la Rambla (any 1363), hi existia ja el 'barri dels tallers' en la part interior (Vico dels Tayers). El seu nom prové dels talladors de carn que hi havia a la rodalia.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de la Unió
Es projectà per unir el carrer del Marquès de Barberà amb la rambla dels Caputxins, cap als anys 1836-1840. Segons Roca i Comas, el nom 'sembla respondre al desig d'unió i d'acabament de les freqüents i tràgiques discòrdies d'aquelles dates'. Però segons un document municipal es tracta del Conde de la Unión, Luís Fermín de Carvajal i Vargas, que havia estat governador i capità general del Principat, president de l'Audiència i general en cap de l'exèrcit del Rosselló, versió que es considera més correcta.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data:
Carrer de Vistalegre
Recorda el mirador elevat d'una casa del Raval. El carrer fou permès d'obrir l'any 1804 als germans Antoni i Joan Bta. Brugada en uns terrenys amb horts de la seva propietat.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer dels Àngels
Pel convent (segle XV) de Nostra Senyora dels Àngels que el 1562 es traslladà a la plaça a la qual desemboca el carrer.
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/944
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona