Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Arran de la intervenció arqueològica duta a terme a la finca núm. 24 bis-30 del carrer Picasso es documentaren, per sota del nivell de destrucció de l’any 1715, un seguit d’estructures que es corresponien a part de la capçalera d’una església, amb diverses construccions relacionades amb la mateixa (al nord-oest), juntament amb restes d’un carrer, que se situava a l’est tant de l’església com de la resta d’elements. Així, s’identificaren les restes com a les corresponents a l’església –que es superposava a una d’anterior- consagrada a l’Esperit Sant custodiada pels Clergues Regulars Menors, construïda entre mitjans i finals del segle XVII. El carrer, d’altra banda, fou identificat com el de Joan Grec.
Fase baixmedieval. En primer lloc es documentaren una sèrie d’estructures que es consideraren anteriors a l’església. Aquestes estructures –situades a la zona sud de la parcel•la-, es corresponien majoritàriament a murs de tancament que definien parcialment un total de sis espais a l’interior dels quals aparegueren quatre estructures de planta quadrada i dos pous. Totes les estructures eren bastides amb carreus i pedres lleugerament treballades, amb algun maó, i lligats amb morter de calç de tonalitats rogenques i groguenques. Per la tipologia constructiva i per ubicació s’atribuí una cronologia baix medieval, amb algun element d’època moderna (segle XVI), a aquestes restes.
Gràcies a una rasa de sondeig efectuada a la zona central de la parcel•la es localitzaren altres restes de cronologia medieval. Es tracta de tres murs de tancament, en direcció est-oest i part d’un mur de tancament, direcció nord-sud, que se situava al límit del sondeig. Per les seves característiques constructives, la seva cota de localització i situació estratigràfica, així com pels materials arqueològics recuperats en nivells associats, es situà el moment de construció al voltant dels segles XIII i XIV. Aquests murs eren bastits amb fonamentació de pedres sense treballar, lligades amb morter de calç de tonalitats rogenques ataronjades, per sobre dels quals s’aixecaria obra de tapial.
En relació a aquests murs es documentaren restes de nivells d’ús, definits mitjançant paviments de terra piconada.
Fase moderna. Les restes documentades de l’església es corresponien a la part de la capçalera, que se situava al nord, i estava definida mitjançant un altar major i dues capelles laterals, a est i oest, de les que es localitzà la situada a l’est, ja que la de l’oest aniria més enllà del límit de la parcel•la. Es localitzaren, a més, restes del paviment o del seu preparat a la nau lateral est i a una part de l’altar major.
Sembla que la coberta de l’espai estaria definida mitjançant tres voltes, que seguirien l’amplada marcada per l’altar major i les dues capelles laterals.
Estructures associades a la comunitat que custodiava l’església.
A la zona nord-oest de l’església es documentaren restes, corresponents a murs de tancament de diferents àmbits, que funcionarien en el mateix moment que la primera església, i que possiblement serien també propietat dels mateixos Clergues Regulars Menors. L’accés a aquest àmbit es faria des del carrer Joan Grec mitjançant una porta d’accés al nord. Dins d’aquest àmbit es trobaren dos pous i dipòsits.
Sembla que a l’oest d’aquest àmbits es documentaren sis petites estances que s’interpretaren amb possibles estabularis.
Al límit nord de la parcel•la es documentaren dos espais més, el límit nord dels quals anava més enllà de l’espai intervingut. Possiblement aquests dos àmbits ja no estarien vinculats amb la zona exterior nord de l’església ni amb la comunitat que la custodiava, ja que no presentaven cap obertura que permetés l’accés al seu interior des de la zona presentada anteriorment.
El carrer Joan Grec.
D’aquest carrer es documentà la zona vinculada a la part de la capçalera de l’església i de la zona nord de la mateixa, que se situaven a l’oest respecte al carrer. La direcció del carrer era nord-sud i la seva amplada –documentada a la zona nord- era de 2 m. El nivell de circulació del carrer estava definit per un empedrat, format a les zones laterals per pedres de diverses mides col•locades de manera irregular, i al centre amb una filada de lloses de grans dimensions que corresponien a la coberta d’una canalització d’aigües residuals que desguassaria al Rec Comtal. Es pogué apreciar, també, com a les portes que permetien l’accés a les edificacions situades al nord i est del carrer s’intuien, seguint les línies que dibuixaven els empedrats, les sortides de diverses clavegueres cap a la central. La instal•lació del paviment es considerà d’època moderna, possiblement de mitjans del segle XVII.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/940
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona