Descripció:

La intervenció arqueològica al solar delimitat per la Ronda Sant Pau número 6-8 i carrer de les Flors número 7 va venir motivada per la construció d'un nou edifici amb pàrking en un lloc on, per la seva ubicació, no es descartava que es pogués documentar un tram de la muralla medieval del segle XIV.
En aquest cas es va realitzar la intervenció en dues fases: en la primera s'efectuaren una sèrie de sondejos per tal d’avaluar les restes arqueològiques. El sondeig 1 es va ubicar al mig de la finca i va mesurar 3,50 m. x 3,50 m. x 6,70 m., sense arribar a assolir el subsòl geològic. La rasa 1 es va traçar perpendicularment al C/ Les Flors presentant una amplada de 1,20 m.
Arran d'aquests sondejos es documentà, a uns 1,30 m d’inici de la rasa, un tram de la muralla de 16 m. de llarg per 2,20 m. d’ample i 5,30m. d'alçada. Per aquest motiu es va practicar en aquest indret una cala de 16 m. x 5 m. per tal de documentar en planta tot el recorregut de la muralla i les estructures que l’afectaven a partir del seu enderroc a mitjans del segle XIX.
A continuació es va realitzar un segon sondeig a la cara interna de l’estructura. Aquest mesurava 2,40 m. x 1,40 m. i la seva fondària màxima era de 3,30 m. Per últim es va procedir a obrir una segona rasa que es va ubicar al costat de la finca que limitava amb la Ronda de Sant Pau, amb l’objectiu de localitzar el baluard o segona línia de muralla. Els resultats d’aquesta rasa van ser negatius, ja que en aquesta rasa continuava el fossar de la muralla, amb la qual cosa aquest baluard devia localitzar-se més lluny del pany medieval, cap la Ronda de Sant Pau.
Donades aquestes troballes es va decidir una segona fase d’actuació que va consistir en l’excavació en extensió de l’àrea del solar afectada. En total s'excavaren uns 160 m² arribant a una fondària de 7 m. per sota del nivell de circulació del carrer de les Flors. Aquesta excavació va permetre documentar les característiques del tram de muralla localitzat i a la vegada posar al descobert una torre adossada al talús de la muralla.
La muralla presentava una estructura atalussada, feta amb carreus de gres de Montjuïc de mida mitjana de 20 x 30 x 20 cm.
La cara interna i el farciment de la muralla estava composta per morter de calç barrejat amb pedres sense escairar. En certs trams es van poder documentar diverses fases constructives i les restes d’un recobriment vermellós.
Pel que fa referència a la torre, presentava una tècnica constructiva més acurada respecte a la resta de la construcció. Tenia un farciment a base de clapes de morter de calç barrejades amb pedres sense escairar. A nivell formal, aquesta muralla presentava un talús d’una profunditat de 2,70 m. (es a dir, la meitat de l’alçada documentada). Adossat a la seva base es va localitzar un paviment de morter de calç que es va interpretar com el nivell de circulació de l’època. Per damunt es van documentar uns estrats argilosos, un nivell d’abocament de les restes de fornades de terrissa, i un nivell de terra solta farcit amb material arqueològic amb una cronologia que abastava del segle XIV fins a mitjans del segle XVII.
Per últim, sembla que aquests estrats es trobaven afectats per les construccions de l’edifici enderrocat: el sistema de clavegueram, fosses sèptiques i soterranis.
Amb aquesta excavació es va poder comprovar que l’enderroc de mitjans del segle XIX, relacionada amb la construcció de l'Eixample, es va practicar fins el nivell del sòl de circulació d’aquell moment, deixant l’estructura defensiva intacta a partir d’aquesta cota. També es va poder constatar el reaprofitament de carreus de la muralla a les estructures construïdes a partir de la 2ª meitat del segle XIX.