Descripció:

Amb motiu de l’enderroc i construcció d’un edifici d’habitatges al solar número 2-4 de la plaça de Sant Agustí Vell, es va dur a terme una intervenció arqueològica per tal de documentar les possibles restes arqueològiques. Malgrat que el projecte d’edificació no preveia la construcció d’un espai subterrani, la complexitat de l’entramat d’estructures de fonamentació que l’edifici requeria va fer ineludible una excavació en extensió del solar. Aquesta es va iniciar amb els treballs mecànics de sanejament del solar, amb la retirada de la runa que romanien en el solar des de l’enderrocament de l’edifici preexistent. A continuació es va prosseguir, sempre sota el control i les indicacions dels arqueòlegs tècnics, al rebaix mecànic dels nivells superficials del solar, deixant un marge de seguretat entre 3 m. i 7 m. d’amplada. En aquests sectors l’única actuació durant la intervenció va estar la neteja superficial de la runa i de les deixalles existents.

Així doncs, l’àrea d’excavació, era aproximadament d’uns 280 m², la qual es va dividir en tres sectors principals, prenent com a referència estructures bàsiques que permetien delimitar espais concrets.

El sector 1 (Sud) era l’àrea entre el límit sud de l’àmbit d’actuació i el mur mitger datat post quem mitjan segle XVI.
El sector 2 (Central) s’ubicava entre el mur mitger datat post quem mitjan segle XVI i el mur nord de façana medieval.
Per últim, el sector 3 (nord) es situava entre el mur nord de façana medieval i el límit nord d’actuació.

El conjunt de restes documentades va permetre establir una seqüència cronocultural que anava des del segle XIII fins el segle XX.

De la primera fase, es van documentar dues parets de façana, diversos estreps d’arcades i un paviment de calç d’un edifici del qual no es va poder precisar la funcionalitat ni l’època de construcció. La factura gòtica de les estructures i la documentació històrica va permetre proposar una datació inicial corresponent al segle XIII.
Una segona fase d’ocupació es va distingir a partir de la construcció de dues clavegueres disposades en paral•lel i orientades vers el curs del Rec Comtal, i pel tapiat de la llum entre les arcades del límit sud. Aquest període, situat en el curs del segle XIV, va ser testimoni d’importants reformes en l’estructura de l’edifici. A partir del segle XV i, com a mínim, fins mitjan segle XVI l’immoble es va destinar a una notable activitat industrial. Juntament amb la realització de diverses reformes, en el segle XV es construeixen diversos forns amb obra de rajola i l’edifici esdevenir un autèntic obrador. Vers finals segle XV, amb la inutilització dels anteriors, es va construir una nova zona de forns i un conjunt de diverses premses amb un singular sistema de desguàs. En aquest període, i fins aproximadament mitjan segle XVI, l’edifici va acollir un notable complex industrial que incloïa diverses fases productives. L’objecte d’aquesta producció no es va poder determinar per la manca d’aparició d’elements definitoris d’alguna activitat. No obstant, a partir dels estudis documentals es va poder apuntar que les restes documentades estarien relacionades amb l’anomenada Casa del Pont de Campderà o del Judici, seu de la cofradia dels paraires, on s’hi desenvoluparen totes les tasques de control de l’ofici i de la qualitat dels draps. En tot cas, va quedar palès, però, que l’obrador es trobava immers dins d’un sector que durant la fi de la Baixa Edat Mitjana seria el nucli industrial de la ciutat, tenint el Rec Comtal i la via del Carrer dels Carders com a eixos de vitalitat. D’època moderna l’actuació va poder determinar també diverses fases. Destaquen principalment importants reformes que es va fer a partir de mitjan segle XVI, amb la creació de noves mitgeres, la definició de nous àmbits i la construcció d’un nou edifici en el sector nord, espai possiblement fins aleshores ocupat per un pati o un hort. L’època es distingeix també per la construcció de diversos pous i dipòsits. Vers finals del segle XIX es va realitzar noves reformes, amb la construcció de dos àmbits semi-soterrats i la substitució del sistema de clavegueram. L’edifici, passant per reformes més recents, va seguir ocupat fins a l’actualitat.