Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Metges

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
33
Codi d'illa:
1423
Adreces:
Carrer Metges
Carrer Pou de la Figuera
Carrer Sant Pere més Baix
Carrer Jaume Giralt
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431383,00000 | UTM Y: 4582131,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica fou deguda a l’execució del “Projecte de construcció d’infraestructures i serveis del Pou de la Figuera, del districte de Ciutat Vella de Barcelona”.
Aquest projecte incloïa la instal•lació del sistema de recollida pneumàtica de residus sòlids i cablejat d’electricitat i telefonia en el traçat dels carrers del Pou de la Figuera, Pou de la Figuereta, Metges i Jaume Giralt, que fan de perímetre de l’espai conegut com a Jardins del Pou de la Figuera.
Arran de la intervenció arqueològica es diferenciaren diverses fases cronològico-constructives.

Segles I i II dC.
Les restes d’aquesta fase foren molt minses i només es documentaren en una de les parcel•les. Aquestes corresponien a un pou, negatius de funció indeterminada i estrats d’anivellació, restes que es poden associar a la pràctica d’activitats agrícoles. Aquesta afirmació ve recolzada sobretot en vista als vestigis documentats en altres punts de la ciutat com el mercat de Santa Caterina o l’Avinguda Cambó.
En tots els casos aquesta activitat es relacionava amb estrats d’argiles aportats, amb material ceràmic romà rodat, així com amb estructures negatives, sitges o indeterminades, i pous.

Època tardoantiga.
Dins aquesta fase cronològica es recull part de la necròpolis suburbana del nord-est de la colònia de Barcino documentada en aquesta intervenció.
El conjunt és representat per setze inhumacions repartides en dos conjunts, 5 al sector nord-oest del solar i 11 al costat nord-est i sud-est.
El primer grup es trobà format per quatre individus infantils i un adult, en fossa simple.
El segon grup era format per tres individus subadults (un infantil i dos juvenils) i nou adults, inhumats en fossa simple. Aquest grup es relacionà més directament amb el conjunt documentat al llarg de l’Avinguda Cambó i el mercat de Santa Caterina, alhora que coincideix amb la superfície ja documentada en la intervenció arqueològica 139/02.
La seva distribució acotada a determinades parcel•les, fa creure, com ja s’ha apuntat en altres punts de la ciutat, que la necròpolis no seria una àrea extensa i continuada, sinó que es veuria condicionada per la parcel•lació del suburvium i el tipus de propietat de cada finca. Així podrien conviure l’activitat agropecuària i la funerària en un mateix sector de la ciutat.
L’amortització d’aquesta necròpolis es situa entre els segles V i VI dC, tot i que hi hagué una inhumació que sembla pertànyer als segles VII i VIII dC.

Segles V a IX.
Les restes documentades en aquesta fase es concentraren, com en l’etapa anterior, a l’extrem sud-est del solar. Les traces d’ocupació es veien representades exclusivament per estrats d’anivellació que haurien de trobar-se relacionades amb activitats agrícoles no documentades.
Tot i que tot el conjunt de la necròpolis es situà cronològicament en època tardoromana, hi ha possibilitats que part del conjunt respongui a una època posterior.

Segles IX a XI.
En aquest moment es documenta una amortització contundent de l’espai amb estrats d’argiles, que possiblement també es troba relacionat amb alguna activitat agropecuària. En el cas que ens ocupa també es documentà una sitja, el que ratifica, si més no de forma parcial, aquesta afirmació.

Finals del segle XII i segle XIII.
Del segle XIII es troba una primera parcel•lació, possiblement ja diferenciada de la respectada en època romana i altmedieval. Tot i que no es documentà una densitat important, si que es comencen a veure les primeres edificacions sobretot als costats nord-est i sud-est del solar, coincidint amb els traçats del carrer dels Metges i del Pou de la Figuereta.
Aquest primer nucli urbà es troba a redós de la parròquia de Sant Cugat del Rec i del monestir de Sant Pere de les Puelles, a banda, del convent de Santa Caterina i l’eix viari que perpetua el traçat de la Via Augusta.
Les estructures domèstiques es veien representades per murs de diversa factura, des de bastits emprant la tècnica del plec de llibre, amb pedres sense desbastar i argila, a murs de carreuons i morter. També es trobaren restes d’empostissats, sovint com a primera fase de la parcel•lació, ràpidament substituïts per estructures en pedra.
La planta que presentaven les cases era, en la seva majoria, rectangular, a excepció d’un cas en que era de planta quadrangular que doblava pràcticament la superfície mitjana de la resta.
D’altra banda, es van documentar també sitges, senyal que moltes parcel•les encara mantenien un ús agrícola.
Cal fer esment d’un element que es documenta entre aquesta fase i la següent, i sempre vinculat a estructures domèstiques. Es tracta d’uns negatius de dimensions grans (entre dos i tres metres de diàmetre) practicats a les argiles geològiques o tardoromanes, i reblerts amb sauló o bé amb terres heterogènies. Es creu que aquets negatius poden respondre a l’extracció de terres per a la construcció de les primeres estructures domèstiques.

Segle XIV.
La majoria d’elements registrats es poden encabir cronològicament a la segona meitat del segle XIV i inicis del segle XV.
Dins d’aquest marc cronològic, s’observen dos fets generalitzats a tots els sectors de la intervenció. En primer lloc es documentà la perpetuació de les línies murals traçades amb anterioritat. Aquest fet s’evidencia en les nombroses reparacions i reconstruccions sobretot de les parets mitjaneres, els elements constructius registrats més abundants.
Aquestes reconstruccions són fetes en la seva majoria, de carreuons i morter taronja molt pobre en calç.
En segon lloc, es registrà l’ocupació de les parcel•les que en la fase anterior encara quedaven per edificar. Aparegueren elements com dipòsits o paviments que reflectien aquesta ocupació, així com la construcció de murs on abans hi havia hagut empostissats. Aquests elements efímers semblen respondre més a una explotació agropecuària del sòl, i no tant a elements d’hàbitat. És doncs normal, que en aquest moment de màxima edificació quedin substituïts per nous murs de parcel•lació.
Així doncs, veiem com a finals del segle XIV, tot l’espai que ocupa la present intervenció arqueològica ja es troba completament urbanitzat.

Segle XV.
L’únic fet significatiu registrat d’aquest moment fou la construcció d’un forn que assenyala com a zona de producció artesanal aquest espai.

Segles XVI i XVII.
El registre d’aquesta fase fou molt limitat; es comencen a documentar amb relativa abundància les primeres estructures de desguàs i són comuns els estrats d’amortització de les estructures baixmedievals i nivells fruit de l’ús de l’espai domèstic.

Època contemporània.
El moment comprès entre els segles XVIII i XX, aglutina una gran quantitat de reformes tant internes com externes de les estructures domèstiques documentades al llarg del procés d’excavació.
En primer lloc, es comprovà com gran quantitat de murs bastits en època baixmedieval eren reparats o inclús substituïts per noves estructures murals. En pocs casos, però, es documentaren reparcel•lacions.
En segon lloc, es registrà la construcció de la xarxa de desguàs, que en molts casos constava de varies fases, amb amortitzacions i reconstruccions de les clavegueres. Aquestes, però, mostraven característiques constructives idèntiques al llarg dels tres segles de funcionament.
Acompanyant aquestes estructures es bastiren dipòsits i pous negres, que a vegades reaprofitaven estructures d’origen baixmedieval.
En darrer lloc, es documentaren, en pràcticament tots els punts de l’excavació, anivellacions i amortitzacions associades a la construcció dels darrers paviments de les habitacions.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer dels Metges

    La comunitat de la parròquia de Sant Pere de les Puelles establí al carrer una infermeria, que posà sota el patrocini de sant Cosme i de sant Damià, en la qual erigí una capella dedicada a aquests sants patrons dels metges. Anualment se celebren en el carrer lluïdes festes en honor seu.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Forn

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
3 de juny del 2006 - 28 de febrer del 2007
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Adriana Vilardell Fernàndez - Estrats
Motivació:
Instal·lació de la xarxa d'RSU.
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona.

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • OLIVÉ TACHÉ, M.; SALVADÓ JAMBRINA, I;, 2011. "La vaixella de taula en els conjunts ceràmics del segle XIII, a les intervencions dels jardins del Pou de la Figuera i de la Plaça de Sant Cugat del Rec (Barcelona)." Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna. Ajuntament de Tarragona / ACRAM. Tarragona. Pp: 565-570.
  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2007. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat (2006)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 03, MHCB, Barcelona, pp. 183-213.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona