Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl
L'estudi contempla la totalitat de construccions que envolten la part meridional de l'església gòtica de Santa Maria del Pi de Barcelona, i que es troben afectades pel Pla de Millora Urbana - Jardins Església del Pi (previst al Pla General Metropolità).
-Plaça del Pi, s/n:
L'església de Santa Maria del Pi constitueix una de les obres més representatives de l'arquitectura gòtica catalana, i es va construir aproximadament entre els anys 1306 i 1396. Consta d'una nau, dividida en set trams, coberta amb volta de creueria i capçada amb un absis poligonal. Hi ha capelles laterals entre els contraforts. La façana és un gran rectangle flanquejat per dues torres prismàtiques, amb una rosassa central, sota la qual hi ha la portalada. Aquesta es composa d'arquivoltes ogivals en degradació i un timpà on hi ha una Mare de Déu del segle XIV. Darrera l'absis hi ha el campanar octogonal acabat en un terrat pla.
-Plaça del Pi, 1:
Es tracta d'una construcció complexa donada les nombroses refaccions i ampliacions, amb accés principal des del carrer del Cardenal Casañas. En efecte, és un edifici de tres pisos alçat sobre l'antiga casa rectoral de l'església de Santa Maria del Pi. Els motllurats de la façana i el portal amb llinda evidencien la integració tardana d'elements renaixentistes. No obstant això, la galeria superior d'arcs de mig punt sobre pilastres recorden les construccions gòtiques. La superfície llisa i recta, sense curvatura ni ondulacions, de la façana principal i les primeres crugies poden remuntar-se al segle XV.
-Plaça del Pi, 2:
No s'ha localitzat l'expedient d'obra de la finca objecte d'estudi, motiu pel qual es desconeix la seva cronologia i autoria. Tanmateix, en els quarterons de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca de 1858 ja apareix un edifici de característiques semblants. A més, les singularitats edificatòries d'aquest s'adiuen al tipus constructiu de mitjans del segle XIX. La façana principal presenta cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb quatre obertures en cadascun d'ells.
-Carrer Boqueria, 22:
En els quarterons de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca de 1858 ja apareix un edifici de característiques semblants. A més, les singularitats edificatòries d'aquest s'adiuen al tipus constructiu de mitjans del segle XIX (malgrat els afegits posteriors).
-Carrer Boqueria, 23:
Narcis Oms, administrador dels béns de Concepció Ferrer, aleshores propietària de la finca, va sol·licitar permís per enderrocar l'antic casalot i construir un edifici d'habitatges l'any 1890 (Hotel Condal), sota la direcció de l'arquitecte Gaietà Buigas Monravà. La seva façana principal presenta sis nivells d'alçat (pb + 5p) amb diferents obertures en cadascun d'ells.
-Carrer Cardenal Casañas, 14:
Edifici setcentista de planta baixa i tres pisos alts.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de la Boqueria
El cronista Pujades (Crònica universal de Catalunya) creu que és nom corrupte de bocaria. Davant de l'antic portal de Santa Eulàlia, Ramon Berenguer IV hi col·locà les portes d'Almeria -portades de la conquesta. La gent, en mirar-les bocava, és a dir, badava, admirava.
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/911
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona