Carta Arqueològica de Barcelona - Subsòl Casa Padellàs

Context:: Zona urbana
Districte:: Ciutat Vella
Codi de parcel·la:: 8
Codi d'illa:: 12196

Adreces:: Plaça Rei 11; Carrer Veguer 4

Coordenades UTM fus 31N ED50:: UTM X: 431241,00000 | UTM Y: 4581726,00000

Nombre singular: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica estigué vinculada a la instal·lació d'un ascensor. L’espai escollit per la ubicació de l’ascensor fou l’àrea ocupada per la casa mercedària, el subsòl de la qual havia quedat en reserva, fora dels àmbits d’excavació de les diferents intervencions realitzades.
La intervenció va permetre documentar fins a 6 fases cronològiques.

Primera fase (segle I aC – segle I dC): Es documentà l’intervallum amb els seus nivells de pavimentació i una claveguera provinent de la tintoria.

Segona fase ( segle I – segle VI): es documentàren nous paviments i reparacions de l’intervallum. La presència de la claveguera fundacionals fa que s’obrin gran quantitat de rases per tal d’acccedir-hi, i reparar, netejar o desembussar el col•lector, com a mínim en tres ocasions; mitjans del s. I dC., primera meitat del segle III dC. i finals del segle III dC. Aquest desguàs és el que recollia els residus de la 'tinctorica' i la 'fullonica' situades al subsòl de la Casa Padellàs.

Tercera fase (segle VI): Es documentà una rampa construïda per tal de desmantellar l’escala d’accés al pas de ronda de la muralla. La pedra provinent de l’antiga escala, de ben segur, va ser reaprofitada en les noves edificacions que formaven part de l’extens programa arquitectònic que s’estava duent a terme en aquell moment: el conjunt episcopal i la residència comtal.

Quarta fase (segle VI): d’aquest moment es documentaren les primeres estructures que ocupen aquets sector del vial. Es tracta de dos murs perpendiculars que deurien tancar un àmbit que es lliurava al parament interior de la muralla augustal. Es possible que l’àmbit correspongué a un cos de guàrdia.

Cinquena fase (alta edat mitjana): En un moment entre els segles VII i VIII es documentaren noves reformes a la zona. Es tracta de diversos murs, força potents, alterats per una sèrie de retalls utilitzats com a escombreres.
Amb posterioritat a l’amortització de les fosses es documentà l’ocupació del sector per una casa adossada a la muralla que manté l’organització anterior. Aquesta estructura pertany a un habitatge de l’alta edat mitjana adossat a la muralla romana que, per la seva ubicació, ha de correspondre a la casa de Na palau, casa que es comprà per construir-hi la capella de Santa Àgata.

Sisena fase (baixa edat mitjana). La capella de Santa Àgata i l’origen de la casa mercedària: la capella fou bastida al primers anys del segle XIV. Sembla que restaria dempeus l’angle sud de la casa de Na palau, que conformaria un àmbit de planta quadrada amb la capçalera de la pròpia capella i el llenç de muralla. És probable que aquest petit àmbit configurés, de bon principi, part d’un espai relacionat amb l’administració de la capella, i fos l’origen de la casa mercedària.

Setena fase (edat moderna –contemporània). La Casa Mercedària: en una data indeterminda, anterior a mitjans del segle XVI, els mercedaris van succeïr als celestins en la custòdia de la capella.
A aquesta fase pertanyen les estructures (principalment troneres) i pavimentacions que es relacionaren amb el funcionament de la casa mercedària que forma una planta que – amb mínimes variacions- segueix les alineacions que es mantingueren des de l’antiguitat tardana.

Notícies històriques:

Tipus: Notícies / documents | Data: Primers anys del segle XIV

Fou bastida la capella de Santa Àgata
Tipus: Notícies / documents | Data: Abans de mitjans segle XVI

Els mercedaris van succeïr als celestins en la custòdia de la capella.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

Plaça del Rei

El nom prové del fet que hi dóna al davant el palau reial dels comtes de Barcelona i la seva capella, anomenada de Santa Àgata. Data, almenys, del segle XIII. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Carrer

Cronologia inicial:: Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Altres

Cronologia inicial:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:: Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:: Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Capella

Cronologia inicial:: Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:: Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Estat de conservació:

Estat:: Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:: Consolidat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:

Categoria:: Protecció Legal
Classificació:: Clases

Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):

Nivell de protecció:: Nivell B
Data aprovació:: Clases
Comentari:: Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:: 13 d’octubre 1997 – 15 de maig del 1998
Tipus:: Excavació
Tipus admin..:: Preventiva
Director / Autor:: Júlia Beltrán de Heredia Bercero; Emili Revilla Cubero
Motivació:: instal•lació d’un ascensor
Promotor/propietari:: Ajuntament de Barcelona

Bibliografia:

,
ADROER, A. M., 1967. "Estudio de la ceràmica terra sigillata hallada al excavar la basílica paleocristiana de Barcelona", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, X, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 153-173.
AINAUD, J., 1964. "Les fonts baptismals a la catedral romànica de Barcelona", Analecta sacra tarraconensia, 37, pp. 357-359.
BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "La topografia cristiana del quadrant nord-est de Barcino: el conjunt episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 155-158.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2001. "Un museo de yacimiento bajo la plaza del Rei de Barcelona". Gestionando el cambio, el museo frente a los retos económicos y sociales, Actas de la conferencia general del ICMAH, Barcelona, pp. 87-90.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2009. “Premses vineres i instal•lacions vinícoles a Barcino”. Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 119-130
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 1999. "La elaboración del vino en el mundo romano: una instalación urbana de producción de vino en Barcino", El Vi a l’antiguitat: economia, producció i comerç al Mediterrani occidental: II Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana (Barcelona 6- 9 de maig de 1998), pp. 277-282.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; NICOLAU, A., 2000. "La revalorización del patrimonio arqueológico de barcelona: El museo de historia de la ciudad" I congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos, Ciudad Arqueologia y Desarrollo, Alcalá de Henares, pp. 151-164.
BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nouvelles données sur le baptistère de Barcelone", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 771-820.
BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nuovi dati sui battisteri di Barcellona", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 723-772.
BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1999. "Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal", Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i XI), Barcelona, pp. 100-106.
BELTRÁN DE HEREDIA, J.; REVILLA, E., 2009. "Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 171-183.
BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 1999. "El conjunt episcopal de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 179-183.
BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino", Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, Ayuntamiento de Valencia, pp. 219-225.
BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "El primer Grupo Episcopal de Barcelona", Sedes Regiae (400-800), Barcelona, pp. 467-490.
BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone", Seminari di Archeologia Cristiana. 2003-2004. Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana. Rivista di archeologia cristiana, anno LXXX, Roma, pp. 137-158.
BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona", V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena, 16-19 d’abril 1998), pp. 135-144.
BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Arqueología y arquitectura de los siglos VI y VII en Barcelona: la reforma y monumentalización del grupo episcopal", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo, Alcalá de Henares, pp. 135-160.
DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
GODOY, C., 1998. "El complejo episcopal de Barcino. Cuestiones sobre la función e identificación de los edificios", Madrider Mitteilungen 39, pp. 311-322.
GODOY, C.; GURT, J. M., 1998. "Un itinerario de peregrinaje para el culto martirial y veneración del agua bautismal en el complejo episcopal de Barcino", Madrider Mitteilungen 39, pp. 323-335.
GONZÁLEZ, R.; NICOLAU, A., 1995. "Arqueología urbana en Barcelona. Reapertura del subsuelo arqueológico de la Plaza de Sant Iu y de la calle de los Condes", Revista de Arqueología, 171, juliol, pp. 36-45.
GRANADOS GARCÍA, J. O.; MAR, R., (1993-1994). Restitución arquitectónica y volumétrica del Baptisterio paleocristiano de Barcelona, Servei d’Arqueologia de la Ciutat, Seminario de Arquitectura y Arqueología del Master de Restauración de Monumentos de Arquitectura e Ingeniería Civil, Universidad Politécnica de Barcelona, Barcelona.
GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
JÁRREGA, R., 2005. "Los contextos cerámicos tardoantiguos del Grupo Episcopal de Barcino", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo (2000), Alcalá de Henares, pp. 231-251.
VERRIÉ, F. P., 1967. "Las pinturas de la basílica paleocristiana de Barcelona. Resumen de la excavación IV-V", Excavaciones de la basílica paleocristiana de Barcelona. Actas 1ª Reunión nacional paleocristiana, Bol. Sancho el Sabio, Tomo X, Vitoria, pp. 21-36.
VERRIÉ, F. P., 1972. "Le baptistère de Barcelone", Actas del VIII Congreso Internacional de Arqueología Cristiana 1969, Barcelona, pp. 604-609.
VERRIÉ, F. P.; SOL, J.; ADROER, A. M.; PALOL, P., 1967. "Excavaciones en la basílica paleocristiana de Barcelona", Actas de I Reunión nacional de arqueología paleocristiana, Vitòria, pp. 43-82.

Intervención: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

Situación geográfica

Descripción, imágenes y notas históricas