Descripció:

El conjunt de construccions del carrer Montcada, núm. 1, forma xamfrà amb el carrer Assaonadors, núm. 2-8, al barri de la Ribera. A més dels citats carrers de Montcada i Assaonadors, la casa afronta a la plaça d'en Marcús i parcialment al carrer d'en Boquer.

El comte Ramon Berenguer IV va atorgar a diferents ciutadans de Barcelona les terres ermes que comunicaven el camí del Vallés (eix Bòria-Corders-Carders) amb la incipient Vilanova del Mar (barri d'extramurs) -com a contraprestació per l'ajud econòmic i militar en la presa de Tortosa-. Guillem Ramon de Montcada fou el primer beneficiat. La urbanització d'aquestes terres va anar prenent forma al llarg del segles XII i XIII. A banda de l'erecció del conjunt d'alberg, hospital dels pobres i capella d'en Marcús, el sector més septentrional del carrer Montcada no rebé un impuls definitiu en la seva urbanització fins al cobriment de l'antiga riera del Merdançar (també coneguda com “Florentiano”) a mitjans del segle XIII. En efecte, el seu origen parcel·lari correspon al moment de cobriment de la riera suara citada.

A partir de la primera meitat del segle XIV hi ha constància documental dels detentors del domini útil de la finca objecte d'estudi; les cases, els solars, etc. d'aquest indret depenien de la pabordia catedralícia. No obstant això, no s'ha localitzat cap documentació específica d'obres d'arranjament de la casa objecte d'estudi. Amb tot, les referències de transmissió de la propietat entre els segles XIV i XVIII permeten aventurar una evolució arquitectònica de les estructures edilícies dels carrers Montcada i Assaonadors. Tal vegada, la família Bruch va arranjar i reconstruir la casa septentrional a inicis del segle XV. El vicecanceller de la Corona d'Aragó, Joan Sunyer, va adquirir aquesta als volts de 1497, i fou l'artífex de l'eixamplament de la finca vers les propietats orientals de la parcel·la(?). Miquel Calveria es feu amb la propietat de tot el conjunt arquitectònic l'any 1688. Aleshores, es van realitzar obres per a comunicar les dues estructures edilícies, així com la reconstrucció de les façanes(?). El 1715, amb el defalliment de Rafael Calveria, la propietat fou adquirida pel comerciant Joan Puiguriguer. Durant els anys que la finca va ser habitada per a aquesta família (1715-1770) s'hi realitzaren un seguit d'obres, tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici, com són la cobertura del pati de l'antiga finca nord amb una nova crugia, la modificació del pati noble amb la reconstrucció de l'escala de l'accés principal i dels murs de les crugies del zona oriental de la planta baixa, i l'obertura de tres finestres balconeres en cadascun dels nivells d'alçat (probablement la decoració pictòrica de les estances sigui d'aquesta cronologia).

En el decurs del segle XIX no hi ha constància de gaires modificacions fins a l'adquisició de la finca per part de la família Amell al 1861. A partir d'aquesta data es va realitzar la reconversió de les golfes en un tercer pis, així com la reorganització de les obertures de les dues façanes, sota la direcció de Felip Ubach. L'anàlisi, l'observació i les mostres de parament (cales muràries) ratifiquen les etapes arquitectòniques de les quals van ser objecte l'edifici. Es tracta d'un edifici de planta baixa i quatre pisos alts amb balcons i finestres de diferent tipologia.