Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Aquesta intervenció al carrer Arc de Sant Agustí i Plaça de Sant Agustí estava motivada per la necessitat de practicar diversos rebaixos al subsòl per tal d’instal•lar la recollida pneumàtica d’escombraries. Així, es van realitzar excavacions en extensió on s’havien de situar els tres dipòsits i es va efectuar un control arqueològic, excavant o intervenint en zones puntuals, en la rasa de connexió.
El sector 1000 corresponia al dipòsit ubicat al carrer Arc de Sant Agustí, tocant al carrer de Sant Pau. Aquest mesurava 11,80 m. de llarg per 6,80 m. d’ample. Es va rebaixar de manera esglaonada fins a una fondària de 5 m.
El sector 2000 es tractava de la rasa oberta per situar les canalitzacions de connexió. Tenia una amplada de 0,80 m. amb una fondària variable i transcorria al llarg del carrer de l’Arc de Sant Agustí, paral•lela a l’església de Sant Agustí.
El sector 3000 es situava al carrer de l’Arc de Sant Agustí tocant la plaça de Sant Agustí. Mesurava 5 m. de llarg per 4 m. d’amplada, amb una fondària màxima de 3 m. Per últim, el sector 4000 corresponia al dipòsit de la plaça de Sant Agustí, tocant al carrer de l’Hospital. Amidava 5 m. de llarg per 4 m. d’amplada, arribant a una fondària de 3 m.
Amb les restes documentades es va poder establir diferents fases cronològiques de l’ocupació de la zona. La més antiga es situava en època romana, entre els segles II i IV d C. Aquesta es trobava representada pels enterraments de dos adults i dos nadons i la fonamentació de un mausoleu, tot datat del segle II dC. Aquestes restes es van localitzar al sector 2000 prop de la plaça de Sant Agustí, en el punt de succió. En el sector 3000 també es va localitzar part d’un mur de 2 m. de llarg per 0,50 d’ampla i 0,60 m. d’alçada, el qual també es va considerar d’època baix imperial.
La següent fase es situava en època baixmedieval entre els segles XIII i XIV. D’aquest moment es va documentar un pou excavat a l’estratigrafia que conservava part del brocal. També del segle XIV es van localitzar restes de murs, fonaments i estructures subterrànies (pou mort) de les diverses edificacions que ocuparien l’espai.
D’època moderna, del segle XVI al XVII, es van excavar les fonamentacions de diverses cases existents abans de 1728, data en la que es construeix l’església de Sant Agustí. D’aquesta edificació es van localitzar les estructures subterrànies, així com els fonaments de la nau lateral, actualment enderrocada, de la anomenada església. Una d’aquestes estructures corresponia a un vas funerari que contenia les restes de frares enterrats amb taüts de fusta. Al sector 2000 es va posar al descobert part de les criptes de les capelles de la nau lateral de l’església, així com els fonaments de la mateixa, entre els que destaquen els del campanar.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/888
Pend: resume_project1
Pend: resume_project2
