Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció al solar del carrer de Banys Nous núm. 16 va suposar dos tipus de treball arqueològic. Per un costat es va procedir al control de les cales fetes al subsòl per l’obra; d'altra banda es va efectuar un estudi dels paraments i repicats de tots ells, especialment els que limitaven amb la propietat paral•lela al carrer Banys Nous. El motiu era confirmar la localització de la muralla romana, el seu estat de conservació, documentar els retalls i reparacions fetes al llarg del temps i, per últim, valorar la seva restauració i revalorització. D’aquesta manera l’actuació al subsòl va permetre contrastar la recerca documental que assenyalava la zona com a horts fins a finals del segle XVI, moment es que es va començar a edificar. De l’edifici d’època moderna, es van localitzar els murs de la planta baixa amb diversos graus d’arrasament com a conseqüència de remodelacions posteriors que comportaren diversos abocaments de terres coberts per una sèrie de paviments de rajoles corresponents a diversos usos comercials. D’aquest moment, es va localitzar un retall folrat de carreus que en el seu moment s'interpretà com a un pou de glaç del segle XVII-XIX. Posteriorment, fruit de localitzacions d'estructures similars, com les del carrer Sant Honorat, cal replantejar aquesta interpretació i datació.
Per últim, de finals dels segle XIX-XX es van documentar les restes de la casa de veïns i a la planta baixa el seu ús industrial com a editorial (“El Correo Catalan”).
Pel que fa al repicat i estudi dels paraments de la muralla es van poder confirmar varis aspectes; en primer lloc, es conservava part del llenç i la banqueta de fonamentació fins a dos metres per sota del sòl actual. El tram de muralla conservat s’ubicava entre les torres 67 – 68 i s’alçava fins el pas de ronda. De la torre 67 es van documentar les cares sud i oest en un mínim de dos pisos. El tram de muralla entre la torre 66 i 67 presentava el folre de blocs baiximperials substituïts quasi totalment. De la torre 66 es va poder documentar la cara oest. Amb els repicats es van posar al descobert diverses accions constructives posteriors. Així, es va descobrir, enmig d’una zona refeta en època baixmedieval, un carreu amb un baixrelleu fet en pedra de Montjuïc i reaprofitat possiblement d’una llinda d’un monument funerari romà. A la vegada, entre les torres 67 i 68 es va localitzar una arcada del segle XIII que donava suport a un mur de tres metres de llarg. Aquest es va identificar com a part de la casa situada a l’altre cantó de la muralla, dins el recinte emmurallat, d’Abraham Montsenyor (per privilegi del rei Jaume I). A la zona que limitava amb els solars núm. 14 i 18 del carrer Banys Nous es van localitzar les restes d’altres murs medievals.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer dels Banys Nous
Hi eren antigament, cantonada amb el carrer de la Boqueria. Eren els anomenats banys àrabs (en realitat eren banys jueus). El 5 dels idus de juny de 1160, Ramon Berenguer IV féu contracte amb l'alfaquí Abraham per fer uns banys públics en un hort que aquell sobirà posseïa prop del nou castell vescomtal. Subsistiren fins a l'any 1716.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/884
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
