Pend: prop_34:

Recull documental de les estructures arquitectòniques del carrer Riera Alta, núm. 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13 i 15, enderrocades l'estiu de 1993.

-Riera Alta, 1-Carme, 88
La documentació recercada permet refer les diferents etapes de formació d'aquesta propietat, així com de la construcció o reforma de l'edifici. Les primeres referències documentals daten de 1716 i versen sobre la transmissió de la finca al llarg del segle XVIII. El nou propietari, Agustí Gatell, fabricant d'indianes, va adquirir la finca suara citada per enderrocar l'antic casalot i construir-hi un edifici d'habitatges l'any 1778. Es tractava d'un edifici de planta baixa i dos pisos alts, amb un entresòl a la façana del carrer del Carme. Per la banda de la Riera Alta hi havia un gran obertura que probablement obeïa a l'accés a un espai d'activitats (establiment industrial?). La família Gatell va ser propietària de la finca fins a mitjan segle XIX. L'any 1852 Joan B. Carreras, espòs de Margarita Gatell, va addicionar dos pisos, sota la direcció de l'arquitecte Josep Oriol Mestres.

Riera Alta, 3
En comparació a l'edifici veí de la Riera Alta, núm. 1, són escasses les notícies sobre la seva construcció. Tal vegada, aquesta propietat fou una de les casetes que va adquirir Martí Esteve l'any 1727.

Riera Alta, 5
La finca va ser propietat del convent de les Carmelites Descalces. Aquesta va ser expropiada per l'Estat a partir de les lleis desamortitzadores de Madoz (1855). L'Estat, però, no la va posar en subhasta fins el 1875, any en què fou venuda a Narcisa Vila Grañé. A finals del segle XIX l'edifici estava format per una planta baixa, pis principal o planta noble i un pis alt. Tal vegada, aquest amenaçava ruïna l'any 1899, motiu pel qual va ser objecte de reforma.

Riera Alta, 7
L'any 1866 el Registre de la Propietat descriu la finca de la següent manera: “Una casa compuesta de bajos con una tienda y una pequeña puerta para la escalera que sube a los dos pisos de que se compone”. L'edifici havia estat propietat del mestre d'obres Josep Valls i Galí entre els anys 1858 i 1866. A finals del segle XIX la construcció amenaçava ruïna (resta per determinar alguna variació edilícia).

Riera Alta, 9
L'antiga propietat d'aquesta finca s'estenia des de la Riera Alta fins el carrer del Carme, constituint dues estructures edilícies diferents unides interiorment: Riera Alta, núm. 9, i Carme, núm. 96. Joan Campderrós, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per addicionar un pis a la façana de l'edifici del carrer del Carme l'any 1844, sota la direcció Josep Nolla.

Riera Alta, 11-15
La diversitat d'adquisicions i el procés de construcció de les successives dependències fabrils i residencials fan difícil resseguir l'origen del complex industrial d'Erasme Gònima conegut popularment com “Ca l'Erasme”. La primera adquisició per a construir-hi la seva fàbrica d'indianes data de 1783. En efecte, Gònima va presentar una instància a l'Ajuntament amb el desig de “obrar aquellas casas [antigament de Jaume Jordà] para poner fabrica de Yndianas” al carrer del Carme. Poc després, el 1785, Erasme Gònima ampliava el seu conjunt industrial per la banda de la Riera Alta. La política d'adquisicions de les propietats veïnes, duta a terme per Gònima a les darreries del segle XVIII, pretenia esponjar els solars urbanitzats del Raval per tal d'engrandir el seu establiment fabril (tot seguint el projecte primigeni?). El cos de la fàbrica del carrer Riera Alta, de planta i dos pisos i profusament decorat amb esgrafiats, va ser enderrocat a mitjan segle XX, fet que va dificultar l'anàlisi de les restes arquitectòniques i la seva relació amb l'antiga propietat dels Gònima.