Pend: prop_34:

Els edificis s'aixecaven en una parcel·la regular situada a l'illa delimitava pels carrers de Sant Martí, Cadena, Sant Antoni de Pàdua, i Sant Jeroni. Als inicis del segle XIX i poc abans de l'ocupació francesa, moment en el qual es va dur a terme l'obertura dels carrers que definien l'illa (1807), el Raval era una àrea suburbana de Barcelona. D'altra banda, la urbanització d'aquests carrers ajuda a aclarir la cronologia d'alguns edificis construïts al barri del Raval al llarg de la primera meitat del segle XIX, així com definir patrons i models d'actuació:

-Sant Martí, 1-3
Edifici d'habitatges entre mitgeres emplaçat en un solar amb façanes als carrers de Sant Martí i de Sant Jeroni. La recerca documental realitzada no ha aportat cap dada sobre l'origen de la parcel·la on va ser edificada aquesta finca. Tal vegada, Antoni Brugarolas va endegar obres de reformes l'any 1832 (addició d'un quart pis). El 1861 la finca va ser dividida en dos habitatges diferents. La seva estructura principal presentava cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb dues obertures en cadascun d'ells.

-Cadena, 22
La finca s'originà a partir de la divisió d'uns terrenys, propietat de la família de Martí, situats a prop dels anomenats “horts de Sant Pau”. Antoni Olivé, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per construir un edifici de planta baixa i tres pisos alts l'any 1828 (les seves característiques edificatòries eren pròpies de l'arquitectura fabril de la primera meitat del segle XIX). Posteriorment, el 1862, Joan Francesc Altadill va endegar obres de reformes; modificació de la fesomia de la façana (?). La composició estructural i distribució de les obertures s'organitzaven en dues façanes clarament diferenciades.

-Cadena, 24
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca al llarg dels segles. Simon Puxan, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per construir una casa de planta baixa i pis l'any 1828, mitjançant la traça del mestre d'obres Tomàs Pi. No obstant això, el projecte edificador no es va realitzar perquè Puxan va vendre la finca abans d'endegar les obres de construcció de la casa suara citada. En efecte, Andreu Coy (adquiridor de la finca) va presentar una nova traça per a construir-hi un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos al mateix any, sota la direcció del mestre d'obres Josep Pedrerol.

-Cadena,26
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca al llarg dels segles. Antoni Tàpies, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a construir un edifici de nova planta l'any 1828. La seva façana principal presentava quatre nivells d'alçat (planta baixa i quatre pisos) amb dues obertures en cadascun d'ells.

-Cadena, 28
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca al llarg dels segles. Josep Pedrerol, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a construir un edifici d'habitatges l'any 1828. La seva façana principal presentava sis nivells d'alçat (pb + 5p) amb tres obertures en cadascun d'ells.

-Cadena, 30
La recerca documental no ha aportat cap referència sobre l'origen, la construcció i l'autoria de l'edifici. Es tractava d'un edifici d'habitatges entre mitgeres de sis nivells d'alçat (planta baixa i cinc pisos alts) amb dues obertures en cadascun d'ells.

Cadena, 32
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca al llarg dels segles. Josep Pedrerol, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per a construir un edifici d'habitatges l'any 1824. La seva façana principal presentava sis nivells d'alçat (pb + 5p) amb tres obertures en cadascun d'ells.

-Sant Antoni de Pàdua, 2-4
Edifici entre mitgeres amb façanes als carrers de Sant Antoni de Pàdua i Cadena. Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca al llarg dels segles. Jordi Pedrerol, aleshores propietari del solar, va sol·licitar permís per construir un edifici de nova planta l'any 1808. El 1874 Francesc Diví (adquiridor de la finca en subhasta pública) va eixamplar la construcció preexistent amb l'afegit d'un bloc de pisos.

-Sant Antoni de Pàdua, 6
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca al llarg dels segles. Esteve Fiol, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per construir un edifici d'habitatges l'any 1828. La seva façana principal presentava sis nivells d'alçat (pb + 5p) amb cinc obertures en cadascun d'ells.

-Sant Antoni de Pàdua, 8
Edifici entre mitgeres amb façanes als carrers de Sant Jeroni i Sant Antoni de Pàdua. Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca al llarg dels segles. Esteve Fiol, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per construir un edifici d'habitatges l'any 1828. La seva façana principal presentava cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb dues obertures en cadascun d'ells.

-Sant Jeroni, 19
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca al llarg dels segles. Esteve Fiol, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per construir un edifici d'habitatges (de planta baixa i quatre pisos) l'any 1829, sota la direcció del mestre d'obres Climent Calsada. El 1894 Pere Tuset va demanar permís per enderrocar l'edifici preexistent i construir un altre de nova planta, mitjançant la traça de l'arquitecte Joan Briguera i Diaz. La seva façana principal presentava sis nivells d'alçat (pb + 5p) amb dues obertures en cadascun d'ells.

-Sant Jeroni, 11
Es desconeix el projecte original de l'edifici. Tal vegada, Antoni Brugarolas va sol·licitar permís per addicionar un tercer pis l'any 1832. El 1861 es va dividir la finca en dos habitatges. La seva façana principal presentava cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb quatre obertures.

-Sant Jeroni, 13
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca al llarg dels segles. Andreu Coy, llavors propietari de la finca, va demanar permís per construir una casa-fàbrica (de planta baixa) l'any 1830, mitjançant la traça del mestre d'obres Josep Pedrerol. Poc després, el 1833, s'hi van addicionar tres pisos alts. El 1843 es van realitzar noves remodelacions, aquesta vegada a càrrec de Joan López. Aleshores, la casa-fàbrica va ser adequada com edifici d'habitatges, sota la direcció de l'arquitecte Josep Buxareu. La seva façana principal presentava quatre nivells d'alçat (pb + 3p) amb tres obertures en cadascun d'ells.

-Sant Jeroni, 15
Les primeres referències documentals versen sobre la transmissió de la finca al llarg dels segles. Josep Anton Tapis, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per construir un edifici d'habitatges l'any 1830, sota la direcció del mestre d'obres Josep Pedrerol. La seva façana principal presentava cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb dues obertures en cadascun d'ells.

-Sant Jeroni, 16
La recerca documental realitzada no ha aportat cap informació sobre l'edificació de la finca. Tal vegada, Pere Cabanes va sol·licitar llicència d'obres a l'Ajuntament, ja que va signar un conveni amb Esteve Fiol, mestre fuster, per la construcció de l'edifici l'any 1830. Segons la descripció de la finca recollida al protocol de venda de 1858, l'edifici estava format de planta baixa i tres pisos alts. Manel Farré, aleshores propietari de la finca, va sol·licitar permís per addicionar un quart pis l'any 1860, sota la direcció del mestre d'obres Antoni Valls i Galí. La seva façana principal presentava cinc nivells d'alçat (pb + 4p) amb dues obertures en cadascun d'ells.