Descripció:

Aquesta intervenció al subsòl de l’Arxiu Administratiu Municipal es va centrar en una zona de 70 m² que va quedar pendent d’excavar durant la intervenció de 1995. Aquesta superfície corresponia a la part de la domus on es trobaven situades les petites termes privades de l’edifici. En la intervenció anterior es va excavar l’accés, possible apodytherium y el frigidarium i es va localitzar la natatio o petita piscina. També es van localitzar, però no es van excavar completament, les altres dues sales dels banys (tepidarium i caldarium), de les quals es va poder observar que presentaven una bona conservació. Així, durant aquesta intervenció es varen realitzar diversos treballs arqueològics. En primer lloc, es van efectuar tres cales de sondeig per comprovar la solidesa de les fonamentacions de l’únic edifici que encara quedava en peu. Paral•lelament es va procedir a la neteja de tot el sector de 1994, el qual havia estat protegit amb una coberta i sauló. Finalment es van iniciar els treballs arqueològics a la zona afectada. A partir dels resultats de l’actuació es va poder establir i afinar més les fases cronoestratigràfiques ja plantejades en altres intervencions. Així, la primera fase, d’època fundacional, es va documentar a partir de les rases de fonamentació de la muralla i de la recuperació de materials i estructures reaprofitades en la construcció de la domus baix imperial. La segona fase, dins de l’època baix imperial (segles IV-V), es trobava representada per totes les estructures i habitacions que defineixen la nova domus. Es tractava d’un edifici de planta quadrangular, que s’articulava al voltant d’un peristil (VEURE fitxa 341/1994-95). A la zona més propera a la muralla es va localitzar el conjunt termal de la domus, que presentava una distribució lineal amb l’apodyterium, frigidarium, tepidarium i caldarium. Els dos primers ja s’havien documentat anteriorment (Veure fitxa 341/1994-95) mentre que les habitacions calentes es van poder excavar en aquesta intervenció. Aquestes presentaven una planta absidal simètrica, estaven proveïdes d’hipocaustum i la banyera de la sala calenta estava ubicada en l’absis. L’aire escalfat arribava a l’hipocaustum a través d’un arc que donava accés a la canal que comunicava amb el forn (que no es va excavar), i la connexió entre les estances calentes es faria mitjançant diverses obertures realitzades amb arquets. A la zona sud del conjunt termal, es van documentar dos àmbits nous relacionats amb les termes. Un era de grans dimensions i presentava una pavimentació de mosaic bicrom, per la qual cosa es va interpretar com una habitació de gran entitat relacionada amb el tepidarium i el caldarium. A l’extrem est, es va documentar un espai de planta irregular definit per la inflexió de la muralla, el qual presentava un paviment amb opus signinum i una canal amb el mateix revestiment hidràulic que el trespol. Aquest espai es va interpretar com una latrina. La tercera fase (segles VI –VII) va suposar canvis importants en l’estructura de l’habitatge. Es va enderrocar el mur que separava les latrines de la gran sala situada als peus del conjunt termal; es va amortitzar la piscina d’aigua freda i es va construir un mur adossat a l’antiga façana de la domus altimperial, el qual travessava i inutilitzava la sala del frigidarium. En altres casos, com els del caldarium i del tepidarium, els murs van continuar en ús amb algunes modificacions, però els àmbits que configuraven van tenir una altra funcionalitat. Aquesta reorganització de l’espai va comportar la presència de zones de circulació i d’una àrea on es trobava ubicat el forn de les termes que es va dedicar a activitats industrials. A més a més, a partir de l'estratigrafia, es va associar a aquesta distribució diversos nivells amb material arqueològic i un enterrament infantil dipositat en una àmfora tipus Keay 62. Una quarta fase es va situar al segle VIII, dins d’un context paleoandalusí. En aquest moment, es construeix un mur paral•lel a les línies de façana, el qual anava des de la muralla fins a la paret de tanca oest de l’antic conjunt termal. Amb la seva construcció es va arrasar gran part de les parets del caldarium i del tepidarium. Aquest fet també va comportar el desmuntatge del sistema d’hipocaust de les dues cambres. El sector es va reomplir d’aportacions externes de runes i de residus orgànics per tal d’assolir la cota de paviment desitjada. Es va anar definint un espai de planta rectangular que tenia com a límits al sud i l'oest els antics banys i a l’est el límit el marcava la muralla. L’excavació d’aquests estrats van proporcionar restes materials d’origen islàmic corresponent al segle VIII que destacaven del conjunt de material de tradició hispanovisigòtica. La següent fase, segles VIII – IX, va implicar certa continuïtat amb l’anterior. Estava representada per nivells estratigràfics que sumaven una potència de 70 cm que deixaven entreveure una compartimentació de l’espai, fins i tot amb una paret que dividia l’espai, paviments i una llar de foc. La darrera fase excavada es situava als segles IX – X. Durant aquest període es va detectar una ampliació de l’espai anterior mitjançant el recreixement de parets i l’obliteració del mur que constituïa el límit meridional de les termes. Els estrats que es relacionen amb aquesta ampliació van aportar restes materials corresponents a un moment posterior a la conquesta carolíngia de la ciutat de Barcelona, donat que es va localitzar un òbol d’argent atribuïble tant a Lluís el Pietós (814 – 840) coma el seu fill Pipí I (817-838). També d’aquest moment es va localitzar les restes d’un possible forn de vidre que no es va poder excavar en aquesta intervenció.