Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Rambla Santa Mònica 30

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
32
Codi d'illa:
1212
Adreces:
Rambla Santa Mònica 30
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431109,00000 | UTM Y: 4581102,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

La finca es localitzava a l'extrem de l'illa delimitada pel passeig de la Rambla (est), per la plaça del Teatre (nord),i pel carrer Gínjol (oest). La forma de la parcel·la era fruit de l'adaptació particular de la trama urbana d'aquest sector de la ciutat, ja que el frontis de l'illa s'originava a partir de l'antiga disposició del primer circuit emmurallat medieval (mitjan segle XIII). Les primeres referències documentals sobre la parcel·la es remunten al segle XVII, i versa sobre el seu origen i activitat agrària (propietat del duc de Sangerman, virrei i capità general de Catalunya). El segle XVIII hi havia un magatzem reial (antic quarter) i una casa de petites dimensions. Al darrer quart del segle XVIII i els primers anys del segle XIX l'antic magatzem del rei va passar a ser patrimoni de Baltasar Bacardí. Aleshores, es va enderrocar el magatzem per a construir un edifici d'habitatges (els baixos foren ocupats per l'administració de correus de Barcelona). Carles Boloix, llavors propietari de la caseta veïna, va sol·licitar permís per addicionar una planta-pis l'any 1805, sota la direcció de Josep Compte. Alexandre Bacardí va unificar les dues finques de la Rambla (edifici de correus i la caseta) als volts de 1866. Poc després, el 1868, aquest va sol·licitar permís per a reedificar la caseta (abans propietat de Carles Boloix), mitjançant la traça de l'arquitecte Josep Artigas. Aquestes obres de remodelació van suposar tant la unificació de les dues unitats arquitectòniques com l'homogeneïtzació de les seves façanes. El 1873 s'afegeix un sisè pis (golfes) destinat a habitatges. La seva façana principal (la de la Rambla Santa Mònica) presentava sis nivells d'alçat (pb + ent + 4p) amb sis obertures en cadascun d'ells.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Comercial / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1991
Tipus:
Documentació / Estudi històric
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez / Teresa Navas - Veclus, S.L.
Motivació:
Enderroc
Promotor/propietari:
Universitat Pompeu Fabra / Caixa d'Estalvis de Barcelona
Data:
1991
Tipus:
Desmuntatge / Enderroc
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Motivació:
Enderroc
Promotor/propietari:
Universitat Pompeu Fabra / Caixa d'Estalvis de Barcelona

Documentació

Sense contingut

Aquesta Intervenció no té documentació adjunta


Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona