Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Rambla Santa Mònica 30

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Ciutat Vella
Pend: prop_148:
32
Pend: prop_149:
12127
Pend: prop_95:
Rambla Santa Mònica 30
Pend: prop_151:
UTM X: 431109,00000 | UTM Y: 4581102,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_33: Positius. Sense rebaix del subsòl

Pend: prop_34:

La finca es localitzava a l'extrem de l'illa delimitada pel passeig de la Rambla (est), per la plaça del Teatre (nord),i pel carrer Gínjol (oest). La forma de la parcel·la era fruit de l'adaptació particular de la trama urbana d'aquest sector de la ciutat, ja que el frontis de l'illa s'originava a partir de l'antiga disposició del primer circuit emmurallat medieval (mitjan segle XIII). Les primeres referències documentals sobre la parcel·la es remunten al segle XVII, i versa sobre el seu origen i activitat agrària (propietat del duc de Sangerman, virrei i capità general de Catalunya). El segle XVIII hi havia un magatzem reial (antic quarter) i una casa de petites dimensions. Al darrer quart del segle XVIII i els primers anys del segle XIX l'antic magatzem del rei va passar a ser patrimoni de Baltasar Bacardí. Aleshores, es va enderrocar el magatzem per a construir un edifici d'habitatges (els baixos foren ocupats per l'administració de correus de Barcelona). Carles Boloix, llavors propietari de la caseta veïna, va sol·licitar permís per addicionar una planta-pis l'any 1805, sota la direcció de Josep Compte. Alexandre Bacardí va unificar les dues finques de la Rambla (edifici de correus i la caseta) als volts de 1866. Poc després, el 1868, aquest va sol·licitar permís per a reedificar la caseta (abans propietat de Carles Boloix), mitjançant la traça de l'arquitecte Josep Artigas. Aquestes obres de remodelació van suposar tant la unificació de les dues unitats arquitectòniques com l'homogeneïtzació de les seves façanes. El 1873 s'afegeix un sisè pis (golfes) destinat a habitatges. La seva façana principal (la de la Rambla Santa Mònica) presentava sis nivells d'alçat (pb + ent + 4p) amb sis obertures en cadascun d'ells.


Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Pend: prop_163:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Pend: prop_164:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Altres

Pend: prop_163:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Comercial / Altres

Pend: prop_163:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.
Pend: prop_164:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Eliminat / Amb control arqueològic

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Protecció Física

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Protecció Legal
Pend: prop_58:
Clases
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Protecció Legal
Pend: prop_141:
Clases

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:
1991
Pend: prop_115:
Documentació / Estudi històric
Pend: prop_116.:
Preventiva
Pend: prop_117:
Francesc Caballé / Reinald Gonzàlez / Teresa Navas - Veclus, S.L.
Pend: prop_118:
Enderroc
Pend: prop_119:
Universitat Pompeu Fabra / Caixa d'Estalvis de Barcelona
Pend: prop_114:
1991
Pend: prop_115:
Desmuntatge / Enderroc
Pend: prop_116.:
Preventiva
Pend: prop_117:
Pend: prop_118:
Enderroc
Pend: prop_119:
Universitat Pompeu Fabra / Caixa d'Estalvis de Barcelona

Pend: view_attach_documentation

Pend: No_Content

Pend: No_attach_documentation


Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona