Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Torre 4 / Torre 5

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Seu, Pla de la
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431110,00000 | UTM Y: 4581755,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Torre 4 / Torre 5

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’any 1952, amb motiu de la preparació del Congrés Eucarístic Internacional que s’havia de celebrar a Barcelona, la Plaça de la Catedral es va veure afectada pel projecte urbanístic de condicionament de l’espai per a dita celebració.
Els treballs constructius realitzats varen consistir en el rebaix del subsòl de la plaça uns 60 cm., necessaris per a la supressió de dos esglaons a les escales que la limitaven, per així donar major visibilitat a la catedral.
La permissivitat dels treballs per part de les administracions competents, va fer que la documentació arqueològica fos molt limitada. L’Arxiu Històric de la Ciutat sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere es va encarregar d’aixecar una planta dels murs apareguts i dibuixar les seccions verticals de les estructures descobertes. Es va poder recuperar un capitell jònic i un pedestal de monument amb inscripció dedicada al servir augustal Luci Licini Segon. Durant aquesta intervenció qualificada per Agustí Duran i Sanpere com a “arrasament oficial”, es varen exhumar diverses estructures que posteriorment es varen destruir. Entre les estructures es varen descobrir murs que travessaven de part a part la plaça, escales profundes al peu de la Casa de la Pia Almoina i sepulcres.
Les noves interpretacions han identificat aquest espai, al nord-oest de la catedral principal, com una necròpolis vinculada al conjunt episcopal. L’existència dels murs documentats es podria interpretar com estructures de tancament o de delimitació dels diferents àmbits funeraris. Aquests formarien part d’un “pòrtic funerari” cronològicament situat entre els segles V-VI dC. S’ha considerat els murs com a part d’un pòrtic funerari com a element propi de l’arquitectura religiosa, una galeria exterior on es localitzaren algunes tombes, que també compliria una funció d’espai de circulació. Es desconeix si aquest respon a una galeria oberta o a un corredor tancat. Malgrat, les escasses dades es podria relacionar l’àmbit funerari en relació amb el nucli principal catedral/baptisteri, ja que les tombes presenten una orientació atípica igual que la necròpolis de la Plaça del Rei, nord-est/sud-oest i nord-oest/sud-est.
La necròpolis es situaria cronològicament a finals del segle VI i primera meitat del segle VII dC. Les tombes tenien tancament ceràmic de tègula i eren de secció triangular, una d’elles amb fragments d’àmfora. Sembla que eren un nombre no inferior a 3 i que estaven situades a l’espai interior proper a la muralla, entre les torres núms. 4 i 5, al costat d’uns murs perpendiculars a aquesta.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
1952
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Urgència
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere
Motivació:
Condicionament de l'espai
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentación

Bibliografia:

  • ,
  • BALIL, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "La topografia cristiana del quadrant nord-est de Barcino: el conjunt episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 155-158.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "Les élites locales et la formation du centre de pouvoir à Barcelone. Un exemple de continuité (IVe-XIIIe siècle)", Les cahiers de Saint-Michel de Cuixa XXXVI, Perpignan, pp. 151-168.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Barcino durante la antigüedad tardía", Zona Arqueológica. Recópolis y la ciudad en la época visigoda 9, Museu Arqueológico Regional, Alcalá de Henares, pp. 274-291.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "De la ciutat tardoantiga a la ciutat medieval: Barcelona al segle XII", El romànic i la Mediterrània, Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180 (Catàleg d’Exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, pp. 39-45.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Inhumaciones "privilegiadas" intramuros durante la Antigüedad Tardía: el caso de Barcino", Anales de Arqueología Cordobesa 19, Universidad de Córdoba, Córdoba, pp. 231-260.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nouvelles données sur le baptistère de Barcelone", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 771-820.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nuovi dati sui battisteri di Barcellona", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 723-772.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1999. "Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal", Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i XI), Barcelona, pp. 100-106.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; REVILLA, E., 2009. "Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 171-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 1999. "El conjunt episcopal de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 179-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino", Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, Ayuntamiento de Valencia, pp. 219-225.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "El primer Grupo Episcopal de Barcelona", Sedes Regiae (400-800), Barcelona, pp. 467-490.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone", Seminari di Archeologia Cristiana. 2003-2004. Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana. Rivista di archeologia cristiana, anno LXXX, Roma, pp. 137-158.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona", V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena, 16-19 d’abril 1998), pp. 135-144.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Arqueología y arquitectura de los siglos VI y VII en Barcelona: la reforma y monumentalización del grupo episcopal", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo, Alcalá de Henares, pp. 135-160.
  • DURAN I SANPERE, A., 1955. "La Barcelona romana aparece", Barcelona. Gaceta Municipal 1, Barcelona, pp. 12-15.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • GODOY, C., 1998. "El complejo episcopal de Barcino. Cuestiones sobre la función e identificación de los edificios", Madrider Mitteilungen 39, pp. 311-322.
  • GODOY, C.; GURT, J. M., 1998. "Un itinerario de peregrinaje para el culto martirial y veneración del agua bautismal en el complejo episcopal de Barcino", Madrider Mitteilungen 39, pp. 323-335.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1987. "La transformación de la Colonia Barcino. Reformas urbanas entre el siglo V y en el siglo XI", II Congreso de Arqueología Medieval II, Madrid, pp. 353-361.
  • MAROT, T., 1999. "La ciudad de Barcino durante los siglos V y VI: nuevas aportaciones sobre el circundante", Anejos Archivo Español de Arqueología, XX, Madrid, pp. 415-422.
  • MAYER, M.; RODÀ, I., 1998. "Visigodos y cristianos en Barcino. A propósito de la inscripción pintada del baptisterio", Acta XIII Congressus Internationalis Archeologiae Christianae (1994), Ciudad del Vaticano - Split, pp. 511-522.
  • RIU, E., 1982. "Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya", Acta Mediaevalia, 1, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • VERRIÉ, F.P., SOL, J.; ADROER, A.; RODÀ, I., 1973. "Actividades arqueológicas del Museu de Historia de la Ciudad en los últimos cinco años", XII Congreso Nacional de Arqueología (Jaén, 1971), Zaragoza, pp. 769-788.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona