Carta Arqueològica de Barcelona

Context:: Zona urbana
Districte:: Ciutat Vella

Adreces:: Seu, Pla de la

Coordenades UTM fus 31N ED50:: UTM X: 431110,00000 | UTM Y: 4581755,00000

Nombre singular: Torre 4 / Torre 5

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

L’any 1952, amb motiu de la preparació del Congrés Eucarístic Internacional que s’havia de celebrar a Barcelona, la Plaça de la Catedral es va veure afectada pel projecte urbanístic de condicionament de l’espai per a dita celebració.
Els treballs constructius realitzats varen consistir en el rebaix del subsòl de la plaça uns 60 cm., necessaris per a la supressió de dos esglaons a les escales que la limitaven, per així donar major visibilitat a la catedral.
La permissivitat dels treballs per part de les administracions competents, va fer que la documentació arqueològica fos molt limitada. L’Arxiu Històric de la Ciutat sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere es va encarregar d’aixecar una planta dels murs apareguts i dibuixar les seccions verticals de les estructures descobertes. Es va poder recuperar un capitell jònic i un pedestal de monument amb inscripció dedicada al servir augustal Luci Licini Segon. Durant aquesta intervenció qualificada per Agustí Duran i Sanpere com a “arrasament oficial”, es varen exhumar diverses estructures que posteriorment es varen destruir. Entre les estructures es varen descobrir murs que travessaven de part a part la plaça, escales profundes al peu de la Casa de la Pia Almoina i sepulcres.
Les noves interpretacions han identificat aquest espai, al nord-oest de la catedral principal, com una necròpolis vinculada al conjunt episcopal. L’existència dels murs documentats es podria interpretar com estructures de tancament o de delimitació dels diferents àmbits funeraris. Aquests formarien part d’un “pòrtic funerari” cronològicament situat entre els segles V-VI dC. S’ha considerat els murs com a part d’un pòrtic funerari com a element propi de l’arquitectura religiosa, una galeria exterior on es localitzaren algunes tombes, que també compliria una funció d’espai de circulació. Es desconeix si aquest respon a una galeria oberta o a un corredor tancat. Malgrat, les escasses dades es podria relacionar l’àmbit funerari en relació amb el nucli principal catedral/baptisteri, ja que les tombes presenten una orientació atípica igual que la necròpolis de la Plaça del Rei, nord-est/sud-oest i nord-oest/sud-est.
La necròpolis es situaria cronològicament a finals del segle VI i primera meitat del segle VII dC. Les tombes tenien tancament ceràmic de tègula i eren de secció triangular, una d’elles amb fragments d’àmfora. Sembla que eren un nombre no inferior a 3 i que estaven situades a l’espai interior proper a la muralla, entre les torres núms. 4 i 5, al costat d’uns murs perpendiculars a aquesta.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Altres

Cronologia inicial:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:: Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Estat de conservació:

Estat:: Regular

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:: Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:

Categoria:: Protecció Legal
Classificació:: Clases

Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):

Nivell de protecció:: Protecció Legal
Data aprovació:: Clases

Actuacions:

Data:: 1952
Tipus:: Excavació
Tipus admin..:: Urgència
Director / Autor:: Agustí Duran i Sanpere
Motivació:: Condicionament de l'espai
Promotor/propietari:: Ajuntament de Barcelona

Bibliografia:

,
BALIL, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "La topografia cristiana del quadrant nord-est de Barcino: el conjunt episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 155-158.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "Les élites locales et la formation du centre de pouvoir à Barcelone. Un exemple de continuité (IVe-XIIIe siècle)", Les cahiers de Saint-Michel de Cuixa XXXVI, Perpignan, pp. 151-168.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Barcino durante la antigüedad tardía", Zona Arqueológica. Recópolis y la ciudad en la época visigoda 9, Museu Arqueológico Regional, Alcalá de Henares, pp. 274-291.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "De la ciutat tardoantiga a la ciutat medieval: Barcelona al segle XII", El romànic i la Mediterrània, Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180 (Catàleg d’Exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, pp. 39-45.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Inhumaciones "privilegiadas" intramuros durante la Antigüedad Tardía: el caso de Barcino", Anales de Arqueología Cordobesa 19, Universidad de Córdoba, Córdoba, pp. 231-260.
BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nouvelles données sur le baptistère de Barcelone", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 771-820.
BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nuovi dati sui battisteri di Barcellona", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 723-772.
BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1999. "Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal", Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i XI), Barcelona, pp. 100-106.
BELTRÁN DE HEREDIA, J.; REVILLA, E., 2009. "Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 171-183.
BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 1999. "El conjunt episcopal de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 179-183.
BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino", Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, Ayuntamiento de Valencia, pp. 219-225.
BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "El primer Grupo Episcopal de Barcelona", Sedes Regiae (400-800), Barcelona, pp. 467-490.
BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone", Seminari di Archeologia Cristiana. 2003-2004. Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana. Rivista di archeologia cristiana, anno LXXX, Roma, pp. 137-158.
BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona", V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena, 16-19 d’abril 1998), pp. 135-144.
BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Arqueología y arquitectura de los siglos VI y VII en Barcelona: la reforma y monumentalización del grupo episcopal", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo, Alcalá de Henares, pp. 135-160.
DURAN I SANPERE, A., 1955. "La Barcelona romana aparece", Barcelona. Gaceta Municipal 1, Barcelona, pp. 12-15.
DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
GODOY, C., 1998. "El complejo episcopal de Barcino. Cuestiones sobre la función e identificación de los edificios", Madrider Mitteilungen 39, pp. 311-322.
GODOY, C.; GURT, J. M., 1998. "Un itinerario de peregrinaje para el culto martirial y veneración del agua bautismal en el complejo episcopal de Barcino", Madrider Mitteilungen 39, pp. 323-335.
GRANADOS GARCÍA, J. O., 1987. "La transformación de la Colonia Barcino. Reformas urbanas entre el siglo V y en el siglo XI", II Congreso de Arqueología Medieval II, Madrid, pp. 353-361.
MAROT, T., 1999. "La ciudad de Barcino durante los siglos V y VI: nuevas aportaciones sobre el circundante", Anejos Archivo Español de Arqueología, XX, Madrid, pp. 415-422.
MAYER, M.; RODÀ, I., 1998. "Visigodos y cristianos en Barcino. A propósito de la inscripción pintada del baptisterio", Acta XIII Congressus Internationalis Archeologiae Christianae (1994), Ciudad del Vaticano - Split, pp. 511-522.
RIU, E., 1982. "Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya", Acta Mediaevalia, 1, Universitat de Barcelona, Barcelona.
VERRIÉ, F.P., SOL, J.; ADROER, A.; RODÀ, I., 1973. "Actividades arqueológicas del Museu de Historia de la Ciudad en los últimos cinco años", XII Congreso Nacional de Arqueología (Jaén, 1971), Zaragoza, pp. 769-788.