Carta Arqueològica de Barcelona

Intervención: Palau Reial Major

 

Situación geográfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
5
Codi d'illa:
12196
Adreces:
Plaça Rei 7-9
Plaça Sant Iu 5-3
Carrer Tapineria 25-27
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431197,00000 | UTM Y: 4581747,00000

Descripción, imágenes y notas históricas

Nombre singular: Palau Reial Major

Resultats: Positius. Sense rebaix del subsòl

Descripció:

El Saló del Tinell que constituïa la sala de cerimònies de l’antic Palau Reial Major va ser construït entre 1359 i 1370 per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós al mestre d'obres Guillem Carbonell. Ubicat a la Plaça del Rei, el Saló formava part des del segle XVIII del convent de la Santa Clara, quan les monges el van convertir en església.
Després de la Guerra Civil (1936-1939), l’Ajuntament de Barcelona adquirí l’edifici, que ja no era utilitzat com a convent, i acordà que fossi estudiada l’estructura per si conservava d'altres més antigues.
L’edifici estava compost per una sola crugia paral•lela al carrer des de la placeta fins a mig carrer on hi havia una davallada cap a la Tapineria. Aquest carreró, suprimit en època relativament recent, no havia deixat altre rastre extern fora d’alguna desigualtat observada al mur de tanca.
Es va poder documentar l’antic paviment empedrat del carrer. L’edifici va ser construït al segle XII durant les diverses ampliacions del Palau Reial. A peu pla tenia unes arcades semicirculars unides a altres arcades que seguien la línia del Tinell i formaven l’angle d’un claustre del jardí del Palau Reial. Més tard, desaparegué el jardí, els arcs foren tapiats i els espais closos repartits interiorment en diversos compartiments que dissimularen totalment l’estructura primitiva.
El pis noble era una gran sala il•luminada per finestrals quadrangulars amb dues columnetes o mainells repartidors del pes de la llinda de tres escotadures semicirculars. Els contraforts conservats al costat del jardí i els que havien existit al carrer contrarestaven l’empenta dels arcs subsistents a la planta baixa i els que probablement existien a la sala de la planta noble, ara reconstruïts.
A mitjan segle XVI, la Reial Audiència va transformar molt les seves dependències. Aleshores desaparegueren les finestres coronelles, tant les que donaven al carrer com les que s’obrien al jardí interior, i foren substituïdes per altres finestres amb l’escut de la Generalitat de Catalunya posat a la llinda, dotades de festejadors a la part de dintre.
El Saló del Tinell presentava planta rectangular coberta amb un embigat, sostingut per sis grans arcs diafragmàtics de mig punt, que es recolzen sobre pilars prismàtics amb capitells esculpits. Transversalment als arcs hi havien unes estretes voltes de canó al costat dels murs laterals.
Entre els contraforts, que contrarestaven l'empenta dels arcs interiors, es poden veure finestres de diferents èpoques: les triforades, del segle XIII, o les rosasses, del XIV. La façana posterior, molt transformada, que donà al pati del Museu Marés era d’època romànica.
Les monges de Santa Clara ampliaren llur residència fins a la plaça de la Catedral; i encara edificaren alguns pisos superiors, així com suprimiren les finestres del segle XVI i unificaren les obertures en forma de balcons, els quals persistiren fins a l’any 1945. La restauració actual va comportar el restabliment dels finestrals del segle XVI, segons els testimonis materials que en restaven a la part interior dels murs.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Plaça del Rei

    El nom prové del fet que hi dóna al davant el palau reial dels comtes de Barcelona i la seva capella, anomenada de Santa Àgata. Data, almenys, del segle XIII. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de la Tapineria

    Hi eren establerts obradors de tapins, mena de sandàlies de suro folrat de cuir amb una coberta de roba, que usaven antigament les dones. Segons Roca i Comas (1922), el seu nom inicial fou xapins i xapiners el nom dels artesans que les elaboraven.


Cronología y tipología de los hallazgos

Patrimoni Immoble / Edifici administratiu / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Información técnica y legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
1945
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Urgència
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere
Motivació:
Condicionament de l'espai
Promotor/propietari:
Ajuntament de Barcelona

Documentación

Bibliografia:

  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • UDINA MARTORELL, F. , 1980. Cinquanta llargs anys d’arqueologia barcelonina (a través de l’actuació municipal), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 puntos de interés arqueológico geolocalizados y tipificados.
Todo aquello de interés arqueológico hallado en Barcelona.

Este obra está bajo una
Carta Arqueològica es un producto realizado por el Servei d'Arqueologia del Institut de Cultura de Barcelona Para más información podéis contactar con docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona