Descripció:

El Saló del Tinell que constituïa la sala de cerimònies de l’antic Palau Reial Major va ser construït entre 1359 i 1370 per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós al mestre d'obres Guillem Carbonell. Ubicat a la Plaça del Rei, el Saló formava part des del segle XVIII del convent de la Santa Clara, quan les monges el van convertir en església.
Després de la Guerra Civil (1936-1939), l’Ajuntament de Barcelona adquirí l’edifici, que ja no era utilitzat com a convent, i acordà que fossi estudiada l’estructura per si conservava d'altres més antigues.
L’edifici estava compost per una sola crugia paral•lela al carrer des de la placeta fins a mig carrer on hi havia una davallada cap a la Tapineria. Aquest carreró, suprimit en època relativament recent, no havia deixat altre rastre extern fora d’alguna desigualtat observada al mur de tanca.
Es va poder documentar l’antic paviment empedrat del carrer. L’edifici va ser construït al segle XII durant les diverses ampliacions del Palau Reial. A peu pla tenia unes arcades semicirculars unides a altres arcades que seguien la línia del Tinell i formaven l’angle d’un claustre del jardí del Palau Reial. Més tard, desaparegué el jardí, els arcs foren tapiats i els espais closos repartits interiorment en diversos compartiments que dissimularen totalment l’estructura primitiva.
El pis noble era una gran sala il•luminada per finestrals quadrangulars amb dues columnetes o mainells repartidors del pes de la llinda de tres escotadures semicirculars. Els contraforts conservats al costat del jardí i els que havien existit al carrer contrarestaven l’empenta dels arcs subsistents a la planta baixa i els que probablement existien a la sala de la planta noble, ara reconstruïts.
A mitjan segle XVI, la Reial Audiència va transformar molt les seves dependències. Aleshores desaparegueren les finestres coronelles, tant les que donaven al carrer com les que s’obrien al jardí interior, i foren substituïdes per altres finestres amb l’escut de la Generalitat de Catalunya posat a la llinda, dotades de festejadors a la part de dintre.
El Saló del Tinell presentava planta rectangular coberta amb un embigat, sostingut per sis grans arcs diafragmàtics de mig punt, que es recolzen sobre pilars prismàtics amb capitells esculpits. Transversalment als arcs hi havien unes estretes voltes de canó al costat dels murs laterals.
Entre els contraforts, que contrarestaven l'empenta dels arcs interiors, es poden veure finestres de diferents èpoques: les triforades, del segle XIII, o les rosasses, del XIV. La façana posterior, molt transformada, que donà al pati del Museu Marés era d’època romànica.
Les monges de Santa Clara ampliaren llur residència fins a la plaça de la Catedral; i encara edificaren alguns pisos superiors, així com suprimiren les finestres del segle XVI i unificaren les obertures en forma de balcons, els quals persistiren fins a l’any 1945. La restauració actual va comportar el restabliment dels finestrals del segle XVI, segons els testimonis materials que en restaven a la part interior dels murs.