Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
Aquesta intervenció va venir motivada per la construcció d’un edifici d’habitatges socials on estaven situades les piscines Folch i Torres construïdes i enderrocades als anys 1966 i 2004 respectivament. Aquesta actuació era conseqüència dels resultats positius obtinguts durant la intervenció al mateix solar durant el 2007 (Veure fitxa 024/07) en la qual es van practicar diversos sondejos a modus de prospecció. L’àrea d’actuació ocupava un espai de 3.800 m², i les tasques arqueològiques van consistir en el seguiment dels rebaixos del solar i l’excavació d’una rasa perimetral per la realització d’un mur guia.
D’aquesta manera es va poder establir una seqüència cronocultural de l’ocuapció del predi excavat. La fase més antiga s’ubicava dins de la prehistòria, concretament en el Neolític Antic Evolucionat. Aquest assentament humà estava representat per una àrea central o estructura d’hàbitat de morfologia pseudo ovalada i discontinua tan a nivell estratigràfic com orogràfic. L’espai intern presentava una estructura interna definida a partir d’elements com les estructures de combustió, retalls indeterminats i agrupacions de materials petris, i a la vegada per la distribució espacial de les restes materials (ceràmiques, industria lítica, materia orgánica…) El repertori ceràmic documentat en aquest nivell es va datar dins d’una fase epicardial corroborat amb datació radiocarbònica 5670-5750 ±40 BP, amb una calibració a dos sigmes de 4700 - 4500 BC. A aquest nivell es van relacionar també les estructures negatives o de sosteniment que apareixen al costat est i oest de la macro estructura. Es tractava d’una estructura de sosteniment i d’un posible forn.
Altres estructures documentades i coetànies a la estructura d’hàbitat van ser dos enterraments infantils, cinc sitges-fosses, dues estructures indeterminades/complementàries i dos fogars de funció variada (il•luminació, escalfament, cuinat,...). Es va poder realizar una datació radiocarbònica de l’esquelet infantil menor de 18 mesos, proporcionant com a resultat una datació de 5610-5720 ±40 BP, amb una calibració a dos sigmes de 4690-4460 BC.
La cabana i les estructures circumdants estaven amortitzades per un nivell d’abandonament de tot el context, en el que es documentaren ceràmiques, restes lítiques, làmines i ossos de fauna. En aquesta unitat es recuperaren fragments de vasos compostos amb carena, nanses de cinta, bigotis, cordons arquiformes, etc. Però cal destacar la localització d’una estructura d’enterrament al sector més al nord de l’estructura d’hàbitat, amb una datació radiocarbònica de 5520-5620 ±40 BP), amb una calibració a dos sigmes de 4530 - 4360 BC. Es tractava d’una estructura funerària tipus sepulcre en fossa del neolític mig, basat en una obertura/pou pseudo-el•líptic i un espai sepulcral ovalat i paral•lel al pou, amb rebaix tipus absis cap al nord.
La segona fase cronològica estava separada dels nivells prehistòrics per un estrat de deposició natural/coluvial que colmatava totes les estructures. Per damunt s’ubicava la segona fase d’ocupació antròpica caracteritzada per estrats relacionats amb l’explotació agraria del sòl, tenint en compte que la zona es reconeix com l’horta superior de Sant Pau, segons el cadastre. Les restes materials ubican aquesta fase entre els segles XV i XVII.
La darrera fase històrica documentada es situava als segles XIX, XX, i es trobava representada per diverses estructures, serveis, enderrocs i fonamentacions. En aquest espai es situaven les piscines Folch i Torres, construïdes l’any 1966 i enderrocades l’any 2004.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de les Carretes
El carrer és ja citat l'any 1383 en una escriptura, com a camí que va del monestir de Sant Pau al carrer del Pedró. Una ordenació de l'any 1583 estableix els arbitris que devien pagar els carros, carretes i corrues per transitar per la ciutat 'per raó que malmeten els empedrats'. El nom del carrer és, evidentment, d'origen popular, i molt antic.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Carrer de la Lleialtat
Li donà origen, l'any 1832, la construcció del convent de Sant Sever i Sant Carles Borromeu, conegut vulgarment com 'el Seminari' de sacerdots seculars, que fou interrompuda l'any 1835, es destinà l'edifici a presó, la qual va ser inaugurada l'any 1838.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
