Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Sant Pau del Camp

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
16
Codi d'illa:
6105
Adreces:
Carrer Sant Pau 99
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430558,00000 | UTM Y: 4580876,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Sant Pau del Camp

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta intervenció a l’antic monestir de Sant Pau del Camp venia motivada pel projecte de restauració del monument. Es van plantejar dues cales de sondeig per tal de conèixer la potència estratigràfica i les característiques de les estructures anteriors a la construcció del Convent. La cala 1 es va situar a la capçalera de l’església per la seva part exterior. Les seves dimensions eren de 2 m x 2 m. i es va arribar a la cota de les argiles damunt de les quals s’assenta l’absis central de la capçalera del temple. La cala 2 es va practicar a l’ala del claustre, a l’angle nord, i tenia com a objectiu localitzar antigues restes de l’església i poder documentar la fonamentació del claustre. Així, la cala exterior va permetre documentar enterraments de la necròpolis romana, ja localitzada en anteriors intervencions, la qual presentava una cronologia que anava des de l’època alt imperial fins època tardoromana. A la vegada, es va poder conèixer la morfologia de la banqueta de fonamentació de l’absis central de l’església. Amb la cala interior es va exhumar dos enterraments de cronologia imprecisa i restes anteriors a la construcció del monestir, en concret un paviment d’opus signinum que es va considerar que podria indicar l’existència d’una vila romana per la zona. D’època medieval, es va documentar la banqueta de fonamentació de la primera tomba dels Bell-lloc, datada al 1307, i dos paviments de morter de calç. També es va localitzar una cista reutilitzada com a ossera. Per últim, es va posar al descobert la refonamentació feta amb formigó del claustre fins a uns 80 cm de fondària.

També es va procedir a la lectura estructural del claustre que es va centrar en l’anàlisi de la constitució murària (paraments i morters) i la conseqüent interpretació edílica i històrica de cadascuna de les galeries. Aquest claustre s’aixecà en un àmbit físic delimitat en origen per unes estructures anteriors: la nau de l’església (galeria nord), el creuer de l’església (galeria est) i unes construccions indeterminades desaparegudes o totalment modificades del costat occidental del convent (galeria oest). El quart límit del claustre, el mur de tancament de la galeria sud, s’aixecà de vell nou tot seguint les traces i mesures determinades per les altres tres galeries. La data de construcció d’aquest claustre estaria al voltant de mitjans del segle XIII. Cap a la primeria del segle XIV es situà l’aixecament de la sala capitular i d’uns nous dormitoris del convent. Els primers canvis es van produir a inicis del segle XVII, concretament desprès de 1616 amb la unió amb el monestir de la Portella i la seva transformació en abadia. Va ser el moment d’arranjament de l’antiga casa del prior ubicada al costat oest del claustre. Això va suposar canvis en el parament de la paret de tancament, en el costat més meridional. No obstant, les modificacions més evidents es van efectuar entre els anys 1672 i 1711. En la primera data es va efectuar la partició del convent amb el Col•legi de la Congregació Claustral, el qual es va quedar amb el claustre i la capella del Sant Crist. Cap el 1710 – 1711 es va portar a terme l’enderroc de l’interior de la sala capitular i la seva transformació en una escala, així com modificacions a la casa de l’abat. D’aquest moment, es va considerar que era l’alçat del mur de tancament del claustre per sobre de l’actual coberta. També seria d’aquesta cronologia l’aixecament d’un nou pis amb nova galeria aprofitant l’antic terrat del vell claustre medieval. A la planta baixa, es construeix una porta nova d’accés al claustre en el mur oest, el qual es objecte de diferents remuntes. A la vegada, s’enderroca l’antiga escala del costat més septentrional de mur i es clausuren les seves portes. Finalment es va cegar la porta de comunicació de l’església amb el claustre i que es localitzava en el mur nord. Durant el segle XIX, el convent fou part d’un hospital per a tropes franceses (1808 – 1835); en 1820 es va dissoldre la comunitat i entre 1845 i 1890 el claustre va formar part d’una caserna militar. Entre 1896 – 1908 es va portar a terme diferents actuacions que van afectar a la seva fesomia. Aquestes actuacions es van engegar a conseqüència de ser declarat monument nacional l’any 1879. Així, es va procedir a l’enderroc del mur de tancament nord eliminant l’antiga porta de comunicació entre l’església i el claustre. Es va realitzar l’encintat de ciment Portland i es va treure l’encalat que s’havia aplicat durant el temps de la caserna. L’actuació més rellevant d’aquesta època va ser dins de la Sala Capitular, on és enderrocada l’escala del segle XVIII i es va construir una volta de creueria per tal de fer una capella nova. Fruit d’aquesta intervenció, a la galeria est es substituí el parament original del mur per carreus nous. Per últim, el claustre es mantingué sense gairebé modificacions fins l’any 1937, encara que la resta del convent patí diferents enderrocs. La restauració s’endegà desprès de la guerra civil, l’any 1946 i durà fins el 1948. En aquest moment es va excavà el pati del claustre per tal de consolidà els murs de les galeries, es desmuntaren i es tornaren a muntar parts dels contraforts i es fonamentà amb formigó la part interna dels pilars angulars. Les obres van continuar amb canvis de paviments i reconstruccions parcials. L’any 1948 es finalitzà la teulada i es procedeix a reinstal•lar les tombes que havien estat desplaçades a inicis del segle XX.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Ossera

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Monestir

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Hospital

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Fortí

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Conjunt històric
Data Declaració:
18-07-1879
Núm. BOE:
30-07-1879
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000025 - 00000
Comentari:
Església de Sant Pau del Camp.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Sant Pau del Camp

Actuacions:

Data:
15 de setembre - 10 d'octubre de 1997
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Anna Monleón i Esterli
Motivació:
Projecte de restauració del monument
Promotor/propietari:
Direcció General de Patrimoni Històric de la Generalitat de Catalunya

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona