Descripció:

Aquesta intervenció arqueològica a les obres de remodelació de l’Arxiu Administratiu Municipal es va centrar en un sector de l’edifici situat al carrer Baixada del Bisbe Caçador cantonada amb el carrer Sotstinent Navarro. En primer lloc, es va dur un seguiment del buidatge i adequació de l’interior de les tres torres de la muralla romana (torres 24, 25 i 26 de la numeració de Serra Ràfols) sobre les quals es sustenta l’arxiu. El desenrunament fou total en el cas de la torre 26 així com en el passadís que recorre la part superior del llenç existent entre les torres 25 i 26; en canvi, el buidatge de la torre 24 només es dugué a terme de forma parcial. Al fons de la torre 25 es va poder apreciar l’existència d’un mur anterior a la construcció de la muralla baix imperial, que transcorria en direcció nord-oest/ sud-est. Aquest mur presentava revestiment amb decoració pictòrica per una de les seves cares. Aquest element restava cobert pel caementum emprat per reblir la torre baix imperial. En un segon lloc, es va dur a terme una cala rectangular de 4,7 m. i 5 m. d’ample per 14 ,20 m. de llarg entre les torres 25 i 26. Amb aquesta cala es va poder establir una primera fase que corresponia al moment fundacional de la colònia de Barcino i estava representada pel parament intern de la muralla alt imperial que ocupava tot el sector SE de la cala. Es va documentar la rasa de fonamentació i una amplada de 1,5 m. Sembla ser, que al peu d’aquesta estructura es va poder documentar un espai anivellat que podria estar relacionat amb l'interuallum' primigeni. No obstant, aquest anivellament es trobava tallat per un gran retall de 2 m. de fondària, així com un pou amb les primeres pedres del brocal i farcit amb material del període juli-claudi marmorates, parets fines amb decoració d’escates de pinya i ceràmica vidrada romana..). Per damunt d’aquestes estructures, es va constatar que l’espai excavat es dividia en quatre àmbits rectangulars delimitats per un mur corregut paral•lel a la muralla i altres tres perpendiculars a la mateixa, amb una duplicació del mur perpendicular més proper a la Baixada del Bisbe Caçador que es va interpretar com a una subfase escassament documentada. Els dos àmbits situats a septentrió presentaven una unitat constructiva i funcional que mancava als dos restants. En les primeres els terres i parets presentaven recobriments en els que s’alternaven l’opus signinum i una capa de cendres, amb mitja canya allà on s’unien paviment i revestiment murari. En el mur que separava els dos àmbits es va localitzar sengles arquetes quadrangulars d’escassa alçada que es disposaven simètricament a una i altra banda del mur i es comunicaven mitjançant una perforació practicada a la part baixa. També es trobaven comunicats per un conducte existent al centre del mur mitjaner, dins del qual es va localitzar restes d’una canonada de plom. Això, va portar a interpretar aquest espai com una zona dedicada al procés d’elaboració de matèries líquides o en els que intervinguessin els líquids, que s’anirien refinant en transcórrer, successivament, de les arquetes als dipòsits majors i d’aquestos a alguna mena de dipòsit com el que semblava existir al nord de l’excavació.
Tanmateix, a l’altra banda de la paret paral•lela a la muralla es va trobar una claveguera que transcorria enganxada a aquest mur per començar a desviar-se cap al sud-oest en arribar a la partició entre el segon i tercer àmbit. Pel que fa als altres dos àmbits, poca cosa es va poder determinar de la seva funció. Tots dos presentaven paviments de terra piconada amb primeres lletades de calç al capdemunt i tan sols es va poder diferenciar algunes llars o llocs on es va realitzar foc puntualment. Es va considerar que es tractaria de zones d’emmagatzematge o zona de treball o residència. La darrera fase documentada, en època baix imperial, va suposar un canvi radical en quant a l’orientació urbanística. En primer lloc no s’aprofita cap de les estructures preexistents. Els murs transcorren en direcció nord-sud, travessant de forma transversal l’àrea del sondeig. D’aquesta fase es va documentar una estructura de planta rectangular i capçalera absidal,així com un mur paral•lel al més meridional que delimitaven aquell àmbit. Aquestes restes es van relacionar amb les trobades a la intervenció de 1991 a l’espai confrontat amb el magatzem on es desenvolupava la present campanya.
A part de l’excavació practicada es va portar a terme actuacions puntuals en altes indrets de l’edifici. En primer lloc, es va actuar al passadís existent entre l’àrea d’aquesta intervenció i l’espai excavat a la campanya anterior. Aquí es va posar al descobert un mosaic polícrom amb sanefa soguejada i motius cruciformes i esvàstics, que cobria el terra d’un corredor intern de la domus tardana. En segon lloc, en un celobert situat entre el cos nou de l’edifici i les dependències antigues de l’arxiu es va procedir a la neteja d’una cala feta per la constructora. En el fons d’aquesta cala es va localitzar les restes d’un paviment d’opus sectile i en una part d’un mosaic de les mateixes característiques anteriorment descrites.