Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La finca es localitzava al bell mig del districte de la Ciutat Vella, una de les zones amb més tradició històrica de Barcelona, que presenta evidències d'ocupació humana pràcticament des del període fundacional de la ciutat. A més, aquesta delimitava pels carrers de Santa Anna (nord); de Canuda (sud); del Portal de l'Àngel (oest) i de Bertrallans (est). Els orígens de l'edifici objecte d'estudi estaven directament relacionats amb l'annexió de dues finques independents, que havien conformat una mateixa entitat constructiva (propietat dels Grimosachs) i que degueren segregar-se en el decurs de la primera meitat del segle XVIII. En efecte, Ramon Artigas va adquirir unes cases situades a la cantonada entre els carrers de Canuda i de Bertrallans l'any 1741. Aleshores, aquest va iniciar les obres de reconstrucció de l'immoble, per una banda, i la unificació de les dues propietats en una mateixa entitat constructiva, per l'altra. Les fonts documentals administratives no són explícites pel que fa a la documentació de les reformes realitzades en la finca durant aquest període. L'any 1864 Antoni Pinós va atorgar contracte d'una part de l'edifici a favor de Francesc Batlle, qui va adequar part de l'immoble en casino. No es coneix els detalls de la reforma, ni el nom de l'arquitecte responsable de l'execució del projecte, i tal vegada es va remodelar els accessos, els nivells de forjats, el sistema de suport i la coberta, etc. Així doncs, seria versemblant que la configuració de la meitat septentrional de l'edifici i les plantes segona i tercera s'originessin a partir de la segona meitat del segle XIX. La línia de propietat de la família Fillol-Pinós va continuar amb Josep Pinós, responsable de les darreres reformes significatives de l'edifici. El 8 de gener de 1898 va sol·licitar permís per addicionar un pis en la segona crugia de la finca, sota la direcció de Ramon M. Riudor. Poc després, el 1912, Josep Pinós va promoure una altra reforma que va afectar als elements de ventilació i il·luminació de l'edifici. D'altra banda, la finca presentava cinc nivells d'alçat a la cantonada entre els carrers de Canuda i de Bertrallans (pb + 3p + at) i tres nivells al carrer Betrallans (pb + 2p).
La intervenció arqueològica desenvolupada al solar de l’edifici del carrer Canuda, 31 i Bertrellans, 2 tenia com a objectiu realitzar un control preventiu per a documentar la presència de restes arqueològiques. El control es va dur a terme durant les obres de fonamentació del nou edifici que van consistir en 24 sabates i 27 traves de 40 x 50 i 40 x 60 cm. Es va poder establir una seqüència cronocultural que anava des del segle XVI al segle XX. La primera fase, segle XVI – XVII, estava representada per dos pous de planta quadrada i una sitja. La segona fase, segle XVIII –XIX, es va definir a partir de les restes d’un fonament de mur, de diversos trams de murs, paviments, diversos pous de planta circular amb cúpula, pous de planta quadrada i una sitja. Totes aquestes restes estaven relacionades amb l’edifici enderrocat que datava d’aquesta cronologia. La tercera fase, ubicada al segle XIX , estava definida per elements relacionats amb reformes d’aquest edifici. Es tractava d’envans, paviments i pous. Per últim, a finals dels segle XIX i inicis del segle XX, es va situar la darrera fase constructiva caracteritzada també per la presència de fonaments de murs, paviments i diversos pous.
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/840
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona