Carta Arqueològica de Barcelona

Intervention: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

 

Geographical location

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Plaça Rei
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431223,00000 | UTM Y: 4581729,00000

Description, images and historical notes

Nom singular: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Les obres d’obertura de la Via Laietana, iniciades l’any 1908, van ocasionar l’enderroc de nombroses edificacions d’interès historicoartístic. La casa Padellàs, ubicada al núm. 25 del carrer Mercaders, va quedar afectada pel nou traçat urbà. L’edifici va poder ser recuperat i desmuntat pedra a pedra, l’any 1931 es procedí a la seva reedificació a la Plaça del Rei.
Davant la documentació arqueològica a la Casa Padellàs, Agustí Duran i Sanpere -director de l’Arxiu Històric de la Ciutat- continuà l’excavació iniciada a la finca del carrer Veguer núm. 4 cantonada amb Plaça del Rei núm. 11 a l’any 1931. A la plaça, la construcció d’una font d’estil neogòtic i la col•locació d’una columna del temple d’August dificultaven la documentació del subsòl. Els treballs arqueològics varen documentar un seguit de pous per a fondre les campanes de la Catedral de l’any 1849.
La primera estructura documentada corresponia a un paviment d’”opus signinum” sense límits precisos, la part conservada tenia com a mides màximes 3,18 m. de llargària per poc menys d’amplada. Els extrems d’aquest paviment eren a un metre de profunditat sota el nivell modern de la plaça i no foren trobades restes de murs que poguessin ésser indici dels límits originaris del paviment.
Sota el paviment aparegueren setze sepulcres amb diversa orientació, formats o bé per teules planes, a dues vessants, o bé per àmfores. Pertanyien a la primera tipologia onze sepulcres i quatre a la segona. Quedà a part un altre enterrament, amb un esquelet gairebé íntegre, voltat de fragments de “tegulae” i d’àmfores en un desordre complet. A tocar dels sepulcres hi havia molts fragments de teules planes, procedents, probablement, d’altres enterraments, destruïts per la remoció de les terres per part dels fonedors de campanes a la meitat del segle XIX.
La necròpolis semblava limitada per un angle de parets, una de les quals era sensiblement paral•lela al mur de la capella de Santa Àgata i així mateix, per tant, a la muralla romana que serveix de base a la capella. Al costat de la paret es documentà les bases de tres columnes, que s’interpretà com a restes d’un pòrtic anterior que ja fos destruït al temps de practicar-se les inhumacions. També, s’estipulà que aquestes parets constituïren el clos de la necròpolis el fet de no haver trobat cap altre sepulcre més enllà d’aquests límits i el paral•lelisme que els enterraments immediats a les dues parets de l’angle guardaven amb aquestes parets.
L’àmfora d’un dels sepulcres descansava sobre una lleugera capa de fusta carbonitzada formant creu amb l’àmfora, com si hagués estat part d’un baiard per a portar l’àmfora i que quedés enterrat juntament. Així mateix, un altre sepulcre de “tegulae” presentava, si bé no tan clarament, un llit de fusta consumida. Es desmuntaren els sepulcres, conservant-ne els elements, i alguns dels sepulcres foren reconstruïts al Museu d’Història de la Ciutat. No obstant aquest fet, restaren a l’emplaçament originari dos sepulcres com a testimonis del nivell de la necròpolis en relació amb l’estrat arqueològic inferior.
Seguint amb els treballs arqueològics, es documentaren dos dipòsits de planta quadrada amb la paret que correspon al carrer de la muralla construïda amb blocs ben escairats de pedra, ben disposats. L’interior era arrebossat i tenia els angles protegits pel cordó hidràulic. Per la vora superior d’un dels dipòsits corre una canalització formada per teules corbes posades directament damunt la terra que omplia el dipòsit. Prop dels dipòsits, un espai pavimentat amb lloses bastant regulats. En aquesta zona aparegué entre la terra un fragment de llosa de marbre amb part de les darreres línies d’una inscripció sepulcral dedicada per “C. Granius” i “Emilia”.
La interpretació d’Agustí Duran i Sanpere del jaciment excavat entre els anys 1931-1934, es basava en la de llur construcció, contemporània o poc posterior a l’edificació de la muralla, representada principalment pels dos dipòsits i els “dolia” i la d’un ulterior aprofitament de les runes confirmada per la presència dels elements del suposat pòrtic, que envaeix part del carrer de la muralla, i per la utilització dels dipòsits reomplerts.
L’estudi exhaustiu de les restes arqueològiques per part de l’arqueòloga Julia Beltrán de Heredia, que reinterpretà el subsòl de l’actual Plaça del Rei com a una indústria relacionada amb l’explotació de recursos marítims que a l’època romana es coneixien com a “cetaria”. La factoria es trobava a l’angle d’una “insula” i la seva façana donava a un “cardo minor” porticat. La instal•lació de peix ja funcionava al segle III dC., com ens indica el material arqueològic aparegut en algunes estructures. La instal•lació s’articulava al voltant d’un pati interior a l’aire lliure al qual donaven les diverses estances. Al pati es disposaven alineats, dos gran dipòsits destinats a la salaó del peix i una sèrie de piletes més petites que contenien la pasta del “garum”.
Els dipòsits, orientats al sud-est, estaven coberts per una teulada de “tegulae”, una espècie de cobert que es recolzava en uns pilars d’obra. La teulada protegia el contingut dels dipòsits de l’aigua de pluja i de l’exposició directa al sol, alhora que permetia la ventilació. Els dos grans dipòsits de salaó estaven disposats arran de terra i envoltats d’una petita plataforma o podi, des d’on els treballadors hi podien abocar amb facilitat la sal i el peix.
El pati interior estava pavimentat amb lloses i “opus signinum”, paviments que formen dos passadissos de circulació independents. Els seus pendents pronunciats facilitaven el trasllat de la sal i del peix i permetien l’evacuació ràpida de l’aigua de neteja fins a un embornal perfectament conservat.
La zona situada a l’oest del pati presentava un gran buit arqueològic, ja que gairebé no s’hi varen conservar estructures. Al sud-oest es situaven tres estances on es conservaven sis “dolia”. Una de les estances envaïa part del vial públic i ocupa l’espai comprès entre dos dels pilars de l’esmentat pòrtic d’ús públic del “cardo minor”. A l’interior, se situava un gran “dolium” que presentava d’un forat pel seu buidatge comunicat amb una claveguera en la qual encara es conservaven atrapades un munt d’escates, espines de peix i pues de garota.
Cal destacar la presència d’una sala allargada, comunicada amb el pati interior, on probablement s’espedaçava, es trossejava i rentava el peix. A l’interior d’aquesta sala es conserva una pica, amb un desguàs central, connectava directament a una claveguera, on segurament s’hi rentava el peix amb aigua dolça.
Al nord-oest hi ha una gran sala de planta rectangular que també comunicava amb el pati interior i que probablement estava destinada a emmagatzemar-hi el producte, “garum” i peix salat ja envasat, tot esperant-ne la comercialització.
Al segle VI dC., es va incloure un nou complex eclesiàstic a l’est, en la qual destaca una part de l’església episcopal de planta cruciforme amb un petit pòrtic a tocar del braç nord. Al cap de poc temps, aquesta primera església i el seu entorn van ser totalment reconstruïts, per bé que mantenint el més fonamental de l’organització precedent.
Cal destacar que totes dues construccions, la primera i la segona església, estan adossades a la paret nord-oest de les dues sales rectangulars que continuaven en ús i que es manté el traçat peculiar de la tanca de jardí, que mor a l’angle del braç nord de les dues esglésies successives. L’església cruciforme tenia un caràcter martirial, associat a una necròpolis. Els enterraments intramurs estaven reservats a una població particular. Al voltant de la capçalera de l’església cruciforme, van aparèixer les primeres sepultures. La zona de necròpolis es va desenvolupar en una àrea a celobert, limitada i tancada per una tàpia que correspon a l’antic jardí. Al nord-est, la tanca fou substituïda per un pòrtic monumental que mostra la importància de l’àrea funerària.
El cementiri va estar en ús durant poc temps: els enterraments indiquen un període comprès entre finals del segle VI dC. i un moment poc avançat de la primera meitat del segle VII dC., data que confirma la cronologia proposada per l’església amb la qual està vinculada. Només es coneixen 22 inhumacions individuals practicades en àmfores o amb una coberta de “tegulae” a doble vessant, per bé que el nombre d’enterraments que es va practicar degués ser lleugerament superior. Un nivell d’”opus signinum” segellava les tombes de la necròpolis; l’orientació de les tombes era atípica, no respon a la clàssica disposició est-oest, i els enterraments presenten un cert desordre difícil d’explicar.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Plaça del Rei

    El nom prové del fet que hi dóna al davant el palau reial dels comtes de Barcelona i la seva capella, anomenada de Santa Àgata. Data, almenys, del segle XIII. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.


Chronology and typology of the findings

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Cardo

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Technical and legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
1931
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
A. Duran i Sanpere - MHC
Motivació:
Obres de reubicació de la Casa Padellàs
Promotor/propietari:

Documentation

Bibliography:

  • ,
  • BALIL, A., 1959. "Arquitectura doméstica en la Barcelona romana", Oretania, Museo Arqueológico de Linares, Jaén.
  • BALIL, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
  • BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BECERO, J., 2005. "La ceràmica común del yacimiento de la plaza del Rey (siglos VI-VII): aportaciones al estudio de la ceràmica común tardoantigua de Barcelona", I Internacional Conference on Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the mediterranean: archeology and Archaeometry (2001), Barcelona, pp. 137-149.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2000. "Los restos arqueológicos de una "fullonica" y de una "tinctoria" en la colonia de "Barcino"", Complutum 11, Madrid, pp. 253-259.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "La topografia cristiana del quadrant nord-est de Barcino: el conjunt episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 155-158.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "Las producciones locales e importaciones de ceràmica común del yacimiento de la Plaza del Rei de Barcelona, entre la época visigoda y el período islámico. Siglos VI-VIII", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 68-89.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "Les élites locales et la formation du centre de pouvoir à Barcelone. Un exemple de continuité (IVe-XIIIe siècle)", Les cahiers de Saint-Michel de Cuixa XXXVI, Perpignan, pp. 151-168.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2006. "La Cetaria de Barcino. Una factoría de salazón del siglo III d.C. en el yacimiento de la Plaza del Rey de Barcelona", III Congreso Internacional de Estudios Históricos. el Mediterráneo: la cultura del mar y la sal (2004), Santa Pola (Alicante), pp. 187-193.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2006. "Los contextos altomedievales de la Plaza del Rei de Barcelona: la ceràmica de tradición carolingia (siglos IX)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 108-139.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2007. "Cetariae bajo imperiales en la costa catalana: el caso de Barcino", Cetariae. Salsa y salazones de pescado en occidente durante la antigüedad. Actas del Congreso Internacional (Cadiz 7-9 de noviembre), BAR International Series 1686, pp. 277-284.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Barcino durante la antigüedad tardía", Zona Arqueológica. Recópolis y la ciudad en la época visigoda 9, Museu Arqueológico Regional, Alcalá de Henares, pp. 274-291.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "De la ciutat tardoantiga a la ciutat medieval: Barcelona al segle XII", El romànic i la Mediterrània, Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180 (Catàleg d’Exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, pp. 39-45.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Inhumaciones "privilegiadas" intramuros durante la Antigüedad Tardía: el caso de Barcino", Anales de Arqueología Cordobesa 19, Universidad de Córdoba, Córdoba, pp. 231-260.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2009. "Arquitectura y sistemas de construcción en Barcino durante la antigüedad tardía. Materiales, técnicas y morteros: un fósil director en el yacimiento de la plaza del Rey", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 142-169.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2001. "Un museo de yacimiento bajo la plaza del Rei de Barcelona". Gestionando el cambio, el museo frente a los retos económicos y sociales, Actas de la conferencia general del ICMAH, Barcelona, pp. 87-90.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; NICOLAU, A., 2000. "La revalorización del patrimonio arqueológico de barcelona: El museo de historia de la ciudad" I congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos, Ciudad Arqueologia y Desarrollo, Alcalá de Henares, pp. 151-164.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nouvelles données sur le baptistère de Barcelone", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 771-820.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nuovi dati sui battisteri di Barcellona", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 723-772.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; JUAN-TRESSERRAS, J., 2000. "Nuevas aportaciones para el estudio de las "fullonicae" y tinctoriae" en el mundo romano. Resultados de las investigaciones arqueológicas y arqueométricas en las instalaciones de la colonia de "Barcino" (Barcelona, España)", Archéologie des textiles (des origines au ve siècles de notre ère), Actes du colloque de Lattes [1999], Monographies Instrumentum 14, Montagnac, pp. 241-246.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; LORÉS, I., 2005. "La catedral romànica de Barcelona: revisió de les dades arqueològiques i de l’escultura", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 100-117.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1999. "Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal", Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i XI), Barcelona, pp. 100-106.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; REVILLA, E., 2009. "Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 171-183.
  • BERNI, P.; CARRERAS, C. , 2009. Les marques d’àmfores importades o d’altres àrees de la Tarraconense” Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Ed. Carrera, C.&Guitart, J. IEC,ICAT, Barcelona, pp. 45-62
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 1999. "El conjunt episcopal de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 179-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino", Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, Ayuntamiento de Valencia, pp. 219-225.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "El primer Grupo Episcopal de Barcelona", Sedes Regiae (400-800), Barcelona, pp. 467-490.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone", Seminari di Archeologia Cristiana. 2003-2004. Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana. Rivista di archeologia cristiana, anno LXXX, Roma, pp. 137-158.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona", V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena, 16-19 d’abril 1998), pp. 135-144.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Arqueología y arquitectura de los siglos VI y VII en Barcelona: la reforma y monumentalización del grupo episcopal", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo, Alcalá de Henares, pp. 135-160.
  • BUXEDA, J.; CAU, M. A., 2005. "Caracterització arqueomètrica de les ceràmiques tardanes de la Plaça del Rei de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 90-99.
  • BUXEDA, J.; CAU. M. A., 2006. "Caracterització arqueomètrica de les ceràmiques espatulades de la Plaça del Rei de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 140-151.
  • DURAN I SANPERE, A., 1943. "Vestigios de la Barcelona romana en la Plaza del Rey", Ampurias V, Barcelona, pp. 53-77.
  • DURAN I SANPERE, A., 1955. "La Barcelona romana aparece", Barcelona. Gaceta Municipal 1, Barcelona, pp. 12-15.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • FLORENSA FERRER, A. , 1962. Conservación y restauración de monumentos históricos (1927-1946 – 1947-1953 – 1954-1962), Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • FLORENSA, A., 1963. "¿Se inició en Barcelona una catedral entre la romànica y la gótica?", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, IV, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 105-106.
  • GODOY, C., 1998. "El complejo episcopal de Barcino. Cuestiones sobre la función e identificación de los edificios", Madrider Mitteilungen 39, pp. 311-322.
  • GODOY, C.; GURT, J. M., 1998. "Un itinerario de peregrinaje para el culto martirial y veneración del agua bautismal en el complejo episcopal de Barcino", Madrider Mitteilungen 39, pp. 323-335.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1987. "La transformación de la Colonia Barcino. Reformas urbanas entre el siglo V y en el siglo XI", II Congreso de Arqueología Medieval II, Madrid, pp. 353-361.
  • GRANADOS, J.O. , 1976. “Estudios de arqueologia romana barcelonesa: la puerta decumana o del noroeste” Pyrenae, 12, p. 157-171
  • GRANADOS, O.; RIERA, S.; MIRÓ, C.; PUIG, F., 1995.Guia de la Barcelona romana i alt-medieval. ICUB. Ajuntament de Barcelona.
  • JÁRREGA, R., 2005. "Ánforas tardorromanas halladas en las recientes excavaciones estratigráficas efectuadas en el subsuelo de la plaza del Rey de Barcelona", I Internacional Conference on Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the mediterranean: archeology and Archaeometry (2001), Barcelona, pp. 151-163.
  • JÁRREGA, R., 2005. "Los contextos cerámicos tardoantiguos del Grupo Episcopal de Barcino", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo (2000), Alcalá de Henares, pp. 231-251.
  • LORENÇO, P.; ROCA, A.; ALVES, E., 2000. "Propostes para a superestructura da igreja visigótica na praça de Rei (Barcelona)", Actas encuentro nacional sobre conservación y rehabilitación de estructuras del Grupo Portugés de Inginieria de estructuras (REPAR 2000), Lisboa, pp. 437-446.
  • MAROT, T., 1999. "La ciudad de Barcino durante los siglos V y VI: nuevas aportaciones sobre el circundante", Anejos Archivo Español de Arqueología, XX, Madrid, pp. 415-422.
  • MAYER, M.; RODÀ, I., 1998. "Visigodos y cristianos en Barcino. A propósito de la inscripción pintada del baptisterio", Acta XIII Congressus Internationalis Archeologiae Christianae (1994), Ciudad del Vaticano - Split, pp. 511-522.
  • MIRÓ, C.; PUIG, F., 2000. "Edificios termales públicos y privados en Barcino", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 171-178.
  • PASCUAL GUASCH, R., 1963. "Las ánforas de la Plaza del Rey", Ampurias XXV, pp. 224-234.
  • PERICOT GARCÍA, L.; CASTILLO, A del.; AINAUD, J.; VICENS, J., 1962. Barcelona a través de los tiempos, Mercedes, Barcelona.
  • VERRIÉ, F.P., SOL, J.; ADROER, A.; RODÀ, I., 1973. "Actividades arqueológicas del Museu de Historia de la Ciudad en los últimos cinco años", XII Congreso Nacional de Arqueología (Jaén, 1971), Zaragoza, pp. 769-788.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
Whatever found in Barcelona of archaeological interest.

Creative Commons License
Carta Arqueològica is a product made by the Servei d'Arqueologia of Institut de Cultura de Barcelona To get further information, you can contact the docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona