Pend: prop_33: Positius. Sense rebaix del subsòl
Les primeres referències documentals sobre la finca daten del segle XIV, i versen sobre els tenidors dels béns seents del senyor. El 1373, en les clàusules testamentàries de Bonanata, filla de Gerald d'Ariela i esposa de Bernat Vives, s'esmentava la fundació a la Seu de Barcelona del benefici Quart sota la invocació del Corpus Christi. Aquest benefici rebia un cens per les parcel·les del carrer Carme, 26 i 28. La manca de capbreus de senyories i rendes impedeix conèixer l'entitat física de la propietat de Bonanata Vives. A més, no hi ha constància de l'emplaçament de cap edifici fins a principis del segle XVI. Aleshores, la propietat estava formada per quatre parts o designes diferents: unes cases, una caseta (abans “cotxeria”), un pati i un hort. Aquestes van ser adquirides pel cavaller Manuel de Santjoan l'any 1671. Poc després, el 1723, Josep Ferrer, marit de Maria de Santjoan, va vendre les cases a Josep Anton Cruells (propietari de la finca veïna). Aquest va endegar les obres de reformes així com la segregació de les propietats. En efecte, Cruells va sol·licitar permís per a reformar i reedificar les finques l'any 1869, mitjançant les traces de l'arquitecte Francesc Batlle i Felip. Tanmateix, les obres de rehabilitació van perdurar fins el 1871.
Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 01/01/1865
Carrer del Carme
Pel convent del Carme, on estaven establerts, ja d'abans de l'any 1294, els religiosos de l'orde de la Verge del Mont Carmel (carmelites calçats). En l'edifici, després de l'exclaustració, s'hi establí la Universitat Literària.
Pend: No_attach_documentation
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/834
Pend: resume_project1
Pend: resume_project2