Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Les obres d’obertura de la Via Laietana, iniciades l’any 1908, van ocasionar l’enderrocament de nombroses edificacions d’interès historicoartístic. La casa Padellàs, ubicada al núm. 25 del carrer Mercaders, va quedar afectada pel nou traçat urbà. L’edifici va poder ser recuperat i desmuntat pedra a pedra, l’any 1931 es procedí a la seva reedificació a la Plaça del Rei.
Abans de la fonamentació de la Casa Padellàs, Agustí Duran i Sanpere (Arxiu Històric de la Ciutat) demanava autorització per excavar el subsòl, però li va ser denegat. La troballa d’una àmfora faria que es revoqués la negativa i s’iniciés l’excavació sistemàtica del subsòl Padellàs, desfent els murs de formigó ja realitzats i intentant reparar els danys produïts.
En quant, a les restes arqueològiques localitzades destacà per primera vegada el parament interior d’un sector del mur romà. A més, es posà al descobert un sector de la cara interior de la muralla, una part de l’”interuallum” o carrer de circumval•lació interior de la ciutat, amb les clavegueres corresponents, i les diverses dependències. Aquestes restes arqueològiques varen ser interpretades com una “domus”. Es recolliren nombrosos pesos de telers, espàtules, agulles i agulles de cap i eines de tocador.
A més, es documentà part del que devia constituir una construcció termal, de la que ens resta la piscina “natatio” del “frigidarium” i la zona de desguàs. L’existència de dipòsits i la posterior construcció d’unes termes en el sector, de les que només resta la piscina del “frigidarium”, va donar a Agustí Duran i Sanpere a pensar en una “casa de baños”, considerant coetàniament les restes del conjunt termal amb els dipòsits de les instal•lacions prèvies industrials.
L’estudi exhaustiu de les restes arqueològiques per part de l’arqueòloga Julia Beltrán de Heredia, reinterpretà com una instal•lació especialitzada denominada “fullonica”. El tenyit de teles, cintes o peces de roba usades es duia a terme a les tintoreries (“tinctoriae”). L’entrada als tallers es feia des del vial que anava resseguint la muralla, l’antic “interuallum”. Al tram de carrer situat al davant de les dues instal•lacions s’hi abocaven els rebuigs dels tallers i tota mena de residus, segurament producte de la neteja de piques i recipients. En aquest abocador s’han pogut localitzar diversos nivells que contenien tints, plantes i restes minerals, productes que es feien servir per tenyir i rentar roba. La datació de les dues instal•lacions es pot fixar al segle II dC. Els dos tallers dedicats a la neteja i tenyiment de roba es localitzen pròxims a la porta d’entrada a la ciutat que enllaçava amb el “cardo maximus” La “insula” presentava façana al “interuallum” on es situen ambdues entrades independents i contigües a les dues instal•lacions. S’han conservat els sistemes d’evacuació de les instal•lacions que abocaven les aigües residuals a tres clavegueres que anaven fora la ciutat. Dues d’aquestes confluïen per a anar a trobar la claveguera principal que discorre al llarg del “cardo minor”. Els dos tallers contigus i segurament relacionats varen utilitzar com a abocador el vial públic, l’antic “interuallum”, que al segle II dC. havia perdut la seva primitiva funció.
Al sud-oest, es documentà l’existència d’una piscina del “frigidarium” d’unes termes que es construí en aquest sector a l’antiguitat tardana (segles V-VI). D’aquest edifici termal, només s’ha conservat parcialment estructures corresponents a dos, o possiblement tres, àmbits, un dels quals correspon a la piscina. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular amb escales d’accés en una dels costat. Es pot documentar el sistema de clavegueram en direcció a l’”interuallum” i a l’exterior de la ciutat. Semblaria que la seva interpretació es deu a una “natatio” del bloc fred d’un edifici termal. Al costat de la piscina hi ha altres murs que semblen definir dues sales, de les quals es desconeix els seus límits posteriors. La sala més septentrional ocupa parcialment el “cardo minor” i presenta algunes dificultats de relació constructiva amb la resta de l’edifici termal.
Sota la direcció de l’arquitecte municipal Joaquim Vilaseca, es fonamentà la casa Padellàs sobre pilars aixecats en els indrets més adients per a la visibilitat de l’àmbit excavat.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980
Plaça del Rei
El nom prové del fet que hi dóna al davant el palau reial dels comtes de Barcelona i la seva capella, anomenada de Santa Àgata. Data, almenys, del segle XIII. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de la Tapineria
Hi eren establerts obradors de tapins, mena de sandàlies de suro folrat de cuir amb una coberta de roba, que usaven antigament les dones. Segons Roca i Comas (1922), el seu nom inicial fou xapins i xapiners el nom dels artesans que les elaboraven.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 03/02/1955
Carrer del Veguer
A l'edat mitjana, autoritat delegada de la Corona, amb jurisdicció governativa, administrativa i judicial.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/833
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
