Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
8
Codi d'illa:
1219
Adreces:
Plaça Rei 11
Carrer Veguer 4
Carrer Tapineria 5-19
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431248,00000 | UTM Y: 4581707,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Les obres d’obertura de la Via Laietana, iniciades l’any 1908, van ocasionar l’enderrocament de nombroses edificacions d’interès historicoartístic. La casa Padellàs, ubicada al núm. 25 del carrer Mercaders, va quedar afectada pel nou traçat urbà. L’edifici va poder ser recuperat i desmuntat pedra a pedra, l’any 1931 es procedí a la seva reedificació a la Plaça del Rei.
Abans de la fonamentació de la Casa Padellàs, Agustí Duran i Sanpere (Arxiu Històric de la Ciutat) demanava autorització per excavar el subsòl, però li va ser denegat. La troballa d’una àmfora faria que es revoqués la negativa i s’iniciés l’excavació sistemàtica del subsòl Padellàs, desfent els murs de formigó ja realitzats i intentant reparar els danys produïts.
En quant, a les restes arqueològiques localitzades destacà per primera vegada el parament interior d’un sector del mur romà. A més, es posà al descobert un sector de la cara interior de la muralla, una part de l’”interuallum” o carrer de circumval•lació interior de la ciutat, amb les clavegueres corresponents, i les diverses dependències. Aquestes restes arqueològiques varen ser interpretades com una “domus”. Es recolliren nombrosos pesos de telers, espàtules, agulles i agulles de cap i eines de tocador.
A més, es documentà part del que devia constituir una construcció termal, de la que ens resta la piscina “natatio” del “frigidarium” i la zona de desguàs. L’existència de dipòsits i la posterior construcció d’unes termes en el sector, de les que només resta la piscina del “frigidarium”, va donar a Agustí Duran i Sanpere a pensar en una “casa de baños”, considerant coetàniament les restes del conjunt termal amb els dipòsits de les instal•lacions prèvies industrials.
L’estudi exhaustiu de les restes arqueològiques per part de l’arqueòloga Julia Beltrán de Heredia, reinterpretà com una instal•lació especialitzada denominada “fullonica”. El tenyit de teles, cintes o peces de roba usades es duia a terme a les tintoreries (“tinctoriae”). L’entrada als tallers es feia des del vial que anava resseguint la muralla, l’antic “interuallum”. Al tram de carrer situat al davant de les dues instal•lacions s’hi abocaven els rebuigs dels tallers i tota mena de residus, segurament producte de la neteja de piques i recipients. En aquest abocador s’han pogut localitzar diversos nivells que contenien tints, plantes i restes minerals, productes que es feien servir per tenyir i rentar roba. La datació de les dues instal•lacions es pot fixar al segle II dC. Els dos tallers dedicats a la neteja i tenyiment de roba es localitzen pròxims a la porta d’entrada a la ciutat que enllaçava amb el “cardo maximus” La “insula” presentava façana al “interuallum” on es situen ambdues entrades independents i contigües a les dues instal•lacions. S’han conservat els sistemes d’evacuació de les instal•lacions que abocaven les aigües residuals a tres clavegueres que anaven fora la ciutat. Dues d’aquestes confluïen per a anar a trobar la claveguera principal que discorre al llarg del “cardo minor”. Els dos tallers contigus i segurament relacionats varen utilitzar com a abocador el vial públic, l’antic “interuallum”, que al segle II dC. havia perdut la seva primitiva funció.
Al sud-oest, es documentà l’existència d’una piscina del “frigidarium” d’unes termes que es construí en aquest sector a l’antiguitat tardana (segles V-VI). D’aquest edifici termal, només s’ha conservat parcialment estructures corresponents a dos, o possiblement tres, àmbits, un dels quals correspon a la piscina. Es tracta d’una construcció de planta quadrangular amb escales d’accés en una dels costat. Es pot documentar el sistema de clavegueram en direcció a l’”interuallum” i a l’exterior de la ciutat. Semblaria que la seva interpretació es deu a una “natatio” del bloc fred d’un edifici termal. Al costat de la piscina hi ha altres murs que semblen definir dues sales, de les quals es desconeix els seus límits posteriors. La sala més septentrional ocupa parcialment el “cardo minor” i presenta algunes dificultats de relació constructiva amb la resta de l’edifici termal.
Sota la direcció de l’arquitecte municipal Joaquim Vilaseca, es fonamentà la casa Padellàs sobre pilars aixecats en els indrets més adients per a la visibilitat de l’àmbit excavat.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Plaça del Rei

    El nom prové del fet que hi dóna al davant el palau reial dels comtes de Barcelona i la seva capella, anomenada de Santa Àgata. Data, almenys, del segle XIII. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    Carrer de la Tapineria

    Hi eren establerts obradors de tapins, mena de sandàlies de suro folrat de cuir amb una coberta de roba, que usaven antigament les dones. Segons Roca i Comas (1922), el seu nom inicial fou xapins i xapiners el nom dels artesans que les elaboraven.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 03/02/1955

    Carrer del Veguer

    A l'edat mitjana, autoritat delegada de la Corona, amb jurisdicció governativa, administrativa i judicial.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Espai de circulació

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Cardo

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Taller

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Desconeguda

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Termes

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
1931
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
A. Duran i Sanpere - MHC
Motivació:
Obres de reubicació de la Casa Padellàs
Promotor/propietari:

Documentació

Bibliografia:

  • BALIL, A., 1959. "Arquitectura doméstica en la Barcelona romana", Oretania, Museo Arqueológico de Linares, Jaén.
  • BALIL, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
  • BARRAL ALTET, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut de Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BECERO, J., 2005. "La ceràmica común del yacimiento de la plaza del Rey (siglos VI-VII): aportaciones al estudio de la ceràmica común tardoantigua de Barcelona", I Internacional Conference on Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the mediterranean: archeology and Archaeometry (2001), Barcelona, pp. 137-149.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (dir.), 2001. De Barcino a Barcinona. Les restes arqueològiques de la Plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2000. "Los restos arqueológicos de una "fullonica" y de una "tinctoria" en la colonia de "Barcino"", Complutum 11, Madrid, pp. 253-259.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "La topografia cristiana del quadrant nord-est de Barcino: el conjunt episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 155-158.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "Las producciones locales e importaciones de ceràmica común del yacimiento de la Plaza del Rei de Barcelona, entre la época visigoda y el período islámico. Siglos VI-VIII", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 68-89.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2005. "Les élites locales et la formation du centre de pouvoir à Barcelone. Un exemple de continuité (IVe-XIIIe siècle)", Les cahiers de Saint-Michel de Cuixa XXXVI, Perpignan, pp. 151-168.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2006. "La Cetaria de Barcino. Una factoría de salazón del siglo III d.C. en el yacimiento de la Plaza del Rey de Barcelona", III Congreso Internacional de Estudios Históricos. el Mediterráneo: la cultura del mar y la sal (2004), Santa Pola (Alicante), pp. 187-193.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2006. "Los contextos altomedievales de la Plaza del Rei de Barcelona: la ceràmica de tradición carolingia (siglos IX)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 108-139.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2007. "Cetariae bajo imperiales en la costa catalana: el caso de Barcino", Cetariae. Salsa y salazones de pescado en occidente durante la antigüedad. Actas del Congreso Internacional (Cadiz 7-9 de noviembre), BAR International Series 1686, pp. 277-284.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Barcino durante la antigüedad tardía", Zona Arqueológica. Recópolis y la ciudad en la época visigoda 9, Museu Arqueológico Regional, Alcalá de Henares, pp. 274-291.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "De la ciutat tardoantiga a la ciutat medieval: Barcelona al segle XII", El romànic i la Mediterrània, Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180 (Catàleg d’Exposició), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, pp. 39-45.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2008. "Inhumaciones "privilegiadas" intramuros durante la Antigüedad Tardía: el caso de Barcino", Anales de Arqueología Cordobesa 19, Universidad de Córdoba, Córdoba, pp. 231-260.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2009. "Arquitectura y sistemas de construcción en Barcino durante la antigüedad tardía. Materiales, técnicas y morteros: un fósil director en el yacimiento de la plaza del Rey", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 142-169.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nouvelles données sur le baptistère de Barcelone", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 771-820.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BONNET, Ch., 2007. "Nuovi dati sui battisteri di Barcellona", Convegno Internazionale: Tempi e dinamiche della cristianizzazione tra Liguria di Ponente e Provenza (2006), Albenga, pp. 723-772.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; COMAS, M.; GURRI, E.; JUAN, J., 2006. "Noves aportacions sobre la producció de vi a la Laietània romana: instal·lacions vinícoles i anàlisis de residus", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 93-107.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; JUAN-TRESSERRAS, J., 2000. "Nuevas aportaciones para el estudio de las "fullonicae" y tinctoriae" en el mundo romano. Resultados de las investigaciones arqueológicas y arqueométricas en las instalaciones de la colonia de "Barcino" (Barcelona, España)", Archéologie des textiles (des origines au ve siècles de notre ère), Actes du colloque de Lattes [1999], Monographies Instrumentum 14, Montagnac, pp. 241-246.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; LORÉS, I., 2005. "La catedral romànica de Barcelona: revisió de les dades arqueològiques i de l’escultura", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 100-117.
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; NICOLAU, A., 1999. "Topografia dels espais de poder a l’època carolíngia. El conjunt episcopal i la residència comtal", Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i XI), Barcelona, pp. 100-106.
  • ,
  • BELTRÁN DE HEREDIA, J.; REVILLA, E., 2009. "Metrologia i modulació dels edificis del segle VI del grup episcopal de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 05, MUHBA, Barcelona, pp. 171-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 1999. "El conjunt episcopal de Barcino", Catalunya Romànica. Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tararconense mediterrània entre els segle IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 179-183.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Cristianismo y espacio urbano en la antigüedad tardía. El ejemplo de Barcino", Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, Ayuntamiento de Valencia, pp. 219-225.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "El primer Grupo Episcopal de Barcelona", Sedes Regiae (400-800), Barcelona, pp. 467-490.
  • BONNET, Ch., BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone", Seminari di Archeologia Cristiana. 2003-2004. Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana. Rivista di archeologia cristiana, anno LXXX, Roma, pp. 137-158.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2000. "Nuevas intervenciones arqueológicas en el Museo de Historia de la Ciudad: una iglesia de época visigótica en el grupo episcopal de Barcelona", V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena, 16-19 d’abril 1998), pp. 135-144.
  • BONNET, Ch.; BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2004. "Arqueología y arquitectura de los siglos VI y VII en Barcelona: la reforma y monumentalización del grupo episcopal", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo, Alcalá de Henares, pp. 135-160.
  • BUXEDA, J.; CAU, M. A., 2005. "Caracterització arqueomètrica de les ceràmiques tardanes de la Plaça del Rei de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 90-99.
  • BUXEDA, J.; CAU. M. A., 2006. "Caracterització arqueomètrica de les ceràmiques espatulades de la Plaça del Rei de Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 140-151.
  • DURAN I SANPERE, A., 1943. "Vestigios de la Barcelona romana en la Plaza del Rey", Ampurias V, Barcelona, pp. 53-77.
  • DURAN I SANPERE, A., 1955. "La Barcelona romana aparece", Barcelona. Gaceta Municipal 1, Barcelona, pp. 12-15.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • FLORENSA, A., 1963. "¿Se inició en Barcelona una catedral entre la romànica y la gótica?", Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, IV, Ajuntament de Barcelona - Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona, pp. 105-106.
  • GODOY, C., 1998. "El complejo episcopal de Barcino. Cuestiones sobre la función e identificación de los edificios", Madrider Mitteilungen 39, pp. 311-322.
  • GODOY, C.; GURT, J. M., 1998. "Un itinerario de peregrinaje para el culto martirial y veneración del agua bautismal en el complejo episcopal de Barcino", Madrider Mitteilungen 39, pp. 323-335.
  • GRANADOS GARCÍA, J. O., 1987. "La transformación de la Colonia Barcino. Reformas urbanas entre el siglo V y en el siglo XI", II Congreso de Arqueología Medieval II, Madrid, pp. 353-361.
  • JÁRREGA, R., 2005. "Ánforas tardorromanas halladas en las recientes excavaciones estratigráficas efectuadas en el subsuelo de la plaza del Rey de Barcelona", I Internacional Conference on Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the mediterranean: archeology and Archaeometry (2001), Barcelona, pp. 151-163.
  • JÁRREGA, R., 2005. "Los contextos cerámicos tardoantiguos del Grupo Episcopal de Barcino", V Congreso Internacional Hispania en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en Hispania y su contexto mediterráneo (2000), Alcalá de Henares, pp. 231-251.
  • LORENÇO, P.; ROCA, A.; ALVES, E., 2000. "Propostes para a superestructura da igreja visigótica na praça de Rei (Barcelona)", Actas encuentro nacional sobre conservación y rehabilitación de estructuras del Grupo Portugés de Inginieria de estructuras (REPAR 2000), Lisboa, pp. 437-446.
  • MAROT, T., 1999. "La ciudad de Barcino durante los siglos V y VI: nuevas aportaciones sobre el circundante", Anejos Archivo Español de Arqueología, XX, Madrid, pp. 415-422.
  • MAYER, M.; RODÀ, I., 1998. "Visigodos y cristianos en Barcino. A propósito de la inscripción pintada del baptisterio", Acta XIII Congressus Internationalis Archeologiae Christianae (1994), Ciudad del Vaticano - Split, pp. 511-522.
  • MIRÓ, C.; PUIG, F., 2000. "Edificios termales públicos y privados en Barcino", Termas Romanas en el Occidente del Imperio: II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón, VTP Editorial, Gijón, pp. 171-178.
  • PASCUAL GUASCH, R., 1963. "Las ánforas de la Plaza del Rey", Ampurias XXV, pp. 224-234.
  • PERICOT GARCÍA, L.; CASTILLO, A del.; AINAUD, J.; VICENS, J., 1962. Barcelona a través de los tiempos, Mercedes, Barcelona.
  • VERRIÉ, F.P., SOL, J.; ADROER, A.; RODÀ, I., 1973. "Actividades arqueológicas del Museu de Historia de la Ciudad en los últimos cinco años", XII Congreso Nacional de Arqueología (Jaén, 1971), Zaragoza, pp. 769-788.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; NICOLAU, A., 2000. "La revalorización del patrimonio arqueológico de barcelona: El museo de historia de la ciudad" I congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos, Ciudad Arqueologia y Desarrollo, Alcalá de Henares, pp. 151-164.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2001. "Un museo de yacimiento bajo la plaza del Rei de Barcelona". Gestionando el cambio, el museo frente a los retos económicos y sociales, Actas de la conferencia general del ICMAH, Barcelona, pp. 87-90.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona