Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Santa Agata

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
7
Codi d'illa:
1219
Adreces:
Plaça Rei
Plaça Ramon Berenguer el Gran
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431228,00000 | UTM Y: 4581745,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Santa Agata

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Aquesta intervenció, realitzada a la capella de Santa Àgata, es va plantejar com a estudi previ a la restauració de l’espai interior del temple. Les cales practicades amb anterioritat en el subsòl del temple per Eduard Riu (1989) van evidenciar la necessitat de desenvolupar una excavació extensiva abans d’iniciar la restauració per tal de comprovar, entre altres coses, les variacions de cotes de paviments, reformes que això comportés, etapes constructives de la Capella, evolució de l’espai... L’actuació es va dividir en cinc àmbits diferenciats. El primer àmbit estava conformat per l’absis i aquí l’excavació va ser exhaustiva fins arribar a la volta gòtica construïda entre les torres romanes 14 i 15, les quals es va aprofitar com a fonament de la capella. En aquest nivell, es van realitzar dues cales puntuals per tal de poder documentar com estava feta la volta, rebliment, morter... i per tal d’aconseguir diferenciar o documentar la línia d’unió entre les dues muralles romanes. L’àmbit II el definia la capella de la Reina o de Sant Nicolau, construïda amb certa posterioritat a l’edifici, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós (1338-1387). Aquí es va buidar tota l’àrea fins arribar a l’estrat que segellava la volta volada, que configurava la fonamentació, i el seu rebliment. Desprès es va practicar un sondeig (1,40 x 2,60 m.) entre la clau i els pilars de la volta per documentar la construcció i datació de la volta. L’àmbit III estava definit pel Baptisteri o Capella de Sant Bartomeu, el qual també es va construir amb posterioritat a la capella. Aquí també es va exhaurir tota la superfície fins arribar a la volta que feia de fonament de la capella. L’àmbit IV corresponia a la nau longitudinal i la transversal del temple. En aquest cas, es va excavar fins arribar a estructures massisses, com les muralles, voltes i es van realitzar un seguit de cales puntuals amb objectius concrets. Es tractava de contrastar la possible existència d’altres paviments com es va indicar a les prospeccions anteriors; documentar l’enlluït que havia aparegut a l’absis, el qual indicava un nivell diferent a l’actual; comprovar quines estructures eren gòtiques o si hi havia restes d’un possible temple romànic; identificar les restes de les muralles romanes i de construccions posteriors a la capella. El darrer àmbit, el V, es trobava a la part exterior, a la coberta de l’absis. En aquesta zona es va practicar una cala en l’angle sud de la coberta de 2,30 x 3,40 m. Els resultats van ser decebedors, ja que tot havia estat refet i transformat sense deixar cap resta, per la qual cosa es va abandonar la zona. Amb els resultats obtinguts de l’actuació es va poder establir 6 fases evolutives. La primera fase d’època Alt Imperial estava representada per la façana externa de la muralla de Barcino. Aquesta va aparèixer al llarg de tot l’espai ocupat pel temple, nau i absis a la cota més baixa. El mur estava construït amb dos paraments externs de carreus, molts d’ells reaprofitats, lligats amb morter i al mig un rebliment de terra, morter i sobretot pedra. Les parts descansaven damunt d’una banqueta. Es van practicar dos sondejos (2 i 4) per tal de separar les dues muralles i no va ser possible donat que el rebliment d’ambdues era molt homogeni. La fase II estava representada pel segon recinte romà, el del segle IV–V. Durant l’excavació de l’absis i la nau es va trobar la línia de façana exterior del segon recinte, la que avui es pot veure des de la Via Laietana, però, en canvi, va ser impossible localitzar la façana interior. També es va documentar la torre núm. 14 i part de la núm. 13. Sembla ser que la capella de Santa Àgata es va construir damunt mateix del camí de ronda, just on s’iniciaven els murs transversals que unien les façanes de les torres amb les muralles. La fase III es situava entre el segle XI, aproximadament quan la muralla ha perdut la seva funció defensiva, i segle XIV quan s’inicià l’edificació del temple. Dins d’aquesta fase, hi havia un primer moment en el que es va materialitzar la construcció de les voltes o arcades entre les torres del segon recinte romà. Això tenia com objectiu crear un espai per edificar construccions com la residència palatina. El segon moment estava representat per un paviment posteriorment cobert per un nivell que unificava tota la superfície. Aquest es va realitzar amb posterioritat a les voltes però abans de la Capella, i es trobava cobrint part de la torre núm. 13 i la volta medieval. La fase IV era l’etapa de construcció de la capella gòtica. Per dur-la a terme, es va utilitzar l’espai definit per les dues muralles i les torres que sumaven uns set metres i es va ampliar per la banda de la plaça del Rei, amb la construcció d’un mur de dos metres d’ample deixant un espai entre aquest i la façana interna de la muralla, que es va farcir amb terra i cascot. Del període constructiu es conservaven els forats o retalls on s’enclavava la bastida per anar aixecant les parts o per anar treballant. L’absis i la nau s’aixecaren més o menys a la vegada, ambdues construccions es van fer amb carreus desbastats i morter. En un segon moment, dins del segle XIV es van afegir les capelles laterals. La capella de la Reina, la més meridional, al ser un cos que sobresortia de la superfície rectangular inicial va ser necessari construir una arcada que arrancava des de la plaça de Ramon Berenguer. El carcanyol i ronyó es van farcir amb ceràmiques, sobre tot, gerros d’obra aspra oxidada. L’altra capella lateral, de Sant Bartomeu o Baptisteri, era un cos independent del temple, el qual es va construir aprofitant com a fonaments la torre núm. 13 de la muralla i part de la volta medieval, mentre que la resta es va edificar com un balcó volat damunt d’una arcada de carreus grans visible a l’exterior de l’edifici. La fase V estava definida per les reformes que va ser objecte la capella des del segle XIV fins el segle XIX. Es tractava de remodelacions, baixades de paviments, graons d’accés, podi... D’aquesta mateixa fase eren tots els enterraments ubicats dins del temple. Es tractava de set inhumacions, de les quals, quatre es situaven a la nau, dos a l’absis i un darrer al baptisteri. Sembla ser que es tractarien d’inhumacions directament al terra o en taüt i que tindrien una cronologia al voltant del segle XVII. La darrera fase venia definida per les obres de restauració que a mitjans del segle XIX es van realitzar sota la direcció d’Elies Rogent. Algunes d’elles van ser motivades per l’estat de conservació de les restes però en altres casos es desconeix el motiu. D’aquesta manera es va obrir en els murs de la nau dues finestres, a la part de l’evangeli una finestra amb arc de mig punt i a l’epístola un balcó ogival. També sota la seva direcció es va reestructurar de nou la tribuna.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 12/06/1980

    Plaça del Rei

    El nom prové del fet que hi dóna al davant el palau reial dels comtes de Barcelona i la seva capella, anomenada de Santa Àgata. Data, almenys, del segle XIII. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets històrics.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Paviment

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Capella

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Restaurat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
04-06-1931
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000417 - 00000
Comentari:
Muralla romana.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell B
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt especial del sector de les muralles romanes.

Actuacions:

Data:
Novembre de 1990 - gener de 1991
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Carolina Rovira i Mata
Motivació:
Projecte de Restauració
Promotor/propietari:
Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat

Documentació

Bibliografia:

  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona