Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Els nous plantejaments urbanístics al voltant de la Via Laietana, varen projectar la creació d’un jardí al peu de la muralla romana de la Plaça de Ramon Berenguer III. La pretensió era la plena visualitat de la muralla romana des de la Via Laietana. Per aquest motiu entre els anys 1942-1943 l’Arxiu Històric de la Ciutat, sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere, va realitzar una intervenció arqueològica que va consistir en la documentació de les fonamentacions de la muralla.
Una de les primeres actuacions constructives, va ser reforçar la torre que servia de campanar de la capella de Santa Àgata, on es documentà als fonaments d’aquesta torre, una pedra de forma cúbica amb tres dels seus costats decorats en relleu amb cara de Gorgona o Medusa destinats a coronar els monuments funeraris en forma d’altar. La pedra, tant per la seva forma i encara més pels seus relleus, sembla haver estat peça angular en el coronament d’un sepulcre, i si bé de tècnica rústica, pot ésser atribuïda al segle II dC. Calgué insistir en l’exploració de la base de la muralla, foren descoberts d’altres elements, pertanyents al mateix sepulcre o a d’altres de similars, i entre aquestes troballes, hi havia una pedra igual a la descrita, amb un dels relleus destruït.
Es va observar que la major part dels elements sepulcrals havien estat utilitzats com a material de construcció. Principalment, consistien en cupes i ares en forma de torre, el coronament de la qual era format per grans pedres esculpides amb rostres de Gorgona i imbricacions al llarg dels grossos bordons que contornejaven el monument.
L’alçada de la muralla documentada era constant en tots els punts del perímetre que varen ésser mesurats. Des del nivell de la banqueta de fonament tenia una alçada mitjana de 10 m., als quals cal afegir l’altura de l’ampit que protegia el pas superior i la dels merlets, l’existència.
La pedra utilitzada en la formació del parament exterior de la muralla era gres procedent de les pedreres de Montjuïc. La intervenció va documentar que als panys de muralla i torres corresponents a l’actual Plaça de Ramon Berenguer III, les filades superiors eren de gres roig i fàcilment erosionable, qualitat que coincideix amb la pedra dels bancs triàsics, tan abundosos a la banda del Llobregat.
En el sector explorat totes les pedres del parament extern de la muralla, tant en el mur llis com en les torres, són ben tallades i ajustades, amb la superfície visible llisa, si bé sovint hi ha rastres molt clars d’haver tingut motllures o altra decoració sobresortint, que proven la procedència d’edificacions anteriors.
Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 01/01/1865
Carrer de la Tapineria
Hi eren establerts obradors de tapins, mena de sandàlies de suro folrat de cuir amb una coberta de roba, que usaven antigament les dones. Segons Roca i Comas (1922), el seu nom inicial fou xapins i xapiners el nom dels artesans que les elaboraven.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/802
Pend: resume_project1
Pend: resume_project2
