Descripció:

Aquesta intervenció va consistir en l’estudi arqueològic/arquitectònic i documental del refugi número 288, localitzat per sota de l’illa de cases delimitada pels carrers Indústria, Cartagena, Còrsega i Castillejos de la ciutat de Barcelona (Barcelonès). Cal dir, en primer lloc, que el refugi ja s’havia localitzat abans de la intervenció, quan es varen fer les pantalles de fonamentació i aquestes van seccionar la galeria. Per tant, ja es coneixien algunes dades sobre el seu traçat i la profunditat aproximada a què es trobava.
En primer lloc, es va rebaixar tota la superfície del solar uns quatre metres, la qual cosa se sabia que no afectava el refugi, i es va plantejar la localització de la volta del refugi antiaeri des de l’exterior, efectuant un rebaix puntual en la part central del solar. Un cop localitzat, es va comprovar que no existia cap volta de formigó, sinó la d’una simple galeria excavada en el terreny natural. I es va decidir obrir un forat, d’un metre i mig d’amplada per accedir a l’interior.
El refugi número 288, formava part de la gran xarxa de refugis antiaeris fets a la ciutat de Barcelona entre els anys 1937 i 1938, per impuls de la Junta de Defensa Passiva de Barcelona, i realitzat pels veïns de la zona. Es tractava d’un refugi del tipus galeria de mina, que es caracteritzaven per ésser molt senzills sense cap mena de servei addicional. Es tractava d’una tipologia molt estesa en barris on els habitatges no presentaven una gran alçada i es podia excavar el subsòl sense perill d’ensorraments. Al contrari dels primers refugis dissenyats, construïts amb vista de ser reciclats com a clavegueram, el refugi núm. 288, per la seva morfologia i ubicació a l’interior d’una de les illes de l’Eixample, només complia les funcions de refugi i no es pensava en cap ús posterior al conflicte.
El refugi era del tipus galeria de mina, és a dir, una galeria o túnel de volta de mig punt formada per un corredor principal que es bifurcava en dos ramals en la part interior del refugi. Presentava una longitud total de 118,17 m. i una amplada de pas que variava entre el 1,50 m. de l’accés i el 1,07 m. en la part final de la galeria. L’alçada també variava entre 1,55 i 1,70 m. fins a l’arrencament de la volta i entre 1,75 i i 2,00 m. en total. El refugi estava excavat en el substrat geològic (tortorà). En total baixava 10,3 m. des de la cota de circulació del carrer Còrsega. Cada metre del recorregut baixava un metre la profunditat. L’accés es feia des del carrer Còrsega, en direcció nord-est/sud-est, des d’unes escales excavades en el terreny, amb un desnivell de 6,4 m. En la part final de les escales feia un gir de 90º cap a l’oest, el qual es realitzava per evitar l’entrada de metralla i minimitzar els efectes de les explosions a l’exterior. Al cap de 9 m., feia un altre gir en direcció nord-oest, i 14 m. més endavant tornava a girar cap a l’oest. Transcorreguts 16 m. es produïa una bifurcació del túnel. El ramal principal seguia en direcció oest, durant 23 m. fins a la fi de la galeria de mina. El segon ramal girava en direcció nord durant 10 m., i després feia una gran corba en direcció nord-oest al llarg de 22 m. més, fins a la fi de la segona galeria. En la part final del ramal principal, naixia una nova galeria de similars característiques, en direcció nord, però de només 4 m. de llarg. Aquest fet, i el de tenir un únic accés, va fer pensar en la possibilitat de que es tractés d’un refugi inacabat.
L’aire s’anava renovant gràcies a un pou de ventilació, just en el tram final del ramal principal; es tractava d’un forat excavat verticalment al sostre del refugi, que permetia formar corrents d’aire interns. El registre era de planta rodona de 1,80 m. de diàmetre, amb una profunditat aproximada de 10 m. Cal dir que aquest pou no es va poder documentar des d’un punt de vista arqueològic, al trobar-se fora dels límits del solar sondejat. Es va poder observar a la planimetria original, com inicialment s’havia projectat cobrir l’exterior del refugi amb 2 m. de terra per tal d’amortir el possible impacte de les bombes. La terra que s’utilitzava segurament s’aprofitava de la que s’extreia del subsòl durant la fase d’excavació del túnel. Les parets estaven construïdes amb maons uns sobre els altres sense cap mena d’encofrats, i presentaven un gruix aproximat de 0,20 m. Ens molts casos els maons tocaven directament la galeria, mentre que en d’altres l’espai es reomplia amb fragments de maons trencats i ciment. En l’únic tram documentat del refugi, les parets eren d’obra vista sense cap capa de morter o pintura que el recobrís. Per últim, cal dir que no es va documentar cap mena de servei, banc, armari, habitacle o excavació dins de les galeries. En tot cas, aquests treballs mostren una visió parcial del refugi antiaeri, ja que només es van poder documentar 11 m. dels 118,2 m. projectats el 1937. Això es devia a varis motius. En primer lloc, perquè el refugi s’estenia per sota dels diferents edificis que conformen l’illa de cases delimitada pels carrers Còrsega, Castillejos, Indústria i Cartagena i, en segon lloc, perquè dels 20 m. que a priori s’haurien pogut documentar, la meitat estaven coberts totalment de formigó.