Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Durant l’agost de 1930 l’Arxiu Històric de la Ciutat, sota la direcció tècnica d’Agustí Duran i Sanpere, va realitzar un seguit de sondatges a la part baixa de la Casa de l’Ardiaca. Amb aquesta intervenció es va poder comprovar que la Casa de l’Ardiaca havia estat edificada damunt la muralla romana, gairebé sense danyar-la. També es va documentar que durant les obres realitzades a l’edifici als voltants de 1871, fou ampliada la planta baixa de la casa respectant la muralla; aquesta va quedar al descobert per la seva part interna fins a la meitat del seu gruix, mentre que a la planta de peu pla només van quedar els blocs exteriors descoberts en llur cara interior. La intervenció arqueològica va corroborar les mides entorn als 4 m. de gruix, on el massís central de pedres i morter estava dividit en dues seccions verticals, interceptades per un mur de grans pedres regulars, iguals a les del parament extern, amb la cara aplomada cap a l’exterior.
Aquesta disposició de la muralla semblava indicar que, el gruix de la muralla no devia tenir més enllà de 2 m. i que més tard fou reforçada per la part exterior amb un nou mur de façana, reomplint l’espai entre el mur vell i el nou amb la barreja de pedres i morter.
La torre romana de la Plaça Nova, que formava part de la Casa de l’Ardiaca, era assentada damunt terres d’escassa consistència, a causa, segons sembla, d’antigues i persistents filtracions de conduccions subterrànies d’aigua. Això va obligar a realitzar obres per tal de millorar-ne la fonamentació, per haver estat observada, a la part alta de la torre, la presència d’esquerdes amb tendència a obrir-se. Durant aquestes obres constructives es va comprovar les següents hipòtesis. En primer lloc, la torre tenia la base enterrada en el subsòl de la plaça a una profunditat d’1,80 m. per sota de l’empedrat, i aquesta base tenia una gran motllura a tot el voltant. En segon lloc, sembla que la torre, originàriament, era de planta semicircular, mantinguda a la part que dóna al carrer del Bisbe i tallada en línia recta a la part contrària.
Als fonaments de la torre, es va extreure un fragment d’inscripció, la qual, per la situació que tenia, devia haver estat una de les primeres pedres llençades al pou obert per al fonament de la torre. La inscripció era de caràcter sepulcral i pel caràcter de les lletres podia classificar-se entre les del segle II dC.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 03/09/1982
Carrer del Bisbe
Per trobar-se davant del Palau del Bisbe. Els prelats de Barcelona hi han tingut la seva estada des d'abans del segle XIII, amb ampliacions i reformes importants al llarg dels segles. En el segle XVIII el bisbe Josep Climent ordenà la reedificació completa del palau episcopal.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/796
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
