Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Casa de l'Ardiaca

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1119
Adreces:
Carrer Santa Llúcia 1-3
Carrer Bisbe 12
Plaça Nova
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431079,00000 | UTM Y: 4581728,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Casa de l'Ardiaca

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Durant l’agost de 1930 l’Arxiu Històric de la Ciutat, sota la direcció tècnica d’Agustí Duran i Sanpere, va realitzar un seguit de sondatges a la part baixa de la Casa de l’Ardiaca. Amb aquesta intervenció es va poder comprovar que la Casa de l’Ardiaca havia estat edificada damunt la muralla romana, gairebé sense danyar-la. També es va documentar que durant les obres realitzades a l’edifici als voltants de 1871, fou ampliada la planta baixa de la casa respectant la muralla; aquesta va quedar al descobert per la seva part interna fins a la meitat del seu gruix, mentre que a la planta de peu pla només van quedar els blocs exteriors descoberts en llur cara interior. La intervenció arqueològica va corroborar les mides entorn als 4 m. de gruix, on el massís central de pedres i morter estava dividit en dues seccions verticals, interceptades per un mur de grans pedres regulars, iguals a les del parament extern, amb la cara aplomada cap a l’exterior.
Aquesta disposició de la muralla semblava indicar que, el gruix de la muralla no devia tenir més enllà de 2 m. i que més tard fou reforçada per la part exterior amb un nou mur de façana, reomplint l’espai entre el mur vell i el nou amb la barreja de pedres i morter.
La torre romana de la Plaça Nova, que formava part de la Casa de l’Ardiaca, era assentada damunt terres d’escassa consistència, a causa, segons sembla, d’antigues i persistents filtracions de conduccions subterrànies d’aigua. Això va obligar a realitzar obres per tal de millorar-ne la fonamentació, per haver estat observada, a la part alta de la torre, la presència d’esquerdes amb tendència a obrir-se. Durant aquestes obres constructives es va comprovar les següents hipòtesis. En primer lloc, la torre tenia la base enterrada en el subsòl de la plaça a una profunditat d’1,80 m. per sota de l’empedrat, i aquesta base tenia una gran motllura a tot el voltant. En segon lloc, sembla que la torre, originàriament, era de planta semicircular, mantinguda a la part que dóna al carrer del Bisbe i tallada en línia recta a la part contrària.
Als fonaments de la torre, es va extreure un fragment d’inscripció, la qual, per la situació que tenia, devia haver estat una de les primeres pedres llençades al pou obert per al fonament de la torre. La inscripció era de caràcter sepulcral i pel caràcter de les lletres podia classificar-se entre les del segle II dC.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 03/09/1982

    Carrer del Bisbe

    Per trobar-se davant del Palau del Bisbe. Els prelats de Barcelona hi han tingut la seva estada des d'abans del segle XIII, amb ampliacions i reformes importants al llarg dels segles. En el segle XVIII el bisbe Josep Climent ordenà la reedificació completa del palau episcopal.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
27-12-1924
Núm. BOE:
30-12-1924
Núm. Registre Estatal:
(R.I.) - 51 - 0000304 - 00000
Comentari:
Casa de l'Ardiaca.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Data aprovació:
Clases
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
Agost de 1930
Tipus:
Sondeig
Tipus admin..:
Director / Autor:
Agustí Duran i Sanpere
Motivació:
Obres de remodelació
Promotor/propietari:
Arxiu Històric de la Ciutat

Documentació

Bibliografia:

  • DURAN I SANPERE, A., 1943. "Vestigios de la Barcelona romana en la Plaza del Rey", Ampurias V, Barcelona, pp. 53-77.
  • DURAN I SANPERE, A., 1972. "Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959", Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • PUIG VERDAGUER, F., "Barcino: continuïtats i discontinuïtats morfològiques. El procés urbanístic de la colònia entre la seva fundació i l'antiguitat tardana", XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona